L’abaratiment inesperat de les bateries accelera el final dels combustibles fòssils

L’anunci que els xinesos de CATL, primer fabricant mundial de bateries, van fer durant l’any passat, en què fixaven el preu de les seves bateries LFP en 56 dòlars el kWh, va agafar per sorpresa a analistes i experts. Una rebaixa del 60% que ha causat un efecte en cadena, un veritable terratrèmol al món energètic, atès que de cop fa econòmicament factibles productes que fins ara es pensaven inviables. Un preu que, d’una altra banda, trigarà a arribar a Occident i del qual de moment tan sols es beneficiarà la Xina. Una recompensa a dècades d’haver optat decididament per l’electrificació, amb el desenvolupament de la indústria i la cadena de subministrament de matèries primeres necessàries per a fer-la possible. Mentre a Occident el pes de l’electricitat al mix energètic és ancorat al 20% des de fa una dècada, a la Xina l’electricitat guanya deu punts percentuals per dècada, nou vegades més de pressa que a la resta del món, i ja ha arribat al 30%. Els experts comencen a fer notar que la Xina pot esdevenir el primer “electrostat” al món, en contraposició als “petrostats” tradicionals, amb els EUA al capdavant. Fet que tindrà conseqüències molt significatives a escala geopolítica. La transició energètica s’accelera i redefineix els lideratges mundials.

Relacions Xina-EUA, un enfrontament entre un electrostat i un petrostat?

A final de desembre, als analistes energètics occidentals els va esclatar el cap: al concurs més gran de bateries estacionàries mai fet a la Xina, 16 GWh orientats a la xarxa elèctrica, es van fer ofertes amb preus entre 60 dòlars el kWh i 82, amb una mitjana de 66 dòlars el kWh. Al preu hi havia inclòs tant el cost de les bateries (de química LFP) com tota l’electrònica de control i seguretat, el disseny i construcció, com també el manteniment durant vint anys. Les noves bateries estacionàries es construiran ràpidament, entre el 2025 i el 2026. Un mes abans, al novembre, també es va fer un concurs de 10 GWh i aquesta setmana s’han sabut les ofertes guanyadores dels diversos lots, amb preus que van dels 61 dòlars el kWh als 74.

Ara per ara, aquests preus solament són possibles a la Xina. El gegant asiàtic duu una política de creixement sense precedents dels anys noranta ençà. El front principal ha estat l’energètic (tota l’economia en depèn) i la visió de la Xina ha estat, primer, augmentar la producció d’electricitat amb totes les tecnologies possibles (incloent-hi carbó i nuclear) per no aturar el creixement, però alhora planificar-ne la substitució pel que han de ser les tecnologies dominadores del futur: solar, eòlica i bateries. Per aconseguir-ho, aquestes darreres dècades ha creat de zero una cadena de subministrament de matèries primeres tan curta com ha estat possible (amb moltes mines al país, per exemple) i ha creat clústers industrials al seu voltant per escurçar la cadena encara més. Cosa que li ha permès de compartir els recursos humans fàcilment i prendre decisions a escala política i tècnica de manera resolutiva i ràpida. Els fruits d’aquesta política comencen a veure’s clarament en comparació amb Europa i l’Amèrica del Nord: la Xina convoca concursos públics energètics d’unes dimensions inimaginables a Occident, amb preus un 40% més barats que els nostres.

Els analistes comencen a veure clarament que les fonts renovables són solament un primer pas necessari del pla xinès per a situar-se com a primera potència econòmica, política i militar indiscutible. L’electricitat, com a forma d’energia principal, més barata i generada al país, permet de desenvolupar tota una economia de nova factura basada en tres eixos: mobilitat elèctrica, intel·ligència artificial i robotització. En contraposició, els EUA i Europa es comporten com a petrostats, segons alguns analistes: la seva economia encara depèn dels combustibles fòssils, amb tecnologies antigues que no donen més de si i que són més cares que les basades en l’electricitat, cosa que els produeix un desavantatge estructural. El cas paradigmàtic és Alemanya i, per extensió, Europa. Per una banda, la seva indústria té grans maldecaps per haver-ho apostat tot al gas rus. Per una altra, la seva potent indústria automobilística, que ha menystingut el vehicle elèctric, és escombrada de la Xina, el primer mercat mundial automobilístic i d’on els fabricants alemanys treien els beneficis. Les marques xineses elèctriques, que ofereixen vehicles més econòmics i d’una qualitat equivalent, comencen a encapçalar els rànquings de venda al gegant asiàtic.

Mentrestant, als EUA, el president Trump es mostra defensor dels combustibles fòssils i contrari a les renovables, i això pot significar l’alentiment de l’electrificació a la primera potència mundial. L’enfrontament geopolític amb la Xina, que té l’objectiu de tornar a ser la primera potència, es redibuixa com la lluita de dos models tecnològics i econòmics contraposats: electrificació a partir de renovables enfront de combustibles fòssils. Hi ha molts elements que marcaran aquest enfrontament, però l’abaratiment sobtat de les bateries a la Xina tindrà un seguit de conseqüències, segons els experts, que tot seguit repassem. Marcaran la tendència al món energètic aquest 2025 i més enllà.

La incipient indústria occidental de bateries i vehicles elèctrics, en perill

La primera víctima de l’abaratiment de les bateries xineses és el sector de bateries occidental. Ara per ara, no poden competir amb aquests preus. Cal considerar que els nous aranzels europeus als vehicles elèctrics no inclouen les bateries estacionàries per a projectes energètics, les que van adreçades a centrals renovables, a la xarxa elèctrica i a les cases. Als EUA, els aranzels a les bateries estacionàries han passat enguany del 7,5% al 25%, però no tenen cap efecte pràctic. Les bateries de Tesla es mouen en el rang dels 100-120 dòlars per kWh i el preu genèric de fabricants occidentals és en els 135-160 dòlars. Com apunten els analistes, encara que hi posessin un aranzel del 100%, que en doblaria el preu, les bateries xineses continuarien essent més barates.

En aquest context cal entendre la declaració de fallida recent de la gran esperança europea en el món de les bateries, els suecs de NorthVolt. El seu fundador i director general ha plegat, i els copropietaris i clients, entre els quals hi ha el grup VW, Scania i BMW, han decidit de nomenar un nou director general i contribuir-hi econòmicament per mantenir l’empresa, sempre que es reestructuri. Els grans fabricants automobilístics europeus volen empreses de bateries europees, però ara per ara això vol dir que les hauran de pagar més cares, cosa que fa els seus vehicles menys competitius contra els xinesos. És per això que els europeus no tenen cap més opció que jugar a dues bandes, tancar acords amb fabricants com CATL i contribuir a l’expansió del domini xinès. Els EUA, per la seva banda, vira cap a fabricants de bateries sud-coreans i japonesos, que són dins la seva àrea de lliure comerç, però que també tenen uns preus més alts que no pas els xinesos.

Aprofitament màxim de renovables: tancar el taüt dels combustibles fòssils

També hi ha guanyadors. Amb unes bateries tan barates, l’electrificació es pot accelerar a Occident, no solament a la Xina. L’energia solar i eòlica creixen vertiginosament. Durant el 2025 superaran l’energia nuclear, i els darrers estudis mostren que superaran al petroli el 2031. L’energia solar serà capaç de proporcionar la meitat de tot el consum energètic (no solament l’electricitat) al món d’ací a poc més d’una dècada, el 2036, segons que diuen alguns estudis. Tanmateix, per a l’expansió de les energies renovables hi ha un coll d’ampolla com més va més greu: la xarxa elèctrica. Dissenyada per a una producció concentrada en grans centrals, no era pensada per a una generació elèctrica distribuïda amb infinitats de plantes solars i eòliques. En molts països, hi ha segments de la xarxa elèctrica saturats, que no admeten més electricitat.

L’element que endarrereix l’actualització de la xarxa elèctrica és la fabricació de transformadors, segons els experts. La manufactura és força artesanal. Els transformadors es fan específicament per a cada projecte, no en sèrie i a gran escala. La Xina fa tres dècades que construeix i expandeix la seva xarxa elèctrica a una velocitat de vertigen, dins el pla de modernització del país. Això vol dir que té la mà trencada a fer transformadors i supera en capacitat de fabricació qualsevol país. En contrast, a Europa i els EUA fa dècades que es va construir la xarxa elèctrica i fins ara solament calia mantenir-la. El resultat és que amb l’expansió renovable els fabricants occidentals de transformadors no donen l’abast. El sector necessita ampliar-se i no hi ha prou professionals.

La manca de transformadors no solament perjudica les plantes solars i eòliques. També hi ha dificultats creixents per a instal·lar punts de càrrega d’alta potència a les estacions de serveis de les carreteres. La xarxa no pot subministrar prou potència, especialment per als nous carregadors d’1 MW, necessaris per als camions elèctrics, i cal ampliar-la. Tots aquests inconvenients es poden mitigar amb grans bateries estacionàries. Per una banda, es poden situar a les centrals solars i eòliques mateixes, un fet com més va més comú. Si en un moment la xarxa està saturada, l’electricitat produïda que no es pot evacuar (i que fins ara es perdia) s’emmagatzema a les bateries i serà injectada a la xarxa elèctrica quan els transformadors no tinguin tanta càrrega. Així s’aprofita al màxim la producció renovable i es pot disminuir la producció elèctrica de les centrals de gas. Amb l’abaratiment de les bateries, aquesta tendència s’accentuarà més.

Respecte dels punts de càrrega a les estacions de servei de carretera, s’hi poden posar grans bateries en forma de contenidors estàndard, que s’aniran carregant a poc a poc (especialment durant la nit) mentre no hi arribin noves línies d’alta tensió. Durant el dia ajuden la xarxa elèctrica a donar la potència requerida per a carregar cotxes, furgonetes i camions. A conseqüència d’això, els analistes preveuen que s’accelerarà l’electrificació del transport. Especialment dels camions, que consumeixen el 25% de tota la benzina. El consum de combustibles fòssils pot començar a disminuir notablement gràcies a l’expansió de les bateries barates.

Comença l’electrificació del transport marítim?

Els experts apunten que amb unes bateries tan econòmiques esdevé factible electrificar el transport marítim en rutes fins de 2.500 quilòmetres. Així, els trajectes en vaixells elèctrics en rutes regionals serien més econòmics que els moguts per petroli, sense necessitat de subvencions. Això pot tenir un gran impacte, amb el començament de l’electrificació del trànsit de mercaderies d’àrees com la mar del Nord, la Bàltica, la Mediterrània, la Groga, la de la Xina i el Japó o les dues costes dels EUA. Ara per ara és inviable electrificar el transport marítim intercontinental, però una vegada els contenidors arriben als grans ports, s’han de repartir regionalment. A més, un transport marítim abaratit i no contaminant podria ajudar a descongestionar la carretera i les vies ferroviàries. Al nostre país, els ports de València, Tarragona i Barcelona tenen una activitat destacada en les rutes marines regionals. Caldrà que es comencin a preparar per a aquesta nova fase d’electrificació i no perdre competitivitat.

Explosió de la intel·ligència artificial i robotització

Amb l’emergència de la IA, el sector tecnològic es troba immers en la cerca, gairebé desesperada, de subministrament elèctric, especialment als EUA. Fins ara, les grans companyies nord-americanes han promogut grans parcs solars i eòlics i han arribat a acords de compra de tota la seva producció. Tanmateix, la variabilitat de les fonts renovables ha fet que també tanquessin acords amb centrals de gas i, fins i tot, amb el sector nuclear. Però, tal com apunten els analistes, l’única tecnologia que pot oferir-li el volum d’energia que necessita el sector tecnològic, a la velocitat requerida (a molt curt termini) i a un cost competitiu són les renovables. Les bateries estabilitzen el subministrament renovable i el fan constant les vint-i-quatre hores del dia.

El sector tecnològic és una de les àrees on hi ha l’enfrontament més directe entre la Xina i els EUA. Els primers han esdevingut la primera potència en energies renovables. Els segons, en els xips necessaris per a la intel·ligència artificial. De fet, als EUA es discuteix la legislació que vol prohibir la venda de xips d’IA a determinats països per motius de seguretat nacional, amb la Xina i Rússia com a objectius principals. El gegant asiàtic, per la seva banda, intenta de desenvolupar apressadament xips d’IA equiparables als nord-americans, tot i que tecnològicament és uns quants anys endarrerit. En cas que els EUA aprovin la nova legislació sota la presidència Trump, la Xina podria prendre represàlies en el sector energètic i dificultar l’accés a l’energia de les empreses tecnològiques dels EUA. La Xina podria ser el país que encapçalés la IA i la robotització, gràcies a una energia més barata, encara que no tingués els millors xips.