03.07.2025 - 21:40
En una setmana, tres treballadors han mort en plena onada de calor als Països Catalans, i dos treballadors de la brigada de neteja de Barcelona han estat hospitalitzats per un cop de calor. Pendents de l’autòpsia, encara no es pot confirmar que totes les morts estiguin directament relacionades amb la calor, però la pregunta que es feia la Confederació Europea de Sindicats (CES) és compartida per molts: “Quants treballadors han de morir durant les onades de calor perquè s’implementin normes de sentit comú?”
Segons xifres de l’Organització Internacional del Treball, la Unió Europea ha vist un increment del 42% en les morts laborals relacionades amb la calor d’ençà de l’any 2000, cosa que significa l’augment més ràpid de morts relacionades amb la calor a la feina a qualsevol part del món.
“Quan les temperatures superen els 30 graus, el risc d’accidents laborals creix entre un 5% i un 7%, i quan superen els 38 graus, els accidents laborals són entre un 10% i un 15% més probables”, assegura la CES, que agrupa els principals sindicats europeus. Per això, demanen a la Comissió Europea que presenti una proposta de directiva sobre les temperatures màximes a la feina, tenint en compte les condicions laborals específiques de cada sector. Sol·liciten avaluacions obligatòries del risc de calor, i que es formin els treballadors per reconèixer els símptomes de l’estrès tèrmic i com aplicar mesures de primers auxilis.
En l’àmbit nacional, la CUP ha demanat explicacions al govern arran de les morts d’aquests treballadors en plena onada de calor. La formació reclama informació sobre l’estat dels protocols de prevenció de riscs laborals, quina és la seva actualització i quin el grau de compliment.
Mor una treballadora municipal de Barcelona en onada de calor.
Quants morts fan falta la primera setmana d'estiu per a què deixem de dir-li accident?
Els responsables polítics estan treballant a temperatures extremes?Responsabilitats, ja.
Quanta ràbia.https://t.co/1toiDriMuI— Laure Vega (@laurevega) June 29, 2025
Tres casos en una setmana
El darrer cas fet públic al nostre país ha estat la mort d’una treballadora de l’empresa concessionària del servei de neteja viària de Barcelona. Aquest cas ha aixecat polèmica. La dona es va morir a casa després de fer un torn, de 14.30 a 21.30, en plena onada de calor. El govern de la Generalitat va dir que l’empresa de la netejadora del servei municipal de Barcelona no havia comunicat que es tractés de cap accident laboral: “Va perdre la vida a casa seva i no hem rebut cap comunicat de l’empresa qualificant-ho d’accident laboral”, va dir el secretari de Treball, Paco Ramos.
Per la seva banda, el director del servei de neteja i recollida de residus de l’ajuntament, Carlos Vázquez, va dir en un primer moment que FCC, l’empresa per a la qual treballava la víctima, complia els protocols relacionats amb l’augment de les temperatures i va descartar cap investigació. Finalment, van rectificar i han decidit d’obrir un expedient a l’empresa.
Després d’una reunió convocada per l’ajuntament, el consistori ha acordat amb les empreses de neteja de reforçar i ampliar els protocols per la calor. Les mesures consensuades es posaran en marxa a partir dels 34 graus, i no dels 37 com es feia fins ara. També s’establiran més pauses per a hidratar-se, de cinc minuts cada hora de treball durant les hores de màxima insolació, i es modificarà l’ordre dels recorreguts per afavorir que el servei es presti en espais més ombrívols durant les hores de més sol. A més, en situació d’alerta vermella, és a dir, amb temperatures extremes de 40 graus, s’ha acordat que se suspendrà el servei que es fa a peu al carrer sense vehicle en les hores centrals del dia.
🥵Protegeix-te de la calor i defensa't!
👉Hem rebut moltes preguntes arran de l'últim vídeo que vam publicar sobre els límits legals de temperatura als llocs de treball, per això avui parlem dels treballs a l'aire lliure.
‼️Ni herois ni màrtirs: volem vides dignes, no suors ni… pic.twitter.com/3AsfHU04cP— LA INTERSINDICAL (@LaIntersindical) July 3, 2025
D’altra banda, la CGT va anunciar a començament de setmana que dos treballadors de Barcelona havien estat hospitalitzats a causa d’un cop de calor: una escombriaire que anava a peu i el conductor d’una màquina escombradora sense aire condicionat. El sindicat denuncia que l’empresa no els facilita els protocols contra la calor i tampoc material per a mitigar-la.
Divendres passat, un treballador de temporada d’origen paquistanès i sense papers va morir divendres a Fraga després d’haver sofert un cop de calor quan collia fruita en una explotació agrícola del Baix Cinca. Un cas que va denunciar el Sindicat TOP Manta.
Aquesta setmana hem sabut que un altre company que treballava al camp recollint fruita ha mort a Fraga per un cop de calor.
Un grup de persones el va abandonar a les portes d’un Centre de Salut en estat crític. Va morir poca estona després. pic.twitter.com/6f473nhXNR
— ✳️ Sindicat Manter BCN (@sindicatomanter) June 30, 2025
El dia anterior, un home de quaranta-set anys va morir a Tarragona en un accident laboral. Mentre treballava en les obres d’enderrocament d’un edifici, va sofrir un cop de calor i va caure del terrat, situat a tres metres d’alçària. Tot i que va ser traslladat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, finalment va perdre-hi la vida. La UGT denuncia que s’ha determinat que la causa de la mort fou la caiguda del treballador, tot obviant el fet que va caure perquè havia sofert un cop de calor.
Les empreses, en el punt de mira
Tant la UGT com la Intersindical assenyalen un clar responsable: les empreses. “No s’hauria de perdre cap vida ni malmetre la salut de ningú. És més, estem convençuts que tots els accidents laborals són evitables”, afirma Josep Maria Gebelli, responsable de seguretat i salut laboral de la Federació de Serveis Públics de la Intersindical.
“Estem preocupats per la situació, perquè no veiem cap voluntat de les empreses de Catalunya de canviar. No volen assumir que cal canviar els protocols”, denuncia Reyes Solaz, secretària nacional de la UGT a Catalunya. “És responsabilitat de les empreses la prevenció de riscs. Són les responsables que un treballador que surti de casa per anar a treballar torni a la nit amb la seva família”, afegeix. I rebla: “Des de principi d’any, hi ha hagut trenta-quatre morts laborals tan sols a Catalunya. Ens ho hem de fer mirar!”
Nogensmenys, Gebelli afegeix que no seria just dir que no hi ha cap empresa que tingui protocols adequats contra la calor: “Algunes en tenen de molt elaborats”, subratlla. I explica que, en cas que Inspecció de Treball demostri que una mort o un accident laboral l’ha causat una mala prevenció, s’imposaran les sancions pertinents, fins i tot, en la sala penal, a l’empresa privada. Si es tracta d’una empresa pública, se li pot requerir que canviï determinades mesures laborals. En el cas de la treballadora de la neteja de l’Ajuntament de Barcelona, qui ha de respondre en primera instància és l’empresa de la treballadora, perquè es tracta d’un subcontracte.
Solaz assenyala els contractes precaris i els acusa de tenir una vinculació estreta amb una sinistralitat laboral més alta: “La contractació en precari també genera la por de no voler-te queixar. En contractes precaris o encadenats, el treballador no s’acostuma a queixar, tan sols espera poder acabar el seu torn”, explica. I afegeix: “És obligatori avaluar el risc de cada lloc de feina. Però passa que quan contractes un treballador, li fas signar quatre papers, li dius que ho miri a casa i… ja ho entendran!”
Un canvi de protocols necessari
“Es podrien evitar molts accidents si les empreses es conscienciessis que la prevenció no és una despesa, sinó una inversió en la vida d’un treballador”, diu Solaz. Per això, CCOO insta les empreses responsables a revisar de manera urgent els protocols d’actuació en episodis d’onades de calor. D’altra banda, el sindicat UGT assenyala que fa anys que reclama més planificació horària, i una redistribució dels recorreguts i de la càrrega de feina, sobretot en les hores de molta calor.
“Cal disposar d’equips de protecció individual i roba adequada per a les feines a l’exterior, es podrien modificar els horaris per tal d’evitar de treballar les hores centrals del dia, o aplicar rotacions de tasques per minimitzar riscs”, detalla Solaz. A aquestes demandes, Gebelli proposa d’afegir-hi més pes al teletreball sempre que sigui possible i beneficiós per al treballador, i invertir més en tecnologia perquè determinades tasques més dures i mecàniques les pugui assumir una màquina.
Quant a la responsabilitat de les institucions i administracions públiques, la UGT demana d’actualitzar la llei de prevenció de riscs laborals, la llei 31/1995, que té trenta anys. Però, sobretot, demana d’activar els delegats de prevenció territorials, que són designats entre els representants del personal. En aquest sentit, Solaz diu que el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va prometre que implementaria aquesta figura de delegats territorials en aquelles empreses que no tinguessin delegat de prevenció o representació dels treballadors.
Impulsem la creació d’un cos de delegats i delegades territorials per combatre la sinistralitat laboral a les empreses catalanes.
Aquesta mesura forma part del pla de xoc contra la sinistralitat laboral que estem treballant amb els agents socials i amb el qual volem millorar la… pic.twitter.com/hSlxCihJxa
— Miquel Sàmper (@ConsellerSamper) May 5, 2025
Tanmateix, la patronal Foment del Treball va rebutjar el pla de xoc contra la sinistralitat laboral proposat per Sàmper, i es va oposar a la proposta de crear un cos de tècnics de prevenció que patrullessin, per parelles, per les pimes catalanes a la recerca d’errors en el sistema de seguretat laboral. Deien que això generaria duplicitats amb el cos d’inspectors de treball i que derivaria en inseguretat jurídica a les empreses.
“Falta cultura preventiva”
“Treballar a temperatures extremes ja és perillós per se, però ho és especialment per als qui tenen certes patologies, prenen certa medicació o són més grans. En general, treballar amb temperatures extremes fa créixer la probabilitat d’errors o de manca d’atenció”, avisa Gebelli.
Per això, segons que explica, és imprescindible de formar i educar els ciutadans en prevenció de riscs laborals, també dels efectes que pot tenir el canvi climàtic en episodis de calor intensa com el que hem viscut: “Falta cultura preventiva. Creure en la prevenció de riscs laborals i integrar-ho d’una manera real i natural a totes les tasques i a tots els nivells de l’empresa. I potser hauríem de començar-ho a inculcar a les escoles, i que durés al llarg de la formació acadèmica, tant en les universitats com en la formació professional, que és d’on sortiran les persones que aniran al món laboral a tots els nivells possibles”, proposa Gebelli.
Finalment, també adverteix que caldrà preparar-nos amb antelació als canvis climàtics, que esdevindran més complexos: “De la mà dels experts del canvi climàtic, caldria estudiar, preveure i planificar com hem d’anar adaptant les condicions de treball per tenir una capacitat de resposta adequada. Seria bo tenir-ho tot revisat i preparat al març, i establir possibles alternatives provisionals que es poguessin introduir si hi hagués alguna necessitat durant l’estiu.”
