Brett A. Chapman viu a Oklahoma i treballa com a advocat penalista. Per les seves venes corre sang de dues tribus de nadius americans, els Ponca i els Pawnee. Els seus familiars van patir múltiples penalitats en mans del govern nord-americà i van ser desplaçats de manera forçosa de les seves terres. Chapman va ser un dels primers nadius americans a respondre als comentaris racistes de Josep Borrell.

‘El ministre d’Afers Estrangers d’Espanya ha dit aquesta idiotesa impactant. Quin problema té aquest home?’, va escriure a Twitter. En una conversa amb VilaWeb, Chapman diu que els comentaris de Borrell són fruit de la ignorància, però afegeix que li van doldre ‘tenint en compte el bagatge històric d’Espanya a Amèrica’. Per això, demana al ministre espanyol que es deixi estar d’evasives a Twitter i que ‘es disculpi de debò’ amb els nadius americans.

‘L’única cosa que van fer va ser matar quatre indis’, quina frase…
—És pura ignorància.

Però la diu un ministre d’Afers Estrangers.
—Suposo que actualment, que tenim Trump de president, no és estrany que hi hagi dirigents tan ignorants com Borrell. Per desgràcia, no sorprèn sentir aquestes estupideses, però és especialment dolorós que els comentaris els faci un dirigent de la seva rellevància, tenint en compte que és ministre d’Afers Estrangers d’Espanya… I tots sabem què va fer Espanya a Amèrica.

Espanya no ha demanat mai perdó pel genocidi a Amèrica.
—Certament. En les seves suposades disculpes, Borrell fa una mena de dissertació i culpa els colons nord-americans del genocidi… No, no, Espanya també té la seva part de culpa. Borrell hauria de saber que Espanya va matar molta més gent que quatre indis. Es van cometre moltíssimes atrocitats.

Com ara?
—El segle XVIII, tribus com els Apatxes segrestaven els fills dels Pawnee i després els portaven fins a Nou Mèxic, que en aquell moment era part de la Nova Espanya, on els venien com a esclaus. Una vegada, els Apatxes portaven un grup de vint nens, però els espanyols no els volien comprar. I després d’insistir i no trobar comprador…

Què?
—Els van tallar el cap a tots.

Heu esmentat abans les disculpes de Borrell. Què us han semblat?
—No són unes disculpes. A Twitter va fer una mena de dissertació amb dades històriques per acabar donant les culpes a un altre. En cap moment no demana perdó. És un fil de Twitter ple d’evasives. Si es volia disculpar, només havia de dir ‘perdó’ o ‘ho sento’, però no sé si ho volia fer realment. Els seus comentaris són una idiotesa total i ens va menystenir d’una manera indignant. Crec que té una manera molt condescendent d’entendre el món.

Parleu-me una mica dels vostres avantpassats.
—Els Ponca són originaris del riu Missouri a Nebraska. A final del segle XIX, l’estat els va robar la terra de manera il·legal trencant els acords de pau. Llavors van obligar la meva gent a caminar de Nebraska fins a Oklahoma. Durant la marxa –de més de 800 quilòmetres– van morir més de dues-centes persones. El cap de la tribu, anomenat White Eagle (Àguila Blanca), era el rebesavi del meu rebesavi.

He llegit que també teniu parentiu amb Standing Bear s Dret). Ens podeu explicar qui era?
—Era el segon cap de la tribu. Quan van arribar a Oklahoma, el seu fill es va morir i va desafiar l’estat. Ell sol va emprendre el camí de tornada cap a Nebraska per enterrar-lo, tot i que les autoritats l’havien obligat a romandre a Oklahoma. El van detenir, però va portar el cas als jutjats i va aconseguir ser el primer nadiu americà a qui es reconeixien els drets civils. Tot això va passar anys més tard que la constitució fos esmenada perquè es reconegués com a nord-americans tots els nascuts als Estats Units. Acumulem moltes injustícies.

Quina és la situació actualment dels nadius americans?
—El problema principal que hem d’afrontar avui és la invisibilitat. Les polítiques americanes anaven destinades a l’assimilació cultural. La manera que van trobar de desfer-se de nosaltres va ser convertir-nos en algú com ells. D’aquesta manera, avui gairebé ningú no ens veu com a nadius americans. Però som aquí i hi hem estat sempre.

Les coses milloren?
—A poc a poc, sí. Recentment, dues dones nadiues han estat escollides com a congressistes, però encara hi ha molt per fer, sobretot en l’àmbit de l’educació.

Consultant el vostre Twitter m’ha sorprès llegir que considereu Richard Nixon el millor president dels EUA pel que fa al tracte amb els nadius americans.
—Correcte. La política nord-americana ha estat sempre discriminatòria amb els nadius. Primer, Andrew Jackson va instigar al desplaçament forçat de les comunitats i després es va instaurar la política d’assimilació, que ha durat dècades. Això ha causat un dany irreparable. Van destruir els governs tribals i ens van reduir a simples individus sense lligams. I fins que no va arribar l’administració Nixon, sorprenentment, no es van aturar aquestes polítiques i es va provar de revertir algunes coses perquè recuperéssim part de la nostra sobirania. No deixa de ser irònic, que fos Nixon… Possiblement un dels presidents més foscos de la història dels Estats Units.

Heu notat l’arribada de Trump a la presidència?
—Té polítiques molt arbitràries. L’administració Obama va treballar molt amb les tribus i va retornar-los moltes terres. Trump, en canvi, no sembla que tingui aquesta voluntat. Durant Acció Gràcies hem sabut que el govern vol expulsar els Wampanoag de les seves terres. No pinta bé.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb