Calidoscopi: Tesla enmig de la polèmica, BYD s’expandeix i la Xina continua amb projectes innovadors

  • El govern polonès fa una crida al boicot de Tesla · València ampliarà la flota de busos elèctrics · Baleària tindrà dos vaixells elèctrics a l’estret de Gibraltar

VilaWeb
01.02.2025 - 21:40

En l’àmbit de la transició energètica i la tecnologia aquest mes que hem tancat ha estat marcat per la polèmica entorn de Tesla. Especialment per la salutació, que molts han percebut clarament com a nazi, d’Elon Musk, actual director general de la companyia, durant l’acte d’inici de la presidència de Trump. Les accions polítiques de Musk a Europa tenen greus conseqüències per a Tesla. A Alemanya, les seves vendes ha caigut d’un 41% i hi ha empreses que anuncien boicot a la marca. Als Països Baixos, les enquestes mostren que un 30% dels propietaris sospesen de vendre’s el vehicle per la vergonya que senten, com també s’havia detectat als EUA anteriorment. D’una altra banda, Tesla ha hagut de reduir la producció del Cybertruck a la fàbrica de Texas. Amb una previsió de produir 250.000 vehicles anuals, té dificultats per a vendre’n als EUA i treballadors de la seva línia de producció han hagut de passar a la del Model Y.

Tanmateix, la resposta de perfil polític més elevada ha estat la del govern polonès. El ministre de Turisme i Esport, el conservador de centre-dreta liberal Slawomir Nitras, ha fet una crida al boicot actiu a Tesla: “No hi ha cap justificació perquè cap polonès raonable continuï comprant productes Tesla. Cal una resposta seriosa i forta, incloent-hi un boicot per part dels consumidors.” El desencadenant ha estat la participació d’Elon Musk per videoconferència en un acte del partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD), en què va declarar que Alemanya “es focalitzava massa en una culpa passada”. “Els nens no s’haurien de sentir culpables dels pecats dels seus pares o fins i tot els seus avis”, va dir. Aquestes afirmacions han ofès profundament Polònia, que fou envaïda per Alemanya a la Segona Guerra Mundial, quan moriren sis milions de polonesos, bona part a camps de concentració, la meitat dels quals jueus.

BYD continua l’expansió

La polèmica sobre Tesla no és tan sols política. La compensació extraordinària de 55.000 milions de dòlars que la companyia vol pagar Elon Musk es troba suspesa als tribunals. Molts interpreten que el magnat empra Tesla per pagar les seves iniciatives empresarials i polítiques externes. I el consell d’administració, que hauria de controlar el director general de la companyia, ha estat obligat també als tribunals a tornar vora 1.000 milions perquè uns quants accionistes van demandar la companyia per aquesta compensació tan generosa. Alguns analistes interpreten que la quantitat correspon a la compra de voluntats per aprovar la compensació de 55.000 milions de Musk. Entre els membres del consell d’administració de Tesla hi ha el germà de Musk, amics personals i persones que tenen acords financers amb ell fora de Tesla.

La intromissió política d’Elon Musk a Europa suscita un gran rebuig al continent.

I mentre Tesla és enmig de la polèmica, els xinesos de BYD, que van empatar l’any passat amb Tesla en la venda de vehicles 100% elèctrics, van fent la seva, i continuen l’expansió que l’ha de situar com a líder indiscutible. Per una banda, acaba de començar operacions a Corea del Sud, i durant els primers dies el seu model Atto 3 ha rebut més de 1.000 comandes. A Singapur ha esdevingut el líder en vendes absolutes, i ha superat els japonesos de Toyota. I a l’Índia ha començat a comercialitzar el Sealion 7, un model que s’havia dissenyat específicament per a Europa. Al subcontinent indi ja comercialitza més models de la seva gamma de fa temps, a diferència de Tesla, que tot i que fa molt que es rumoreja que hi entrarà, no s’ha decidit a fer el pas.

A Indonèsia, BYD ha anunciat que acabarà una nova fàbrica a final d’any, amb una producció anual de 150.000 vehicles. La companyia xinesa tampoc no s’oblida d’Amèrica i ha obert el primer concessionari a El Salvador. I per a Europa, aquest gener ha començat a operar amb dos vaixells nous propietat seva. Un és el més gran del món, amb capacitat per a 9.200 vehicles. La companyia ha construït quatre vaixells molt ràpidament: el primer va entrar en funcionament el gener del 2024, el segon el desembre passat, el tercer a començament de gener i el quart a mitjan gener. Fan la ruta asiàtica i després van cap a l’Amèrica Llatina o Europa. Entre els vehicles de BYD que s’espera que arribin a Europa aquests dies hi ha l’Atto 2, una versió una mica més petita i econòmica de l’Atto 3, el seu èxit de vendes.

145 busos elèctrics a València, i Hamburg prohibeix els taxis nous de combustió

Continuem al nostre país. El Banc Europeu d’Inversions ha atorgat un préstec de 69 milions a l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València per a adquirir 145 autobusos elèctrics i reemplaçar els més antics de combustió, que són a punt d’arribar al final de la vida útil. EMT vol tenir 167 busos elèctrics el 2028, però és una xifra baixa, tenint en compte que aquell any la flota serà de 527 unitats. El 32% seran vehicles elèctrics, el 60% híbrids i el 8% dièsel, segons l’EMT. Electrificar el transport públic és una prioritat per a abaixar la contaminació dins les ciutats. I així ho han entès a Hamburg, on d’ençà que va començar l’any els nous taxis que es compren han de ser de zero emissions. A la ciutat germànica hi ha 3.000 taxis en circulació, 700 dels quals ja són elèctrics i 30 d’hidrogen. El canvi no ha d’implicar cap problema per als professionals del taxi, atesos els estalvis que obtenen. Al nostre país, uns 5.000-10.000 euros anuals només per deixar de comprar benzina.

València adquirirà 145 busos elèctrics.

Baleària també ha estat notícia aquest mes. Acaba de presentar dos vaixells elèctrics bessons que connectaran l’estret de Gibraltar entre Tarifa i Tànger. Una ruta de 30 quilòmetres de la qual s’encarregaran durant quinze anys, tan bon punt els dos catamarans s’acabin de construir a Xixon. Trigaran dos anys i mig. Disposaran de 4 motors elèctrics amb 16 MW de potència, amb una bateria d’11,5 MWh i 4 generadors dièsel per a possibles eventualitats. Per a carregar els vaixells, s’instal·laran bateries estacionàries de 8 MWh a cada port, que ajudaran a les estacions de càrrega, de 5 MW a Tarifa i 8 MW a Tànger, i que tenen braços robòtics per a endollar-los. Segons els responsables de Baleària, els vaixells es recarregaran en tan sols 40 minuts durant les aturades normals a port. La velocitat màxima és de 26 nusos (50 km/h) i podran transportar 804 passatgers i 225 cotxes. Com us dèiem fa pocs dies, l’abaratiment de les bateries ja fa viables econòmicament, sense subvencions, rutes marítimes fins a 2.500 km amb vaixells elèctrics, segons els experts.

Per acabar aquest apartat, ACEA, l’associació europea de fabricants automobilístics, continua oposant-se a l’electrificació i pressiona les institucions europees per no ser multats en virtut de la normativa que ha entrat en vigor el 2025 i de la qual ja havien estat avisats l’any 2009. Es queixen que es pot fer “un mal irreparable” al sector i que cal que els objectius de descarbonització “es realineïn amb la realitat” del mercat. Els sectors favorables a l’electrificació acusen els fabricants europeus d’haver boicotat durant els últims anys la venda de vehicles elèctrics per tal d’emprar unes vendes baixes per pressionar les autoritats reguladores i endarrerir el procés. De fet, les vendes 100% elèctriques durant el 2024 han crescut a la Xina d’un 19% i d’un 11% als EUA. A Europa, en canvi, han baixat d’un 1%. La Comissió Europa ha anunciat que es reuniria amb els fabricants i que reconeixia la importància d’un sector que ocupa 13 milions de treballadors i representa el 7% del PIB de la UE. El dia 5 de març presentaran un pla d’acció per a “assegurar la competitivitat a llarg termini, la sostenibilitat i la resiliència de la indústria automobilística europea”.

Baleària tindrà dos vaixells elèctrics per a fer la ruta que travessa l’estret de Gibraltar.

Fàbrica de bateries al Bages i reciclatge com a prioritat nacional

L’apartat de transició energètica l’iniciem amb dues bones notícies per al país. Els xinesos de Shenzhen Dynanonic han anunciat una inversió de 285 milions per a obrir una planta de bateries de química LFP a Sallent. No hi fabricaran la bateria sencera, sinó el càtode de liti-ferrofosfat. De moment, no se sap on anirà aquesta part, que s’haurà d’acoblar amb la resta de components de la bateria (ànode, electròlit i separador). Podria anar adreçat a la planta de bateries del grup VW de Sagunt, la del grup Stellantis de Saragossa o a la Zona Franca de Barcelona, on produeixen vehicles elèctrics d’empreses com Silence o Omoda. La segona notícia positiva l’exposa l’expert Jaume Morron al seu bloc: a Catalunya hi ha sol·licituds per a connectar a la xarxa elèctrica 4.268 MW de bateries. La planificació de la Generalitat per al 2050 era que n’hi hagués 3.500 MW, xifra que serà àmpliament superada per la realitat actual del mercat de bateries estacionàries. Malgrat tot, vists els precedents amb l’eòlica i solar, caldrà tocar ferro fins que no es materialitzin.

La implantació en massa de bateries pot ser molt ràpida. A Portugal han aprovat 43 projectes per un valor de 100 milions d’euros i 500 MW de potència. Hauran d’estar acabats a final del 2025, en menys d’un any. Tornant a l’Àsia, l’Índia vol competir amb la Xina com a potència industrial en la transició energètica. Ja ha començat, amb la fabricació de plaques solars i també amb les bateries. El govern del país ha situat el reciclatge de les bateries com un element essencial per a no dependre d’importacions de matèries primeres. Cal tenir en compte que fabricar amb materials reciclats una bateria de liti per a automoció surt entre un 5% i un 30% més econòmic, de manera que hi ha molt interès. Uns quants països comencen a fer esforços per a establir una indústria de reciclatge potent, cosa que hauria de permetre d’establir unes reserves estratègiques de minerals fonamentals. Amb això s’evitaria la situació de dependència exterior actual del petroli i el gas.

La Xina ha inaugurat la planta d’emmagatzematge d’aire comprimit més gran del món.

Un estudi de la consultora Ember ha tingut un gran ressò en l’àmbit energètic. Els britànics han certificat que per primera vegada a Europa l’energia solar (11%) ha superat el carbó (10%) i l’energia eòlica (17%) el gas (16%) en la producció d’electricitat. La nuclear continua essent la primera font d’electricitat, molt marcat per l’estat francès, líder mundial en aquesta generació. El gas fa cinc anys que baixa i la solar comença a tenir un creixement exponencial. Si continua aquesta tendència, l’energia solar podria esdevenir ràpidament la tercera font, darrere l’eòlica. La UE té l’objectiu que el vent representi el 34% de la generació elèctrica el 2030 i més del 50% el 2050. Tanmateix, això vol dir que s’hauran d’instal·lar 30 GW anuals i durant el 2024 només se’n van instal·lar 14. Els experts han tornat a recordar les dificultats de l’avenç: tràmits burocràtics complexos i molt lents, colls d’ampolla a la xarxa elèctrica (amb una cua de 500 GW potencials per a connectar-s’hi) i poc grau d’electrificació del consum energètic. A Europa l’electricitat representa un 20% del consum energètic total i es troba estancat de fa una dècada.

A la Xina és el 30% i creix fortament. Per continuar creixent, el país ha inaugurat un nou projecte gegantí: la planta d’emmagatzematge d’aire comprimit més gran del món. És en una mina de sal abandonada, a 600 metres de profunditat. Amb una capacitat de 700.000 metres cúbics, té una potència de 300 MW i una capacitat de 1.500 MWh, amb una eficiència del 70%. Pot emmagatzemar l’energia durant 8 hores i lliurar-la durant 5 hores cada dia. I atenció, que la Xina vol entrar també en la fabricació de carn cultivada i fermentació de precisió. Ha creat un centre a Pequín i l’ha dotat d’11 milions d’euros per començar, amb l’objectiu de transformar els resultats de laboratori en enginyeria i industrialització. El primer pas per a fabricar-los a gran escala i fer com amb les plaques solars i les bateries, on controla el 80% del mercat mundial?

Més enllà de DeepSeek

El mes tecnològic ha estat marcat per la IA DeepSeek, de la qual ja us hem parlat àmpliament. Però hi ha hagut més fets. Les xarxes socials han continuat bullint i l’Agència Europea de Medicaments ha abandonat X, per obrir un compte a Bluesky. La Comissió Europea ha demanat documentació a X per estudiar si infringeix la legislació de la Unió quant a les recomanacions algorítmiques, darrerament molt esbiaixades ideològicament. Meta ha dit que els seus comprovadors de fets es mantindran fora dels EUA, tot i que al país on té la seu han estat substituïts per notes de la comunitat, seguint els passos de la xarxa d’Elon Musk.

Nvidia ha presentat el seu nou superordinador d’intel·ligència artificial, que ha sorprès per la mida, tan petita.

D’una altra banda, els EUA no tan sols restringeixen la venda de xips avançats d’IA a la Xina. També ho ha fet a diversos països europeus, de manera que ha dividit la UE en dos. Disset estats tindran restriccions, entre els quals Polònia. Deu no en tindran cap, entre els quals l’estat espanyol. La mesura fou presa per l’administració Biden, no per Trump. Nvidia s’oposa a aquestes prohibicions, però, mentrestant, ha començat a comercialitzar el seu supercomputador d’IA per 3.000 dòlars, que ha sorprès per la mida, tan petita. A una altra escala, el popular reproductor multimèdia VLC (6.000 milions de descàrregues) ha presentat les proves de generació automàtica de subtítols amb traducció automàtica a més de cent llengües. Empra un model d’intel·ligència artificial de codi lliure que s’executa al mateix ordinador i no en servidors externs. De moment no en sabem la llista de llengües ni quan arribarà a la versió pública. I tanquem el mes sabent que l’operadora de telecomunicacions Parlem té un nou accionista majoritari: la família andalusa Domínguez, propietària de la marca de roba infantil Mayoral. El fundador de l’empresa, Ernest Pérez, Bonpreu i el grup Sorigué, entre més, han reduït la seva participació en la companyia.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor