Gonçal López-Pmpló, Marian Díez Picó i Natàlia Abad Gisbert, durant la presentació de les novetats.

La darrera conferència de premsa presencial que van fer els responsables de Bromera va ser el mes de febrer del 2020, quan el món era a punt de parar en sec per una pandèmia que ja començava a guaitar i a amenaçar amb força. Gonçal López-Pampló, el director literari de l’editorial d’Alzira, ho ha recordat en la presentació de les novetats de tardor. I ho ha fet en un escenari que tampoc no és habitual en aquesta estació, però que també torna a la normalitat: la Fira del Llibre de València.

La Fira del Llibre de València torna amb format presencial

Resistència i normalitat

López-Pampló ha dit que aquests prop de dos anys havien estat complicats, però ha reconegut que el sector cultural, i especialment el del llibre i la lectura, havien resistit l’envit de la pandèmia. Amb tot, no ha volgut fer un discurs triomfalista: “Hi ha problemes industrials i escassetat de subministrament que també afecten el món del llibre.” I ho ha relacionat amb la crisi del paper i especialment del cartó i les importacions de Xile o de l’Àsia.

Amb tot, Bromera aspira a recuperar la normalitat i reprèn les activitats habituals de presentacions presencials, actes a les diferents fires del llibre del país i els premis literaris. Enguany, el lliurament dels premis Ciutat d’Alzira tornaran al format de sopar multitudinari el segon divendres de novembre. Amb algun canvi organitzatiu, però concebut com un moment especial de retrobada entre autors i lectors.

Més dones al catàleg

Les propostes destacades de Bromera per a aquesta tardor tenen nom de dona, i l’editorial en presumeix. Són tres novel·les que duen l’etiqueta d’haver guanyat un premi literari. López Pampló explica que és un efecte cercat: “A vegades fas uns canvis que en propicien uns altres. Hem començat a canviar la composició dels jurats i el resultat és aquest, que ixen a la llum noves veus, i femenines.”

El repte per a Bromera és interessant. Totes tres novel·les són les primeres obres de les autores. Amb elles, i en paraules del director editorial, el segell espera de cridar l’atenció del públic enmig d’un mercat ple d’ofertes de llibres en castellà i de propostes diferents que arriben a través de les pantalles. Tant les grans com les que es porten a la butxaca.

Els dies bons, d’Aina Fullana Llull

Aina Fullana Llull va guanyar el premi València Alfons el Magnànim amb aquesta novel·la ambientada a la Mallorca dels anys vuitanta del segle passat. L’autora, de Manacor, no era a la presentació de la Fira del Llibre, i López Pampló ha qualificat el llibre d’impressionant. “Primer, perquè l’autora només té vint-i-quatre anys, i segon, perquè darrere hi ha un treball extraordinari per a retratar el món de la droga a Mallorca.” Tant, ha dit l’editor, que té ganes de demanar a l’autora si la seva família ha viscut algun dels episodis que retrata amb tant de detall.

No t’ho diré mai, de Marian Díez Picó

Marian Díez Picó va guanyar el premi Enric Valor de novel·la amb una obra que l’autora mateixa ha qualificat d’humor i de reflexió. És estructurada en monòlegs autoreflexius. “Les dones ens pensem que quan arribem als cinquanta tindrem una vida tranquil·la i assossegada, però no és així, no és tan idíl·lic. A la protagonista de la novel·la, li passa que a més de continuar tenint cura dels fills, sa mare ja és molt vella i també la necessita.” L’autora, que també és actriu i monologuista, ha confessat que va començar a escriure per admiració als monòlegs d’Andreu Buenafuente, ha provat de posar humor a situacions quotidianes i a unes altres tan excepcionals com el confinament. L’obra li serveix per a reflexionar sobre les dones majors, les que donaven vida als carrers, diu, ara que els carrers es moren i tan sols s’hi veuen rètols de les immobiliàries.

Vi i veritat, de Natàlia Gisbert Abad

Natàlia Gisbert Abad ha guanyat el primer premi Ciutat d’Alcoi de novel·la Isabel-Clara Simó amb una novel·la negra ambientada en unes vinyes, a Alcoi, a Beniarrès, a Escòcia i a la ciutat de València. A la presentació no n’ha volgut desvelar gaires detalls. L’editorial explica que el d’aquesta autora jove, que fa de pediatra a l’hospital de Sant Joan d’Alacant, és un dels debuts literaris més sorprenents d’aquests darrers anys. Com a alcoiana, guanyar el premi que du el nom d’Isabel Clara Simó la primera vegada que es dóna ha resultat un enorme privilegi.

On va aquesta gent?, un àlbum il·lustrat per a adults i contra l’assetjament

Aquella reflexió del pastor luterà Martin Nuemöller de “primer van venir a cercar els gitanos i com que jo no era gitano, no vaig fer res, després van venir a cercar els jueus, i com que jo no era jueu…”, etcètera, ha inspirat la proposta artística de l’il·lustrador Fran Parreño.

La idea, que ara és un àlbum il·lustrat va sorgir en una conversa al barri de Sants de Barcelona entre Gonçal López Pampló i Parreño mateix. Es tractava d’explicar l’amenaça de l’extremisme, de reflexionar sobre els pinxos, sobre el no fer res quan la víctima és l’altre. Tot això, Parreño ho diu sense paraules en aquest àlbum de traços molt nets i expressius. Uns dibuixos que esgarrifen, i en què un home amb un barret roig camina contra corrent, fugint de tot compromís, cap a l’abisme.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.