Els resultats de les eleccions basques i gallegues cal interpretar-los sobretot en clau interna de totes dues nacions, però també tenen, evidentment, lectures en clau de Països Catalans i en clau estatal.

És evident que hi ha dos guanyadors clars. A Galícia, el PP, sense cap mena de dubte i per més que ens puga sorprendre. I al País Basc, el PNB, que podrà formar govern amb el PSOE gràcies a un escó que ha ballat per un centenar de vots.

A Galícia, el resultat de Feijóo és realment espectacular. Amb la situació del PP, repetir la majoria absoluta d’aquesta manera desafia la lògica política més elemental. És un gran baló d’oxigen per al PP, també a l’àmbit estatal. Ara cal parar atenció tant al possible paper de Feijóo en la successió de Rajoy com a la possibilitat, alimentat per aquest resultat, que el PP vulga fer unes terceres eleccions espanyoles, vist que els seus contrincants semblen encara més desgastats que ells.

I això per diversos motius. El que és més evident és que Ciutadans comença a pagar, i a pagar car, el comportament que ha tingut aquests mesos. Zero diputats a Galícia i zero diputats al País Basc, on Albert Rivera s’ha abocat i on no ha aconseguit ni tan sols retenir l’escó que hi tenia UPyD durant la legislatura passada.

També és evident que el PSOE viu una crisi majúscula: obté els pitjors resultats de la història en tots dos països. I no cal fer-hi gaires reflexions més; simplement, apuntar que Sánchez ho té molt més mal parat avui que ahir per a una possible investidura a Madrid. I que al País Basc el PP ha empatat a escons amb el PSOE, un detall que alguns miraran amb lupa i que farà envalentir els de Rajoy. (Un detall, però: a Euskadi la suma de PSOE i PP només és de 9.000 vots més que Bildu…)

I és evident, finalment, que si bé Podem i les seues aliances entren amb força en tots dos parlaments, ho fan no pas amb la força que tenien fa uns mesos ni amb la que els donaven les enquestes.

En Marea arriba a superar el pitjor PSOE de la història de Galícia, però només per uns pocs vots i no en escons, on queden empatats. I si mirem l’evolució d’En Marea, comparada amb el vot a les eleccions espanyoles, la tendència a la baixa és molt evident: perd prop d’un 4% respecte del juny i un 7% respecte del desembre. En nombre total de vots, al desembre en va obtenir 410.698 i ara 267.989.

I al País Basc el fenomen és bastant semblant. Podem hi entra amb onze diputats, però queda molt lluny de superar Bildu. I, novament, la comparació amb les eleccions espanyoles els és molt desfavorable. El 26 de juny Podem va ser la primera força política d’Euskadi, amb un 29% i 333.000 vots. En canvi, ara han quedat tercers, amb el 14% i només 156.000 vots.

Ací hi ha una de les claus interessants dels mesos vinents, també al nostre país. La pregunta clau és si ja es va desinflant el fenomen Podem i si coalicions com En Marea a Galícia encara són rendibles o no. A Galícia molta gent té la sensació que la recuperació del vot del Bloc Nacionalista, que ha perdut un escó respecte de fa quatre anys però ha guanyat molts vots de les dues darreres eleccions espanyoles, té molt a veure precisament amb una reacció contra Podem.

Cal recordar que el BNG a les passades espanyoles no va aconseguir ni representació i durant la campanya les enquestes li atorgaven només dos diputats. En aquest context, i tenint en compte que En Marea té un perfil molt nacionalista, cinc diputats és un resultat remarcable que caldrà analitzar amb detall.

Pel que fa al País Basc, és cert que EH Bildu no pot amagar la caiguda de vots i escons respecte de fa quatre anys, però en canvi fa visible una recuperació molt clara en relació amb els resultats d’aquests darrers mesos. A les darreres espanyoles va anar de poc que Bildu no queda quart, i ara queda clarament en segon lloc i deixa molt enrere Podem. Un Podem que durant la campanya havia fet gests constants envers els votants abertzales, començant per l’elecció de la candidata, que no sembla haver reeixit.

En resum, allò que es va anomenar la ‘nova política’ (Ciutadans clarament, però també Podem) sembla que comença a davallar, cosa que certament fa créixer les expectatives del PP respecte d’unes noves eleccions. Sobretot en vist que la crisi del PSOE és molt greu. Alguns voldran atribuir-ho al vot dual o fins i tot a la inhabilitació d’Otegi, però em fa la sensació que els resultats d’ahir indiquen un canvi de cicle o, si més no, un canvi de rasant ben significatiu. A la carretera que porta a les eleccions de Nadal, però –alerta també en això– també a les nostres carreteres. Ja en parlarem.

 

[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb