Per què ha tancat l’escola el Brot i què se’n farà, dels noranta nens que hi van?

El centre, marcat per la investigació del cas Vólkhov, és especialitzat en trastorns d’aprenentatge lleus · Famílies, alumnes i mestres lluiten perquè no s'hagi de tancar

VilaWeb
Marina Arbós
06.06.2022 - 21:40
Actualització: 06.06.2022 - 21:44

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’escola el Brot, a Sant Joan Despí (Baix Llobregat), es va especialitzar ja fa trenta-tres anys en trastorns d’aprenentatge lleus. La majoria d’alumnes que hi van presenten dificultats com ara dislèxia, dèficit d’atenció i hiperactivitat. El dia 11 de maig, tot i tenir el concert renovat, les inscripcions tancades i la llista d’infants per a l’any vinent definida, la fundació gestora, amb dificultats econòmiques i marcada per la investigació del cas Vólkhov, va anunciar que l’escola tancaria.

Administrativament, el Brot és una escola concertada d’educació especial, però a la pràctica té algunes particularitats que la situen entremig de l’educació ordinària i de l’educació especial. “Al Brot els alumnes no tenen una discapacitat. Són alumnes que han d’aprendre d’una manera diferent i, com que el sistema no els ho permet, acaben fugint cap a aquesta mena de centres”, explica Teresa González, presidenta de l’AFA de l’escola.

Per aquest motiu, el 2012 la Direcció General d’Educació Infantil i Primària els va atorgar una concessió per la seva singularitat. Era reconeguda com a escola que havia desenvolupat un projecte educatiu de centre singular, basat en metodologies i programes específics dissenyats per a alumnes amb trastorns en l’aprenentatge. D’aquesta manera, podien tenir dotze alumnes per classe –en un centre d’educació especial haurien de ser vuit– i als nens que hi entraven no els requerien cap dictamen de necessitats educatives especials, imprescindible en les escoles d’educació especial.

Més tard, l’any 2017, just abans d’acabar-se la legislatura, el govern va aprovar el decret d’escola inclusiva, un text que aclaria el model. Segons aquesta norma, tots els alumnes amb necessitats educatives especials s’haurien d’escolaritzar en centres ordinaris. És a dir, que l’escola pública ha d’estar preparada per a fer front a la realitat de tots els infants amb necessitats específiques de suport educatiu. S’hi inclouen des de trastorns que poden ser des de dislèxia o TDAH –el perfil d’alumne del Brot–, fins a situacions socioeconòmiques desfavorables o diversitats funcionals. D’aquesta manera, els centres d’educació especial es restringeixen, únicament, als alumnes amb discapacitats greus. Malgrat això, el Brot, que era a mig camí dels dos models, va mantenir l’activitat habitual.

Però ara, gairebé cinc anys després d’aquell decret, el Departament d’Educació els ha dit que la resolució del 2012 és anul·lada perquè no compleixen els criteris establerts. “A partir del decret 150/2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, s’estableix que únicament els alumnes amb discapacitats greus o severes que necessitin una elevada intensitat de suport educatiu i mesures altament individualitzades poden ser escolaritzats en centres d’educació especial”, diu la carta que va rebre l’escola, a la qual ha tingut accés VilaWeb. La van rebre l’11 de maig i venia dels Serveis Territorials del Baix Llobregat.

“La tipologia de l’alumnat no es correspon amb el perfil de necessitats educatives especials, atès que es tracta d’alumnat amb dislèxia i TDAH i, per tant, no compleix els requisits fixats en el marc d’un sistema educatiu inclusiu”, afegeix el text. Finalment, diu que ja fa més d’un any que l’escola ha estat advertida d’aquesta situació per la inspectora del centre. Per aquests motius, els comuniquen que la normativa anterior ha perdut la vigència. Si no volen haver de tancar el centre, tenen dues opcions: o s’adapten al model d’escola ordinària o s’adapten al model d’escola especial. Sense opcions intermèdies.

L’ombra del cas Vólkhov

“Creiem que hi ha una relació entre la implicació en el cas Vólkhov i el tancament del centre”, diu González. “La comunitat educativa, els pares i els nens no teníem ni idea de tot l’embolic. Ens hi vam trobar quan la Guàrdia Civil es va presentar a escorcollar l’escola”, afegeix. L’octubre del 2020, el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona va engegar una macrooperació d’investigació sobre un suposat finançament irregular del procés independentista, anomenat cas Vólkhov, un aiguabarreig de casos que va del finançament de la Casa de la República, a Waterloo, a l’estrafolària “trama russa” dels deu mil soldats. I fins i tot el Brot formava part d’una de les peces del cas. Perquè entre la vintena de detencions ordenades hi havia la de Xavier Vendrell, president de la Fundació Pedagògica el Brot i ex-conseller de Governació, amb Esquerra Republicana.

Uns informes de la guàrdia civil espanyola empastifaven la fundació del Brot, que era acusada de no complir els requisits per a ser un centre d’educació especial. D’acord amb les concessions especials d’ençà del 2012, els suposats delictes amb què es relaciona el centre són tràfic d’influències i malversació de diners públics, amb l’argument policíac que ni la llicència que l’acreditava com a centre d’educació especial ni les subvencions rebudes no complien els requisits establerts per la llei general.

D’ençà del mes de febrer proppassat, també s’acusa l’actual conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray –que el 2020 era director general de Centres Públics–, i el seu predecessor, Josep Bargalló, d’estar al corrent d’aquestes irregularitats i de donar tracte de favor a Vendrell.

Què farà ara l’escola? On aniran a parar els noranta-un alumnes?

Per a ser una escola d’educació especial a cada grup hi ha d’haver un màxim de vuit alumnes i això, econòmicament, no ho poden assumir. L’escola es troba en una situació financera delicada, amb un deute considerable arran de les darreres reformes que s’hi han fet. Si deixen d’ingressar aquestes quotes mensuals els serà impossible de continuar l’activitat. “Una conseqüència d’adaptar-se completament a l’escola especial seria reduir el nombre d’alumnes a seixanta-quatre, i per a la fundació això és insostenible econòmicament”, diu González. A més, el fet que els alumnes necessitin un diagnòstic per a accedir-hi, els allunya de la seva realitat.

A l’altra cara de la moneda, hi ha la possibilitat de passar a ser una escola ordinària. Tanmateix, creuen que no tenen prou temps per a fer un canvi d’aquestes característiques: “No és que no ens vulguem adaptar, però necessitem més temps per a poder fer tots els passos que ens portin a un canvi. No ens ho poden dir l’11 de maig”, afegeix Elena Aloy, directora del Brot.

La impossibilitat d’acomplir cap de les dues opcions ha fet que la titularitat del centre n’hagi sol·licitat el tancament. Una decisió que deixa sense alternativa moltes famílies, atès que els seus fills no són alumnes que hagin d’anar a una escola estrictament especial, però consideren que tampoc no poden seguir el ritme de l’ordinària. “La proposta que ens fan és tornar al lloc del qual hem hagut de marxar. El departament diu que tots els nens seran recol·locats, però en escoles ordinàries. I això no és una solució”, diu González.

De totes maneres, les negociacions es mantenen obertes i, gràcies a la pressió de famílies i alumnes, no és clar que el tancament s’acabi executant. El Departament d’Educació diu que en el cas que es faci, els serveis territorials acompanyaran en tot moment les famílies amb el suport necessari per a l’escolarització en uns altres centres.

L’escola inclusiva, un objectiu pendent

Aquest model significa un canvi de dalt a baix en el sistema: “L’escola inclusiva és fonamental per a aconseguir una cohesió social real. Si volem tenir més equitat, més empatia i més assertivitat, no hem de fer tants cursos, sinó que cal conviure”, diu Noemí Santiveri, portaveu de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva i professora del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Afegeix que el desplegament del decret del sistema educatiu inclusiu no s’ha fet correctament: “Tot i que el text és molt ben redactat, a la realitat ens trobem escoles que teòricament han de ser inclusives, però que no ho són”, afegeix.

Per una altra banda, els docents del Brot creuen que és possible la coexistència dels diversos models: “Nosaltres defensem que, com a escola d’educació especial, també som inclusius. Donem una alternativa a molts nens que a l’escola ordinària són totalment exclosos –explica Aloy–. El fet de trobar una escola en què es poden comunicar entre iguals, per a ells és molt enriquidor. Aquí són compresos i poden remuntar, de manera que quan surten la majoria estan preparats per a fer cicles de grau mitjà i batxillerat. En canvi, a l’escola ordinària s’encaraven a una trajectòria de fracàs”, afegeix.

Pares i professors coincideixen a dir que la implantació del decret de l’escola inclusiva no s’ha materialitzat: “Ara com ara, no ha funcionat, perquè si funcionés nosaltres no tindríem alumnes”, explica Aloy. Una opinió que comparteix Jordi Martorell, pare d’un nen que des de cinquè de primària s’ha escolaritzat al Brot: “L’escola inclusiva no existeix per als infants que tenen alguna mena de problema d’aprenentatge. Amb ràtios de vint-i-cinc nens i amb una manca de recursos evident, és molt difícil de complir.” I González afegeix: “La crua realitat és que l’escola ordinària no està preparada.”

Per això agraeixen i veuen imprescindible que hi hagi projectes com els del Brot: “Aquesta escola ha salvat el nostre fill. Aquí li han donat la seva oportunitat d’aprendre, de créixer i de ser entès. Ha tingut les atencions que necessitava –diu Martorell–. L’alumne se sent un més de l’aula.”

Tot i que de moment el model inclusiu continua essent un objectiu pendent en l’educació de casa nostra, Santiveri considera que, gradualment, cal que hi hagi un desplaçament de recursos de l’escola especial cap a l’escola ordinària, atès que és l’única manera de fer-la realment inclusiva. “Els centres d’educació especial s’han de transformar en centres proveïdors de serveis i recursos. Necessitem que tots els seus recursos vagin cap a l’ordinària –assenyala–. No pot ser que hi hagi P3 a l’escola d’educació especial. Tots els nens han de començar a l’ordinària i tots els professors d’educació especial d’aquest nivell han de passar als centres ordinaris, on podrien aportar la seva expertesa i acompanyar als docents en aquest canvi.”

També creu que és essencial un suport econòmic i una bona avaluació dels recursos que s’hi han esmerçat fins ara: “Tenir més recursos no vol dir tenir més bona escola inclusiva. Si els recursos no fan una funció inclusiva són mals recursos”, diu Santiveri. I respecte del cas del Brot pensa que una bona planificació pot ser clau per a donar una resposta a aquests alumnes: “Si ho fessin bé, tots els professionals que hi ha al Brot s’haurien d’integrar en els centres on es recol·locaran els seus alumnes.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes