En el darrers temps i davant els abusos de poder de les grans empreses privades que conformen l’oligopoli elèctric (i que són les hereves de les antigues empreses que monopolitzaven el mercat elèctric, des del triomf del dictador en la guerra que va seguir al cop d’estat del 18 de juliol de 1936) s’ha començat a parlar i a debatre la necessitat d’empreses elèctriques publiques a l’àmbit local, especialment des que la ciutat de Barcelona va decidir crear un anomenat ‘operador energètic metropolità’ que s’ha batejat amb el nom de Barcelona Energia, que no es altra cosa que una comercialitzadora d’electricitat que entra en el mercat liberalitzat competint amb les gairebé 500 comercialitzadores que són actives en el mercat elèctric espanyol, de les quals més de 100 a Catalunya.

Però que és una empresa elèctrica local? Una empresa elèctrica local pot ser una empresa local que ven electricitat als usuaris finals (comprant-la en el mercat majorista: fent la tasca de comercialitzadora). També pot ser una empresa elèctrica local que tingués la propietat i/o la gestió de la xarxa local de subministrament d’electricitat (fent la tasca de distribució).  Però també podria ser una empresa local de generació d’electricitat a nivell local. La separació de tasques entre generació, distribució i comercialització ve donada per les vigents directives europees.

Una empresa elèctrica local pot ser tan de titularitat privada com de titularitat  pública. Tan si és privada com pública, el fet que estigui inserida en el teixit econòmic local fa que la riquesa generada romangui a la comunitat local. Si és privada, els beneficis aniran a qui en tingui la propietat però també poden repercutir en la comunitat a la que dona servei. En el cas que sigui pública, en no tenir afany de lucre, pot donar servei a més bon preu i millor que una privada. Avui, cada euro que es paga en la factura d’electricitat, acaba marxant de la comunitat local quan la factura prové d’una gran empresa elèctrica de l’oligopoli o d’una empresa no arrelada a la comunitat local.

Però que vol dir ser una empresa elèctrica local pública? Vol dir que la propietat està en mans de les persones de la comunitat local. Però al meu entendre, no n’hi ha pas prou amb això. Vol dir també que, les persones de la comunitat local elegeixen directament, i de forma democràtica,  les persones que formen el consell directiu de l’empresa, específicament per aquesta tasca i cap altra.

En el cas del nostre país el concepte de públic s’ha pervertit massa sovint, doncs en molts casos una empresa local es considera pública, quan és propietat de l’Ajuntament i el seu consell directiu està format per càrrecs electes de l’Ajuntament, escollits per fer  política municipal i no pas per dirigir empreses municipals. Durant el règim franquista tenia la consideració de públic allò que era propietat de l’Estat i gestionat per l’aparell estatal, concepte que, dissortadament, encara perdura . . . . 

Avui que tenim a l’abast tecnologies que ens permeten disposar d’energia a nivell local, tant pel que fa a la generació com a l’ús final, ens trobem que la major part dels sistemes de generació i de les xarxes de distribució pertanyen a les grans empreses elèctriques de l’oligopoli, cosa que ha fet (i encara fa) que aquestes empreses abusin del seu poder (amb el vist i plau de les administracions públiques) i posin incomptables traves a l’hora de connectar a la xarxa instal·lacions de generació amb fonts renovables i a l’hora de fer servir directament l’electricitat generada per les instal·lacions de generació amb fonts renovables.

Comença a ser l’hora que des dels àmbits locals es comenci a parlar de la propietat ciutadana de les tecnologies de generació d’electricitat, de calor, de motricitat, etc. i s’aprofundeixi en el seu significat per facilitar maneres de com la ciutadania pot ser activa en la generació de l’energia que es necessita localment. 

Comença a ser l’hora també que des dels àmbits locals es comenci a parlar de la propietat ciutadana de les xarxes de distribució d’electricitat (de gas, de telefonia, etc.), de quines maneres pot la ciutadania recuperar-ne la titularitat i com fer que la gestió estigui al servei de les comunitats locals. La xarxa de distribució és la clau que obre la porta a la generació elèctrica distribuïda i a l’ús directe de l’electricitat generada, doncs qui n’és titular pot fixar les condicions per injectar-hi electricitat generada localment i per fer servir localment l’electricitat generada.

Als Països Catalans encara romanen més d’un centenar d’empreses elèctriques d’aquestes característiques, que no han claudicat en la seva tasca i que no van deixar-se comprar per les grans empreses que conformen l’oligopoli elèctric. La major part d’elles són empreses distribuïdores i comercialitzadores. Ben poques són empreses dedicades a la generació d’energia. 

Ben emblemàtic és, a Catalunya, el cas de l’Electra Municipal de Centelles, fundada l’any 1926, a conseqüència de la cessió a l’Ajuntament de Centelles que van fer els socis de l’Electra Popular Centellense, 7 anys després de la seva fundació l’any 1919. Avui, la tasca que es va iniciar aleshores encara continua, a través de dues empreses públiques, propietat de l’Ajuntament: l’Electracomercial Centelles S.L.U. que és una empresa municipal comercialitzadora d’electricitat i la distribuïdora Electradistribució Centelles S.L.U., també municipal, per tal d’adaptar-se a la vigent legislació de l’estat espanyol i la comunitat europea sobre el sector elèctric que determina la separació de funcions.

A Catalunya encara hi ha més d’una vintena d’empreses elèctriques distribuïdores, una part de les quals són públiques (propietat del municipi). Fora bo que es comencés a parlar de la necessitat de democratitzar aquestes estructures públiques, fent que el seu consell directiu fos elegit en sufragi directe, al marge de les eleccions als càrrecs de representació política municipal (batllia i regidories). És que es fa a Sacramento, capital de Califòrnia, on les 7 persones que formen el consell directiu de la Sacramento Municipal Utility District – SMUD (una persona per cadascun dels set districtes de la ciutat) són elegides, cada quatre anys per la ciutadania Sacramento.

Quina candidatura municipal ens proposarà capgirar l’energia?

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb