Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Els esdeveniments van molt ràpids a l’estat espanyol. Un dia hi ha la detenció de l’ex-ministre Zaplana i l’acceptació del pressupost pels jeltzales del PNB; l’endemà, la sentència sobre el judici del cas Gürtel i el següent, la moció de censura del PSOE per a expulsar Rajoy de la Moncloa. L’últim esdeveniment dissipa ràpidament l’anterior fins gairebé fer-ho oblidar.

Això que molts catalans, no solament els independentistes, no podran oblidar mai és el suport polític ofert pel PNB al PP amb el pressupost. En l’època més putrefacta dels populars, quan instiga els seus magistrats i fiscals a fustigar tan durament com puguin els dirigents independentistes de Catalunya.

Si la moció de censura presentada divendres per Sánchez, el secretari general del PSOE, arriba a bon port­ ‒després de la increïble petició de ministeris del gener del 2016, ara serà difícil per a Pablo Iglesias començar a exigir-ne cap‒, el PNB haurà de començar a replantejar-se quin és el seu principal aliat a Madrid abans que no preveien. Té més punts d’acord amb el PSOE que no pas amb el PP. En algunes qüestions, socialistes i populars presenten actituds semblants: el concert econòmic, el TAV… En algunes altres, en canvi, la proximitat és més gran entre el PNB i el PSOE: la necessitat d’una renovació extensiva de l’estatut d’autonomia, la reforma de la política penitenciària, la qüestió de Catalunya… i, per si tot això fos poc, el PNB i el PSE-EE comparteixen govern al conjunt d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, també en les diputacions i a les seves capitals i ciutats principals.

Per donar suport al PP, és d’un compromís polític més gran votar en contra de la moció de censura que ajudar-lo a aprovar el pressupost. En el primer cas, la identificació és absoluta, en teoria, perquè aquest ajut no exigiria res a canvi. En el cas del pressupost, sempre es pot vestir d’alguna manera. No obstant això, cal reconèixer que tot és massa bonic per a ser factible. Sánchez compta, tot i això, amb un avantatge: com que és una cosa de pocs dies, els aparats de l’estat espanyol disposen de poc temps per a reaccionar.


Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Dijous passat vaig publicar el meu editorial a VilaWeb amb el títol ‘No els bascs; només uns bascs‘. El text posava l’èmfasi en el fet que no es pot acusar els bascs d’això que ha fet el PNB aprovant el pressupost de Mariano Rajoy. Recordava als nostres lectors l’enorme solidaritat que aquest país rep del vostre, per exemple fent-los veure que les manifestacions més grans en suport al procés d’independència català han estat a Bilbao i no en cap altra ciutat. Però t’he de dir, Martxelo, amb tristesa, que vaig rebre molts correus de gent enfadada. El gest del PNB ha causat una gran indignació a Catalunya i molts, injustament, no volen entendre’s de raons.

La veritat és que hi ha un parell de components en aquest gest que criden l’atenció de manera particular. El primer és que va ser el mateix PNB qui es va autoimposar la condició del 155. Ningú no li ho va demanar. I ara això s’interpreta com que fou amb la sola voluntat de vendre més car el suport. El segon component que sorprèn, i molt, és allò que va passar immediatament després amb el tema Gürtel. I realment el cinisme de totes aquestes darreres hores és espectacular. És evident que el PNB, i també Ciutadans, sabien de sobres que la sentència del cas Gürtel estava per caure. Que en sabien també la gravetat. Que sabien també que acusava no solament particulars sinó el mateix Partit Popular en conjunt. I supose que podien endevinar fàcilment que el retard del vot particular d’un dels jutges era un parany massa visible fet per tal de guanyar el temps necessari per a votar el pressupost de Rajoy, que li dóna corda com a mínim per a un any. En aquestes condicions, el cinisme de les declaracions posteriors trencant teatralment amb els qui has ajudat a guanyar en l’últim segon semblen poc serioses i em tem que només augmenten el malestar dels qui es van sentir traïts.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb