22.06.2022 - 12:19
|
Actualització: 22.06.2022 - 12:58
Catalunya registra ara cinc episodis d’onada de calor més cada any que a mitjan segle XX i la temperatura mitjana anual és 1,8 graus més alta. La precipitació disminueix molt lleugerament, tot i que les dades en aquest sentit no són concloents. Són algunes de les conclusions de la quinzena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) publicat pel Servei Meteorològic de Catalunya, que avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtica.
A banda d’analitzar l’evolució de la temperatura i la precipitació a Catalunya durant els darrers decennis, el butlletí inclou informació sobre els índexs climàtics d’extrems, la sequera pluviomètrica, les variables marines i la fenologia. Aquesta anàlisi s’ha fet a partir de l’estudi de 27 sèries de temperatura (màxima i mínima diàries) i 72 de precipitació que cobreixen el període 1950-2021, i que són un bon testimoni del canvi climàtic apreciat al conjunt del país.
El 2021 va ser el dotzè any més càlid a Catalunya d’ençà de 1950, amb un augment d’1,4 graus respecte al període de referència 1961-1990. Es manté el clar predomini d’anys càlids (anomalies positives) durant els darrers vint-i-cinc anys, i els dotze anys més càlids a Catalunya d’ençà de 1950 s’han registrat en el segle XXI.
Considerant els resultats proporcionats pels models climàtics, s’ha calculat la variació de la temperatura a Catalunya respecte al període preindustrial (1850-1900). L’anomalia del 2021 respecte a aquest període és d’1,1 graus més.
En el període 1950-2021 han augmentat pràcticament a tot Catalunya els índexs associats amb un clima més càlid: dies càlids, dies d’estiu, dies de calor, nits tropicals, nits càlides, amplitud tèrmica anual, indicador de durada de la ratxa càlida i indicador d’onades de calor. Per contra, disminueixen gairebé arreu del país els índexs lligats a un clima més fred, com ara el nombre de dies freds, les nits fredes i l’indicador d’onades de fred.
Pel que fa a la precipitació, 2021 es pot qualificar, en general, d’any sec, amb una anomalia de menys del 22% respecte a la mitjana climàtica del període 1961-1990. La variabilitat de la precipitació a Catalunya queda palesa en els darrers anys, durant els quals s’han registrat anys secs (2017, 2019, 2021) i anys plujosos (2018, 2020).
Per al conjunt de Catalunya, i per al període estudiat (1950-2021), es pot afirmar que la temperatura mitjana anual ha augmentat clarament, i ho ha fet a un ritme de +0,25 graus per decenni, valor que significa un augment d’1,8 graus en els darrers setanta-dos anys.
El comportament de la precipitació no és tan evident, i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (-1,5% per decenni), però és un valor sense significació estadística. L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una clara disminució del 4,8% per decenni.
L’anàlisi de dues sèries centenàries a Catalunya, com són les de l’Observatori de l’Ebre (Roquetes, el Baix Ebre) i de l’Observatori Fabra (Barcelona, el Barcelonès), mostra resultats similars amb relació a la tendència des de l’inici de cada sèrie. Així, als dos observatoris la temperatura mitjana anual ha augmentat a un ritme de 0,15-0,16 graus/decenni des de l’inici de les observacions (1905 a l’Ebre i 1914 a l’Observatori Fabra), la temperatura màxima continua presentant un augment superior al de la mínima (entre +0,18 i +0,19 graus per a la màxima i +0,12 graus per decenni per a la mínima) i l’estiu és l’estació de l’any amb un augment més marcat. D’altra banda, la precipitació presenta a ambdós observatoris una tendència gairebé neutra (+0,4% a l’Ebre i 0% al Fabra) i sense ser estadísticament significativa. Cal esmentar que l’any 2021 ha estat el més sec des de 1914 a l’Observatori Fabra, però, en canvi, ha estat plujós a l’Ebre.
