«Senyor president,

Dimecres no ho podré fer. Com sempre, les visites dels caps d’estat a la seu de la democràcia europea neguen la pràctica elemental del diàleg obert. És per això que formulo ara la reflexió que hauria volgut fer-li en viu i en directe al rei Felipe VI.

Vull deixar clar el meu respecte a la seva figura i la seva persona. El seu regnat deriva d’una constitució que va proclamar-se democràticament i que jo mateix vaig votar.

Però també vull expressar-li la meva profunda decepció –millor indignació?– per la reiterada negació que les institucions de l’estat fan dels meus drets democràtics com a ciutadà, com a català, com a espanyol i com a europeu. Negació que ell mateix, em temo, confirmarà. Acompanyada, de segur, de bones paraules sobre les virtuts de la unitat d’Espanya i sobre el progrés que ‘junts’ podrem aconseguir.

Ara s’esgrimeix la constitució del 1978, la mateixa que garanteix la continuïtat dinàstica, per negar-nos el dret de decidir el nostre futur polític.

Una constitució que alhora –oh, paradoxa– empara que es persegueixi judicialment el qui obre les urnes al lliure exercici del vot popular.

Catalunya, ja ho saben vostès, és una vella nació europea que es disposa a ser un nou estat, igualment europeu. Mirin els resultats de les eleccions del 27 de setembre passat i ho veuran amb claredat.

La meva decepció, i la de tants altres, s’ha convertit en determinació col·lectiva. Ara fem el pas des de la determinació a la decisió democràtica inapel·lable.

Pacífica, sense ruptura ni trencament de cap dret. Sota la mirada atenta i la verificació deguda d’aquesta cambra i del conjunt de les institucions europees.

Demano al rei d’Espanya, doncs, que respecti i empari aquest dret meu i la decisió que lliurement prengui el conjunt de la societat catalana.

Actuï com a poder d’arbitratge i moderació, no com a part interessada i, precisament, ‘parcial’. Com a cap d’estat de tots, no dels uns contra els altres. No utilitzi la constitució com a eina d’atac contra els nostres drets més elementals. Respecti-la en el seu esperit inicial, genuí i obert. Respecti’ns com a ciutadans de ple dret, no com a súbdits reduïts al silenci i a la indefensió.»

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.