Carla Simón es presentarà a les municipals amb Junts com a independent: “No vull que se’m relacioni amb cap partit polític”

La cineasta Carla Simón, directora dels films Alcarràs i Estiu 1993, es presentarà a les eleccions municipals com a candidata independent i com a suplent a la llista de Junts per Catalunya a les Planes d’Hostoles (la Garrotxa), el poble on va anar a viure de petita després de la mort dels seus pares. Actualment, Junts té tots els regidors de l’ajuntament i Simón tancarà la llista del 28 de maig.

Simon ha dit en una entrevista a El Món de RAC1 que no creu que la decisió la pugui perjudicar professionalment. “La política local la fan grups de gent, més enllà de les idees dels partits”, ha assegurat. La cineasta ha reiterat que es presenta com a independent: “No vull que se’m relacioni amb cap partit polític”. Ha assegurat que confia molt en el candidat de Junts i que decideix com a independent donar-li suport encara que no comparteixi totes les decisions que prengui el partit.

El fitxatge l’ha anunciat Pablo Odell, candidat a la batllia, en un piulet a Twitter en el qual li atribueix paraules de suport: “M’il·lusiona el projecte de poble ple d’idees dissenyades per incloure’ns a totes i a tots. Tinc la certesa i la confiança que liderarà amb rigor, intel·ligència i respecte.”

Carla Simón. Directora i guionista de cinema. «Em sumo a la llista com a independent. M'il·lusiona el projecte de poble ple d'idees dissenyades per incloure'ns a totes i a tots. Tinc la certesa i la confiança que liderarà amb rigor, intel·ligència i respecte». #PabloAlcalde pic.twitter.com/ZO3YBAq1iS

— Pablo Odell (@odell_pablo) April 13, 2023

El secretari general de Junts, Jordi Turull, també ha celebrat la notícia.

Una excel·lent notícia @odell_pablo !#PabloAlcalde #GentdeDebò 👇 https://t.co/8aBdEjSH0w

— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) April 13, 2023

Simón va estrenar el 2017 el seu primer llargmetratge: Estiu 1993, un film amb guió autobiogràfic en el qual narra la història d’una nena barcelonina a qui se li moren els pares i és adoptada pels oncles, que la porten a viure a l’àmbit rural. El film se’ns presenta des de la mirada de l’infant i explora el sentiment de pèrdua per una criatura tan petita, que no acaba d’entendre què passa. Va tenir una gran acollida i va guanyar el premi a millor opera prima de la Berlinale, el Gaudí a la millor direcció i el Goya a la millor direcció novell, entre més guardons. A més, va ser escollida per l’acadèmia del cinema espanyol com a representant als premis Oscar.

Cinc anys més tard va estrenar Alcarràs, que mostra l’imminent canvi de vida d’una família pagesa. Va guanyar l’Os d’Or al millor film de la Berlinale i va ser nominada als Premis del Cinema Europeu. Va guanyar els guardons de millor film, millor direcció i millor guió original dels Premis Gaudí i, com Estiu 1993 va representar l’acadèmia del cinema espanyol als premis Oscar. Ara bé, a diferència del que va passar amb el seu primer llargmetratge no va guanyar cap premi Goya malgrat tenir onze nominacions i un gran reconeixement internacional, cosa que va provocar polèmica. A més de la bona rebuda de la crítica, Alcarràs va ser tot un èxit d’espectadors i va batre un rècord d’assistents a un film de cinema català.