Una gran pedra de marbre presideix el centre de la sala. Si s’observa bé, al centre, al punt de màxim pendís, s’hi pot distingir un forat de la mida d’una moneda de dos euros que correspon al desguàs per on fugien els fluids dels cossos que els il·lustres membres del col·legi de cirurgians de Catalunya –poc després acadèmics de Medicina– feien servir per a les seves pràctiques anatòmiques, val a dir que durant molt de temps força conservadores i allunyades de les tendències més avantguardistes. Som a la sala d’anatomia de la Reial Acadèmia de Medicina, indret triat per presentar el programa del 13è Festival BCNegra de novel·la negra. Però, per sort per als periodistes que omplen la sala com en el popular quatre de Rembrandt La lliçó d’anatomia, no hi havia cap cadàver per seccionar i analitzar.

Tot i això, qui sí que estava força blanc, potser pel fred o potser pels nervis de la convocatòria, era Carlos Zanón, nou comissari del festival. De totes maneres, no tenia res a témer: amb la immensa majoria de periodistes culturals de la ciutat contractats com a moderadors d’alguna de les activitats ja ha calmat un dels sectors més proclius a fer comparacions i estatístiques entre un any i un altre. Potser per això hi va haver poques preguntes. O perquè la sala impressionava, o perquè hi havia tantes conferències de premsa culturals que es va optar per la prudència.

Això sí, una cosa ha quedat clara i ben clara: BCNegra és, i serà mentre Zanón el dirigeixi, un festival marcadament literari que ha pres una opció arriscada: incloure un tema en comú a les sessions de treball –en aquest cas, l’assetjament– i a la vegada retre homenatge a un autor, Jean-Patrick Manchette; un llibre, la biografia de Jim Thompson, Arte Salvaje, escrita per Robert Polito; i un personatge, Tom Ripley, de Patricia Higsmith. També cal destacar que James Ellroy rebrà el premi Pepe Carvalho.

A poc a poc, Zanón va anar desgranant els principals eixos del festival d’enguany, que tindrà un pressupost de 162.000 euros –20.000 més que no l’any passat. Una altra novetat és que es farà entre el 29 de gener i el 4 de febrer, és a dir, que inclourà un cap de setmana sencer perquè el públic de fora de Barcelona pugui desplaçar-s’hi i en pugui gaudir tranquil·lament, com també els qui durant la setmana no puguin per motius laborals. Ara el festival acabava dissabte a migdia amb una gran sessió de signatures de llibres a Negra y Criminal, la llibreria de la qual era propietari el comissari anterior, Paco Camarassa.

De fet, amb els oportuns agraïments al comissari anterior –que, recordem-ho, va obtenir la Medalla d’Or al mèrit cultural– va engegar la presentació el comissari Zanón, per a qui una de les màximes preocupacions és com omplir el cinema Aribau el dissabte 3 de febrer, un desafiament important per al qual comptarà amb dos dels millors actes del festival d’enguany: l’homenatge a Jean-Patrick Manchette i el cara a cara entre Louise Penny i Claudia Piñero, l’un a primera hora del matí i l’altre al final del vespre.

La xifra final d’autors i ponents participants en el certamen literari serà de 106 i, segons Zanón, es garanteix la venda de llibres en totes les seus on es facin actes, ‘com a mínim dels autors participants i també, si és possible, de la resta dels escriptors’.  La venda la farà la llibreria Etcètera, del Poblenou, que és la que ha guanyat el sorteig entre les interessades a oferir aquest servei.

Zanón, que és gat vell i, segons la crítica, el millor escriptor de novel·la negra de la seva generació, també ha tingut en compte la seva experiència en altres festivals i ha decidit d’aplegar tots els escriptors que vénen de fora en dos hotels, l’un al costat de l’altre. ‘La cosa més important d’un festival literari són els intercanvis, els contactes i tot allò que passa més enllà de les taules rodones. I això ho hem d’afavorir.’ Potser a algú, després de tanta convivència, li farà falta la taula de disseccions per a reposar una mica.

Com és habitual, les jornades s’estenen en el temps i en la geografia barcelonina, amb moltes activitats paral·leles a biblioteques, clubs de lectura, cinema i exposicions que fan que ben bé durant un mes Barcelona sigui la gran capital de la negror. Enguany, per mantenir la tradició, també us fem una selecció especial d’allò que considerem que no us podeu deixar perdre. Potser no són els actes més populars, però sí els que considerem imprescindibles.

JAUME FUSTER, Una vida de perdiguer. Taula rodona, dilluns 29 de gener a les 20.15 a la biblioteca Jaume Fuster. Hi participen Margarida Aritzeta, Àlex Broch, Maria Antònia Oliver i Rafael Vallbona. Modera Àlex Martin Escribà. Aquesta taula, la seleccionem perquè es compleixen vint anys de la mort de Jaume Fuster, figura imprescindible en la novel·la negra en català. Comptar amb especialistes i amics com els proposats pel comissari faran augmentar el coneixement que tenim sobre Fuster com a impulsor del gènere negre en català i permetrà de situar-lo en el lloc d’avantguarda que li correspon.

Núria Cadenes

MILLOR QUE ENS HI ARRISQUEM, NO CREUS. Taula rodona, dimarts 30 de gener a les 19.45 a l’Auditori del Conservatori del Liceu. Hi participen Núria Cadenes, David Llorente i Lluís Llort i modera Matías Néspolo. Seleccionem aquesta taula rodona perquè s’hi vol fer un debat sobre el risc a la literatura i les innovacions a l’hora de fer novel·la negra. Cadenes i Llort, dos autors fonamentals de la nova fornada negra en català, compartiran taula amb David Llorente, guanyador del premi Hammett amb Madrid Frontera. De segur que la nostra concepció del gènere negre canvia escoltant-los.

EL ‘POLAR’ MÉS ARRISCAT. Conversa, dimarts 30 de gener a les 19.30 hores a l’Institut Francès de Barcelona. Hi participen Colin Niel i Pascal Dessaint, moderats per la periodista Anna Guitart. L’escollim perquè els francesos són dels escriptors més interessants de la tradició de la novel·la negra. I quan es posen a innovar i a fer novel·les negres dures i arriscades surten joies com aquestes, totalment allunyades dels escenaris urbans. Imprescindible.

Jordi Ledesma

VEÏNS PERILLOSOS. Taula rodona, dimecres 31 de gener a les 20.00 a la Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles. Hi participen Laura Gomara, Ariadna Herrero i Jordi Ledesma, moderats per la periodista Leticia Blanco. Us la recomanem perquè el debut de Laura Gomara és espectacular, amb una novel·la molt bona, Vienen mal dades, que té per escenari la crisi; també perquè hi debuta Ariadna Herrero amb una novel·la sobre sectes; i sobretot perquè hi ha el grandíssim Jordi Ledesma (1979), que es consolida amb la tercera novel·la, Lo que nos queda de la muerte, una novel·la impecable que es traduirà enguany al francès.

CUBA, CAPITAL LA MANXA. Conversa, el divendres 2 de febrer a les 17.00 als Multicinemes Aribau. Hi participen Leonardo Padura i Julián Ibáñez. Ho modera Juan Carlos Galindo. L’autor cubà és conegut per la seva sèrie dedicada a Mario Conde –tot i que la novel·la que heu de córrer a llegir és El hombre que amaba los perros, sobre Ramon Mercader, assassí de Trotsky–, mentre que Julián Ibáñez és el millor escriptor de novel·la negra de l’estat espanyol i un dels pares fundadors del gènere. Ara torna amb un llibre òmnibus que aplega tots els llibres protagonitzats pel poca-pena de Bellón. És una pena que Carlos Zanón no els hagi donat tota una tarda sencera per a parlar tranquil·lament.

UN LLIBRE, ‘ARTE SALVAJE’, una biografia de Jim Thompson. Divendres 2 de febrer a les 18.15. Aribau Multicines. Una conversa entre Robert Polito i Núria Torreblanca. Robert Polito ha escrit una de les millors biografies literàries de la història, dedicada ni més ni manco que a Jim Thompson, figura referencial del gènere negre que va morir oblidat a final dels anys setanta i que ara és un referent imprescindible per a tots els amants del gènere. Si Polito diu un 10% de les coses interessants del seu llibre, serà un dels actes més recordats el BCNegra.

Jean-Patrick Manchette

UN AUTOR, JEAN-PATRICK MANCHETTE, el pistoler esquerrà. Dissabte 3 de febrer a les 10.00. Aribau Multicinemes. Amb la participació de Marc Fernández, Alexis Ravelo i Georges Tyras, moderats per Carlos Zanón. La taula rodona vol ser una reivindicació de la principal figura del neopolar sorgit després de la politització del maig del 68. La novel·la negra d’avui no seria igual si no s’hagués fet d’esquerres i radical amb Manchette i els seus companys de generació. No us la podeu deixar escapar, entre més coses perquè hi ha el catedràtic Georges Tyras i Alexis Ravelo, sempre brillant.

PERDONA, PERÒ JO JA HI ERA. Diumenge 4 de febrer a les 13.00 a la presó Model. Conversa entre Andreu Martín i Juan Madrid. Dos fundadors del gènere negre, l’un a Barcelona i l’altre a Madrid, explicant-nos la seva història personal ni més ni manco que a la presó Model de Barcelona. Pot haver-hi un final millor per a aquest BCNegra?

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]