Brexit May

La confusió més gran possible marca la turbulenta seqüència final del Brexit. Demà el parlament britànic tornarà a reunir-se per intentar trobar-hi una sortida, cada vegada amb menys temps. Si la troba abans de dimecres –no és gens clar que sigui possible–, el Brexit, en virtut de l’acord negociat entre el govern britànic i la Comissió Europea, serà el 22 de maig. Si no en troba cap, el 12 d’abril. En dues setmanes, doncs, el Regne Unit deixaria de ser part de la Unió Europea, de la manera més caòtica possible. Entendre què passa és realment complicat, però es pot treure l’aigua clara seguint una mica d’ordre.

Primera qüestió: On som? Què són les votacions d’aquests dies?

L’acord del Brexit ha de ser ratificat pel parlament britànic perquè pugui entrar en vigor, però el que va negociar May amb la Comissió ha estat rebutjat i, per tant, no pot entrar en vigor.

En vista d’això la Cambra dels Comuns fa allò que es coneix com a ‘votacions indicatives’. Ja que el govern no ha estat capaç de convèncer el parlament de votar el seu acord, la pilota ha passat al parlament, que d’alguna manera es podria dir que ha pres el control del Brexit. Es tracta de veure si pot formar cap majoria a favor de cap posició, ara que el govern ha estat incapaç d’aplegar prou diputats al seu costat.

Les anomenades ‘votacions indicatives’ són un mètode del parlament britànic aplicat quan no hi ha cap majoria possible en aquells temes en què no hi ha cap mena d’acord. Al parlament britànic els diputats no estan obligats a votar allò que diu el seu partit i hi ha vegades com aquesta en què el mateix parlament sosté el govern amb una majoria política de partit però que no admet les polítiques del govern. Llavors el parlament ‘indica’ al govern quines polítiques serien les més acceptables per a la cambra, intentant fer-ne modificar la posició.

En teoria, aquestes ‘votacions indicatives’, que han d’estar autoritzades pel govern, es podien fer fins al 27 de març i, per tant, ja no hi hauria temps de res més. Però la primera ministra Theresa May ha demanat una nova sessió per a demà i potser fins i tot una altra per a dimecres.

En aquestes ‘votacions indicatives’ els diputats poden proposar tantes opcions com vulguin i es voten totes les que el president de la cambra entén que tenen un mínim suport. Qualsevol diputat pot votar a favor de totes les que vulgui, no n’ha de prioritzar cap. De moment, no ha pogut arribar-ne cap a la majoria de la cambra, però és evident que, d’alguna manera, ara el govern té una llista de quines opcions generen més consens, cosa que li ha de servir, si més no, d’indicació per a prendre decisions.

En vista de tot això –i sembla que és la darrera carta que li resta–, la primera ministra podria jugar  amb la seva dimissió com a concessió per a aconseguir que alguns diputats canviïn de parer i intentar arribar a alguna decisió majoritària en la cambra i esclareixi, per tant, què vol fer el Regne Unit.

Segona qüestió: Quines opcions són les més votades fins ara?

La setmana passada les votacions indicatives van ser sobre vuit possibles solucions i aquests van ser els resultats:

1. Referèndum de confirmació (268 vots a favor, 295 en contra)

Aquesta opció és la que va obtenir més vots a favor, però no va arribar a la majoria. Reclamava un nou referèndum sobre el Brexit que ratifiqués el resultat del primer. Tot i això, si hagués tirat endavant, probablement no hauria pogut concretar-se perquè els diputats favorables no es posaven d’acord en la pregunta o ni tan sols si n’hi havia d’haver una de sola o més.

2. Acord amb unió duanera (264 en favor, 272 en contra)

Aquesta opció implicava que els diputats acceptaven l’acord signat entre el govern i la Comissió Europea, però en canvi que el Regne Unit es mantingués dins la Unió Duanera de la Unió Europea, cosa que no hi figura i que el govern no vol. Aquesta és l’opció en la qual la cambra ha empatat més, amb només vuit vots de diferència entre els partidaris del sí i els del no.

3. Pla alternatiu dels laboristes (237 a favor, 307 en contra)

Els laboristes van proposar que el Regne Unit mantingués una unió duanera amb la Unió Europea però amb la possibilitat de vetar els acords que no els convinguessin. El problema d’aquest pla és que la Unió Europea no l’acceptaria.

4. Entrar a l’EFTA (188 a favor, 283 en contra)

També conegut com a Mercat Comú 2.0, el projecte implicaria l’entrada del Regne Unit a l’EFTA, on ja havia estat abans. Amb això el problema duaner desapareixeria, però el Regne Unit no podria evitar el dret de lliure residència de tots els ciutadans de la UE i a més hauria d’implementar les decisions de la Unió sense participar en els debats.

5. Revocar l’article 50 i evitar el Brexit (184 a favor, 293 en contra)

Aquesta proposta, presentada per l’SNP, simplement significa que el Regne Unit renunciaria al Brexit i que la situació torna al punt anterior del referèndum.

En termes democràtics, és significatiu que tants diputats contraris al Brexit i a favor d’un segon referèndum alhora siguin contraris de revocar l’article 50 al parlament, perquè això significaria anul·lar la decisió adoptada en referèndum.

Però també ho és que la petició per a revocar el Brexit ja hagi aconseguit sis milions de signatures, batent tots els rècords anteriors.

6. Brexit sense cap acord (160 a favor, 400 en contra)

La proposta significaria que el Regne Unit abandonaria la Unió Europea sense arribar a cap mena d’acord i assumint totes les conseqüències que implicaria.

7. Acord de manteniment (139 a favor, 422 en contra)

La proposta demana que el Regne Unit abandoni la Unió Europea però pactant un nou període de dos anys durant el qual hi hauria unes regles provisionals. El Regne Unit continuaria contribuint al pressupost de la Unió i en canvi el funcionament del mercat interior seria idèntic a l’actual encara que de fet el Regne Unit ja no en formés part.

8. EFTA però sense mercat comú (65 a favor, 377 en contra)

Aquesta proposta pretén que el Regne Unit formi part de l’EFTA però sense estar integrat a la Unió Duanera de l’EFTA amb la UE. El problema és que això implicaria l’existència d’una frontera entre els dos estats irlandesos, que és una de les coses que la gran majoria dels diputats considera inadmissible perquè trencaria els acords de pau amb l’IRA.

Tercera qüestió: Què canviaria si May presentés la dimissió?

La insinuació de la primera ministra dient que podria acceptar un acord que n’impliqués la dimissió pretén trencar la unitat en contra de l’acord negociat amb la Comissió Europea mantinguda pels diputats unionistes irlandesos i els partidaris del Brexit dur dins el seu mateix partit.

Els anomenats ‘Tory Brexiteers‘ i el partit unionista DUP creuen que May va negociar amb la Comissió Europea un acord massa favorable a la Unió i que no s’adiu al resultat del referèndum. Per això, tot i donar suport al govern, estan completament en contra de l’acord del Brexit i de la gestió de la primera ministra i voten en contra.

Suggerint la dimissió, May facilitaria que el partit conservador triés un nou primer ministre que d’ara endavant negociés més durament amb la Unió Europea tot el paquet de mesures posterior a la implementació del Brexit. Això inclouria el complicat tema de la frontera interior d’Irlanda.

La por dels conservadors més favorables al Brexit és que, si May es manté en el govern, la negociació posterior es mantingui en una línia que ells consideren tova. Si la dimissió aconseguís de fer canviar d’opinió a alguns diputats conservadors, aleshores podria ser que alguna de les opcions, sobretot la segona (acord i unió duanera) fos aprovada.

Quarta qüestió: Però, en el cas que finalment hi hagi un acord, la Unió Europea estaria obligada a acceptar-lo?

No. I aquesta és la part caòtica de tot. La Comissió Europea ja va negociar amb el govern britànic i hi va signar un acord. Ara no solament no està obligada a obrir una nova negociació, sinó que podria dir que només accepta l’acord que ja va signar, cosa que faria inútil la cerca de consens del parlament.

Tot i això, una bona part de la classe política britànica creu que, en vista d’una situació tan complicada com l’actual, la Unió Europea estaria disposada a adoptar una posició flexible per tal d’evitar les conseqüències catastròfiques d’un Brexit sense acord.

Cinquena qüestió: Quin és, doncs, el calendari final del Brexit?

No hi ha cap calendari final, però provisionalment la seqüència és aquesta:

Dilluns primer d’abril: Votacions indicatives a la Cambra dels Comuns.
Dimecres 3 d’abril: Podria haver-hi una nova ronda de votacions indicatives.
Dimecres 10 d’abril: Cimera de la Unió Europea en què els 27 adoptaran una decisió d’acord amb què hagi passat al Regne Unit.
Divendres 12 d’abril: Dia del Brexit a no ser que el Regne Unit demani una extensió i la Unió Europea hi estigui d’acord, en el cas que May no aconsegueixi cap acord del parlament.
Dimecres 22 de maig: Dia del Brexit en el cas que el parlament accepti l’acord signat per May.
Del dijous 23 al diumenge 26 de maig: Eleccions europees en les quals el Regne Unit ja no participaria.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb