Una presentació monolingüe en castellà per a defensar “la llibertat” lingüística a les aules

El Consell ha fet el tret de sortida de la campanya per a incentivar el vot a la consulta sobre la llengua base als centres educatius, que es farà del 25 de febrer al 4 de març, amb una cartelleria i uns anuncis que combinen el castellà i el català sota el lema “Dos llengües, una Comunitat. Dos lenguas, una Comunitat.“. De fet, aquestes poques paraules a la cartelleria, l’anunci audiovisual, les preguntes d’una periodista i un breu “molt bon dia a tots” a l’entrada del president de la Generalitat, Carlos Mazón, han estat les úniques expressions del català durant la presentació, que ha estat íntegrament en castellà per part del president i el conseller d’Educació, José Antonio Rovira.

“Una de les fites principals d’esta legislatura és la recuperació de la llibertat en l’àmbit educatiu”, ha dit Mazón tan bon punt ha començat a parlar. Ha enquadrat la idea de fer una consulta perquè cada centri defineixi la llengua base de l’educació en el mateix marc pel qual s’ha establert que els alumnes decideixin en quina llengua contesten els exàmens i l’expedició automàtica de certificats oficials de català pel sol fet d’haver cursat i aprovat la secundària, batxillerat o la selectivitat, cosa àmpliament criticada per entitats de defensa del català. Segons que ha dit Mazón, en tan sols quatre mesos ja han expedit 60.000 certificats automàtics.

En el seu relat, el seu govern fa un pas endavant respecte del model del Botànic, que ha definit com un model “de pensament únic”. “Amb la llei de llibertat educativa hem recuperat la pluralitat i hem donat a les famílies el poder de decidir sobre l’educació dels seus fills”, ha dit. I malgrat tots els avisos dels efectes negatius que aquest model tindrà en el coneixement i ús del català al País Valencià, ha dit que la voluntat de la Generalitat “és que tots els alumnes coneguen i siguen competents en les dos llengües, amb independència de la llengua amb la qual hagen après a escriure i llegir.”

A partir dels resultats a la consulta sobre la llengua, es determinarà quants grups en català i quants en castellà hi ha a cada centre escolar per cada curs. És a dir, tota la planificació educativa quedarà subordinada als resultats de la consulta. És per això que Mazón ha demanat que totes les famílies hi participin. “Com més participació, millor. Siga el resultat que siga, el respectarem i el desenvoluparem”, ha garantit. El conseller Rovira ha admès que és possible que això provoqui que calgui crear més grups, si hi ha una disparitat important d’opinions entre les famílies, o que alguns alumnes hagin de canviar de centre si són els únics que volen estudiar en una llengua concreta si la resta de famílies ha demanat l’altra: “Potser hi ha dos famílies que demanen una llengua en un centre, i el 99% de la resta de les famílies demanen l’altra llengua. Potser se’ls oferix plaça en un centre al costat.”

Rovira s’amaga rere el director general quan li demanen per la protecció oficial del valencià

En les intervencions de Mazón i Rovira hi havia el sobreentès que, formalment, el castellà i el català són absolutament equiparables, amb una negació implícita de la diglòssia que s’ha esquerdat per les preguntes dels periodistes. “Considera que castellà i valencià estan en igualtat de condicions?”, li han demanat a Rovira. “Depèn de les zones, s’hauria de fer un estudi molt…”, ha començat a contestar. Però quan s’ha adonat que es ficava en un embolic, ha reconduït la resposta: “Però el que fem és donar llibertat d’elecció, i que els xiquets, quan acaben els estudis, en aquelles zones on hi ha els dos idiomes, tinguen coneixements perfectes en els dos idiomes.”

Poc després, Rovira s’ha tornat a trobar acorralat. No només per la sociolingüística, sinó també per l’estatut, que a l’article sisè estableix: “S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.” “La conselleria posa les dos llengües al mateix nivell. Esta ja és la protecció”, ha contestat quan li han demanat si la seva llei la protegeix. Tot seguit, ha dit que la conselleria no podia fer campanya per cap de les dues llengües i, finalment, ha demanat que donés la cara al faristol Ignacio Martínez Arrúe, director general d’Ordenació educativa i política lingüística, que ha dit que “el valencià reivindica a través de la promoció de les certificacions automàtiques” i pel fet que a les comarques castellanoparlants s’estudiarà l’assignatura de valencià.

Per últim, la darrera pregunta ha despullat el fons de la política lingüística del conseller, evidenciant el menysteniment a la filologia i la unitat de la llengua arran de l’informe de la Universitat de València que va criticar la nova llei educativa. “Els informes que facen els departaments de Filologia Catalana, lògicament, no són estudiables per a nosaltres. Ells tenen el seu full de ruta”, ha dit. I perquè quedés clar de què parlava, ha reiterat: “Dic els departaments de Filologia Catalana, que es diuen així.”