Duran camises blanques mentre duri el judici contra el procés. La majoria dels diputats sobiranistes s’han presentat avui al ple del Parlament de Catalunya vestits així. Del groc, al blanc institucional. La cambra mira de tornar a la normalitat mentre al Tribunal Suprem comencen a desfilar els testimonis. La quotidianitat política s’imposa, però a la bancada esquerra de l’hemicicle havia corregut la consigna de fer-se veure, com a mínim, amb una estesa de blanc. El judici sacseja els fonaments de l’independentisme i colpeja personalment molts diputats que tornen a l’escó amb els companys al banc dels acusats. I així ha estat com el president del grup d’ERC, Sergi Sabrià, ha recordat la declaració d’ahir de Carme Forcadell, en defensa del debat parlamentari lliure, i com Quim Torra, visiblement emocionat, ha parlat de Jordi Cuixart. Torra no oblida que, abans de Cuixart, ell mateix també va ser president d’Òmnium. Si les coses haguessin anat d’una altra manera, potser hauria estat ell qui avui escoltaria els testimonis assegut al banc dels acusats, després de més de cinc-cents dies a la presó sense condemna.

Potser per això, perquè a vegades l’atzar marca la vida, Torra no ha deixat passar a Inés Arrimadas cap somriure ni senyal de mofa mentre ell parlava de Cuixart i en lloava l’al·legat ‘històric’ sobre la desobediència civil i la no-violència, recordant com el president d’Òmnium plantava cara als jutges i els fiscals de la sala barroca del Suprem. No és només una qüestió d’afinitat política, és una profunda connexió personal. ‘No es rigui més de Jordi Cuixart, no té dret de riure de Jordi Cuixart’, ha etzibat el president a Arrimadas. Amb una contundència gairebé oblidada per aquest parlament, Cuixart va declarar davant de tothom que mantenia viva la batalla personal i col·lectiva pel dret d’autodeterminació encara que ho hagués de pagar amb molts anys de presó. Això, en un moment en què JxCat, ERC i la CUP continuen dividits en la tàctica i l’estratègia, i quan Torra s’ha d’espolsar contínuament les acusacions d’autonomisme que li fan els anticapitalistes. Els diputats de la CUP no s’han vestit de blanc.

Arrimadas somreia mentre constatava l’afectació de Torra amb Cuixart, i fredament guardava uns quants papers en una carpeta amb el logotip del partit. Hi ha dies que l’hemicicle es transforma en una mena de circ romà, on els diputats que no intervenen desaproven l’adversari amb exclamacions poc educades. Aquestes expressions són habituals en la bancada de Ciutadans, però aquest matí no ha estat especialment sorollós, malgrat la susceptibilitat de Torra. Arrimadas ha passat bona part de la sessió de control llegint i subratllant documents amb retoladors fluorescents. No ha preparat cap dels seus famosos cartells per ensenyar-los a càmera. Després d’haver anat a Waterloo per agafar embranzida davant la Casa de la República i fer un salt mortal fins a Madrid de bracet d’Albert Rivera, la cap de l’oposició ha optat per preguntar sobre el decret de les VTC i el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, sense cap més posada en escena afegida. Ciutadans patirà aviat la marxa de la seva dirigent. La calma abans de la tempesta?

Ningú no podia imaginar-se que aquest matí el blanc esdevindria el color corporatiu contra el judici, i Arrimadas també duia una camisa blanca sota de l’americana envellutada, igual que bona part dels membres del seu grup parlamentari. Paradoxes reivindicatives. També anaven de blanc contra el ‘judici farsa’ Jéssica Albiach i Susana Segovia, la presidenta i la portaveu de grup dels comuns i, curiosament, Elisenda Alamany, però unes quantes, moltes, files d’escons enllà: al galliner. Alamany ja ha abandonat el grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem i és diputada no adscrita, mentre negocia amb ERC si s’incorpora a la llista dels republicans al 28-A, amb Gabriel Rufián i sense Tardà, que en aquell moment s’explicava davant del Suprem.

I és que les eleccions espanyoles també s’han escolat en un parlament que fa mesos que no marca l’agenda catalana. ‘Al PSOE, o se l’empeny o arrossega o acabarà als braços de Ciutadans’, ha retret Albiach a Torra. El possible tripartit del PP, Cs i Vox sobrevola un horitzó en què, a criteri del president de la Generalitat, només hi ha una certesa: no és tan important qui serà el pròxim president espanyol sinó la manera com afronti la reivindicació del dret a l’autodeterminació. Els famosos 21 punts presentats a Pedro Sánchez al Palau de Pedralbes: això aniran a defensar els diputats independentistes al congrés espanyol, segons Torra. Però el president no ha respost a la pregunta: si l’independentisme torna a ser decisiu perquè el dirigent del PSOE torni a ser president, l’investirà?

Queda molta campanya, encara, un llarg judici i un altre pressupost. Torra compareixerà a la tarda per explicar les xifres de l’avantprojecte, però el govern no el portarà al parlament si no en té la tramitació garantida. Quan la CUP va tombar els comptes a Puigdemont, el president es va haver de sotmetre a una qüestió de confiança, i d’allà va sortir el referèndum unilateral. Fa pocs dies, Pedro Sánchez justificava la convocatòria electoral per la mateixa raó. Però ni Quim Torra ni Pere Aragonès no volen que el pressupost els condicioni l’abast de la legislatura. I a l’oposició no li surten els comptes per contraatacar, encara que Torra hagi emplaçat Miquel Iceta a presentar una moció de censura amb els partits del 155. ‘Si no pensa governar, deixi-ho córrer, president’, li ha demanat Iceta. Matemàtiques. En l’equació del mandat, només hi ha una variable prou rellevant per a fer-ho saltar tot per l’aire: les sentències contra els presos polítics i la resta d’encausats. Quan arribin, al parlament potser no en tindran prou, amb les camises blanques.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.