La calor va per barris

La renda familiar, juntament amb la soledat, és un indicador social clau de vulnerabilitat en les onades de calor, cada vegada més freqüents i intenses

Gemma Pasqual i Escrivà
26.07.2022 - 21:40
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els opinadors, segons bufi el vent, ens convertim en experts epidemiòlegs, vulcanòlegs, politòlegs i, a l’estiu, en meteoròlegs, va com va, com deia l’Ovidi. L’oratge no ha estat mai un dels meus temes d’interès, de fet, no faig servir cap aplicació del temps al mòbil. Fidel a la frase de ma mare “si plou, la deixarem caure”, en un país on la pluja no sap caure, més d’una vegada m’he xopat com una sopa per no dur paraigua.

Que a l’estiu fa calor és una redundància, però ens agrada repetir-ho any rere any. Així que, en aquest darrer article d’opinió, abans de les vacances, parlaré de l’oratge. No sóc gens original, però convindreu amb mi que aquesta calor no és normal, i no ho diuen els experts i prou, ho diu la gent del poble, els vells savis que acumulen a la memòria un bon grapat d’estius.

Això que la calor va per barris és literal, la temperatura al centre de Barcelona és més elevada que a la perifèria, amb diferències que han arribat a superar els 7,5ºC. La plaça de la Universitat és el punt on més calor fa i les zones més fresques són aquelles que són a prop d’un parc urbà. En el cas de la ciutat de València passa gairebé igual. Segons l’estudi “Illa de calor de València”, de la Universitat Politècnica de València (UPV), és la ciutat que presenta més contrastos de temperatura, amb diferències de fins a 10°C durant la nit entre el centre i l’aeroport de Manises, a escassos quilòmetres de la ciutat. Aquest efecte podria ser a causa de la gran quantitat d’horta que hi ha als afores.

Convindreu amb mi que la calor es pateix menys gràcies als sistemes d’aire condicionat, cosa que els veïns de barris més humils no sempre es poden permetre. Les zones amb menor renda per càpita són més caloroses perquè solen tenir menys zones verdes i més habitatges concentrats per metre quadrat. Quan les condicions d’un habitatge estan per sota del confort es considera que hi ha pobresa energètica. La renda familiar, juntament amb la soledat, és un indicador social clau de vulnerabilitat en les onades de calor, cada vegada més freqüents i intenses. L’impacte de les onades de calor també té conseqüències en l’àmbit del gènere. La feminització de la pobresa energètica, una qüestió estudiada sobretot en relació amb el fred, és tan evident com que les dones tenim un 1,4% més de probabilitats de morir que els homes per episodis de calor extrema, segons una investigació publicada per l’Institut de Salut Carlos III.

La realitat és tossuda i el moviment es demostra caminant. Feu una volta per la vostra ciutat, podreu comprovar com els barris amb més poder adquisitiu estan deserts, les cases tancades a pany i clau amb els aires condicionats a tota virolla, mentre que els barris més pobres tenen els carrers plens de gent, persones que han fugit de casa, sense aire condicionat, o si en tenen l’usen com a element decoratiu, perquè amb aquesta pujada de la llum la butxaca no els permet engegar-lo. Boquegen com els peixos fora de l’aigua, cercant un bri d’ombra, a les terrasses dels bars, als bancs, han tret les cadires al carrer i, fins i tot he vist al barri de la Coma, un dels més castigats per la pobresa al País Valencià, al municipi de Paterna, com alguns veïns han instal·lat la seva pròpia piscina al mig del carrer, la necessitat aguditza l’enginy.

La calor va per barris, o més ben dit, per butxaques. Bones vacances, estimats lectors!

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes