Brussel·les vol retallar els fons europeus als estats que vulnerin l’estat de dret

  • La Comissió Europea presenta una proposta de pressupostos que equival a l'1,1% del PIB europeu

VilaWeb
ACN
02.05.2018 - 17:39
La Comissió Europea ha presentat la seva proposta de pressupostos pel període 2021-2027, que assolirà els 1,2 bilions d’euros, el que equival a un 1,1% del PIB europeu. Es tracta dels primers comptes sense el Regne Unit, arran del Brexit, i incorporen una novetat: Brussel·les es reserva el dret de retallar o suspendre els fons europeus als països que vulnerin l’estat de dret. ‘La Unió Europea podrà suspendre, reduir o restringir l’accés al finançament de la UE de manera proporcional a la naturalesa, la graveta i l’abast de les deficiències’, diu la proposta de la CE, que indica que es podrà invocar la normal si es constata una ‘deficiència generalitzada a l’estat de dret d’un estat membre’.
El pressupost europeu que proposa la Comissió Europea és de 1.279,4 bilions d’euros, amb una despesa de 187.000 milions en el mercat únic, la innovació i el mercat digital, de 442.000 milions en cohesió i valors, de 378.000 milions en recursos naturals i medi ambient, de 34.900 milions per immigració i gestió fronterera, 27.500 milions per seguretat i defensa, 123.000 milions per política de veïnatge i 85.300 milions en administració pública europea.

La proposta de pressupostos inclou una retallada del 5% en la Política Agrícola Comuna, un dels baluards dels comptes europeus, i d’un 7% en els fons regionals. Aquestes dues partides representaven, fins ara, prop del 70% de la despesa europea.

‘El nou pressupost ens dóna l’oportunitat de donar forma al futur d’una nova i ambiciosa Unió de 27, units entre nosaltres en solidaritat’, ha dit el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Segons ell, el pressupost és un ‘pla pragmàtic’ per a fer ‘més amb menys’, una referència a la pèrdua dels 14.000 milions d’euros que es calcula que es deixaran d’ingressar per culpa del Brexit.

Juncker també ha dit que el nou mecanisme de control de l’estat de dret, que vincula alguns pagaments a les bones pràctiques dels països, ‘implica actuar de manera responsable amb els diners dels contribuents’. La Comissió Europea envia així un toc d’alerta a estats com Polònia o Hongria, que ja estan en el seu punt de mira per les reformes judicials que han promogut i per la interferència política als tribunals. De fet, el desembre passat la CE ja va començar el procediment per aplicar a Polònia l’article 7 dels tractats, que entre d’altres mesures pot implicar la suspensió del poder de vot d’un estat membre.

El Parlament Europeu havia demanat a la Comissió uns pressupostos que representessin un 1,3% del PIB de la UE, un percentatge que no s’assoleix amb la proposta actual de Brussel·les. Alguns grups, com els Verds, s’han mostrat decebuts per aquest fet, i fins i tot el president, Antonio Tajani, ha indicat que hagués volgut alguna ‘dècima més’ en els comptes. Tot i això, el grup del partit popular europeu ha dit que els pressupostos presentats per Juncker són ‘un bon punt de partida’.

L’eurodiputat d’ICV, Ernest Urtasun, ha lamentat que els comptes donin ‘prioritat’ de despesa a partides com les de ‘seguretat, defensa i protecció de les fronteres’, mentre que no són tan ambiciosos en ‘medi ambient, cohesió i política de veïnatge i solidaritat’. ‘Aquest pressupost és una nova oportunitat perduda’, ha dit l’eurodiputat català.

Però els estats membres, especialment els que, proporcionalment, han de contribuir més als comptes, han estat crítics. El primer ministre de Dinamarca, Lars Lokke Rasmussen, ha lamentat a través d’una piulada a Twitter la proposta de la Comissió. ‘La CE ha presentat un pressupost de la UE per a 28 estats membres. Però ara només hi ha 27 estats membres per finançar-lo. Una UE més petita hauria de voler dir un pressupost més petit!’, ha assegurat.

En la mateixa línia, el primer ministre holandès, Mark Rutte, ha dit que la proposta ‘no és acceptable’ pel seu país, i que cal un pressupost ‘més ajustat’. ‘Calen retallades de la despesa i una modernització més ambiciosa. A més, el pes del finançament del pressupost no es reparteix de manera justa’, ha insistit.

La proposta de la Comissió Europea ara l’hauran de debatre els estats membres i, finalment, haurà de rebre l’aval del Parlament Europeu. En les anteriors negociacions, les converses es van allargar més d’un any i mig. Aquest cop, Brussel·les espera tenir els comptes llestos abans dels comicis europeus previstos per d’aquí un any.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any