TEMA DEL DIA
Torero.
És probable que Josep Borrell hagi ordenat als uixers del congrés espanyol que fumiguin el seu escó del banc blau del govern per netejar les restes de saliva que podien quedar de la suposada escopinada que li ha fet un diputat d’ERC i que no ha vist ningú més sinó ell. Fins i tot el PSOE ho ha negat. L’escopinada afegia èpica a l’expulsió de l’hemicicle de Gabriel Rufián, que ha sortit entre xiulets i aplaudiments com un torero que acaba de tallar orella i cua a un brau moribund i dessagnat. La graderia demana sang i Borrell ha aconseguit que la presidenta, Ana Pastor, a qui no respecten ni els diputats del PP, li oferís el cap de Rufián.

Tot per haver anomenat ‘indigne’ un ministre que va dir que calia fumigar Catalunya perquè era plena d’independentistes, que es mofava de ‘mossèn Junqueras’ en els mítings del PSC durant la campanya del 21 de desembre de l’any passat o que fa poc justificava la venda de quatre-centes bombes làser a l’Aràbia Saudita perquè no causaven ‘efectes col·laterals’, tot i saber perfectament que serveixen per a bombardar el Iemen, on 85.000 nens menors de cinc anys han mort de gana aquests últims quatre anys, segons dades de Save the Children. No és estrany que menteixi, perquè ja ho va fer quan va negar tenir informació privilegiada de l’empresa Abengoa –essent-ne membre del consell d’administració–, per a vendre part de les seves accions abans no fes fallida.

És sorprenent que la paraula ‘indigne’ hagi motivat l’expulsió d’un diputat i, en canvi, quan il·lustres senyories escupen insults als polítics catalans, titllant-los de racistes o supremacistes, no siguin advertits ni encara menys expulsats. Ni tampoc passa res quan, sessió rere sessió, els independentistes són acusats de colpistes per haver fet un referèndum o fins i tot Pedro Sánchez, per haver gosat encapçalar una moció de censura contra Rajoy. És lamentable la facilitat amb què Sánchez es deixa insultar per Casado. Sembla que li tingui por. En una sala on encara hi ha al sostre els forats de bala que Tejero va deixar el 23-F, parlar de colpistes hauria de ser més greu que no pas dir ‘indigne’ a Borrell. La normalitat amb què la classe política espanyola ha assumit el llenguatge de l’extrema dreta és preocupant, perquè primer es tergiversa el relat i després s’acaba posant la pista d’aterratge perquè creixi electoralment.

L’incident d’avui demostra una vegada més que Sánchez es va equivocar nomenant Borrell per a la cartera d’Afers Estrangers. En una legislatura que els independentistes havien de ser una de les seves crosses, no pot posar de ministre un jacobí que es rabeja provocant i tampoc no acaba de triomfar en el càrrec. Més aviat al contrari. Ha aconseguit obrir un conflicte diplomàtic amb Bèlgica, s’ha enfrontat al COI pel fet de no reconèixer Kossove, té l’opinió pública britànica astorada perquè pronostica el trencament del Regne Unit abans que el de Catalunya i, en plena negociació del Brexit, ha muntat un drama per la sobirania de Gibraltar. No és precisament el moment més oportú. Potser per això ja hi ha sectors del PSOE que pensen en Borrell com a cap de llista a les europees, que és una manera ‘elegant’ de fer-lo plegar del govern.

MÉS QÜESTIONS
Les Corts Valencianes aproven la llei d’igualtat LGTBI amb l’abstenció del PP.
El ple de les Corts Valencianes ha aprovat avui, amb el suport de tots els grups menys el PP, que s’ha abstingut, la llei d’igualtat de les persones LGTBI, que estableix mesures en sanitat, educació, ocupació i atenció social per aconseguir una ‘igualtat real’ i lluitar contra la fòbia a aquestes persones. La norma també prohibeix les teràpies d’aversió per modificar l’orientació sexual o identitat de gènere, que es cataloguen com a infracció molt greu, amb multes de 60.000 a 120.000 euros. La llei reconeix la igualtat i el dret de no discriminació de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals i inclou una ‘clàusula general antidiscriminatòria’ que assenyala que les administracions públiques del País Valencià i el Síndic de Greuges han de vetllar per aquest dret i podran actuar d’ofici, sense necessitat de denúncia o queixa. A més, la Generalitat prestarà assessorament jurídic, assistència sanitària i mesures socials a les víctimes de la fòbia contra les persones LGTBI, que tindran tots els drets reconeguts en l’estatut de la víctima. En aquesta línia, es crea el Consell Valencià LGTBI com a òrgan de participació ciutadana en drets i llibertats, i es garanteix un servei d’informació, orientació i assessorament integral a aquestes persones i els seus afins. També es crea l’Espai de la Memòria LGTBI per a promoure el coneixement i investigació sobre la història del col·lectiu.

Ximo Puig avançarà les autonòmiques si Sánchez fa les espanyoles al maig. El president de la Generalitat, Ximo Puig, no vol que les eleccions autonòmiques quedin colgades enmig d’unes espanyoles, autonòmiques i europees el 26 de maig. Per ell, el País Valencià ha de guanyar visibilitat política i una manera d’aconseguir-ho és fer les eleccions separades de la resta de comicis, com a Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia, que van ser considerades comunitats històriques durant la transició. La idea fa temps que l’expressa, però ara, amb la possibilitat que Pedro Sánchez acabi avançant les espanyoles al maig, la decisió es pot fer efectiva. Els socis del Botànic ho veuen diferent. Compromís també és partidari que les eleccions valencianes no coincideixin amb les espanyoles, però critica el ‘tacticisme’ de Puig quan especula amb la data. Una crítica que també comparteix Podem, però en aquest cas no té inconvenient que totes les eleccions coincideixin perquè ja li va bé electoralment.

Troben les restes de dos cossos a la fossa d’Eivissa que corresponen a víctimes del franquisme. L’equip d’arqueòlegs dirigit per Almudena García Rubio ha localitzat les primeres restes mortals de les víctimes afusellades durant la guerra de 1936-1939 pel bàndol franquista i soterrades al cementeri vell d’Eivissa. Segons que ha informat el govern, les evidències de l’estat dels cossos trobats apunten que són víctimes de la repressió franquista. Les restes són un cos sencer, un crani i una mandíbula amb trauma perimortem. La identitat de les víctimes no es podrà confirmar fins que no s’hagin fet les proves pertinents d’ADN. Als terrenys excavats aquests darrers dies també s’ha localitzat munició datada l’any 1934. L’equip d’Aranzadi, encapçalat per García Rubio, que també va dirigir la recuperació del cos de Miguel de Cervantes l’any 2016, treballarà al cementiri fins divendres. La consellera de Cultura, Fanny Tur, ha destacat que al cementeri vell d’Eivissa hi pot haver morts extrajudicials, cosa que no permet de tenir-ne gaire informació documental. Els fets s’han reconstruït contrastant les fonts orals amb els arxius i registres. Aquests inclouen el possible assassinat de setanta-cinc persones, la major part executats a la tàpia del cementeri. Foren assassinats individuals, però també es té constància de cinc de col·lectius, entre el 23 de setembre i el 24 de novembre de 1936. No obstant això, els afusellaments varen continuar fins el 6 de juny de 1937, i encara tres persones el 1938. La premsa de l’època no en parla i el llibre d’actes del cementiri d’Eivissa no té entrades des de mitjan 1936 fins a mitjan 1941.

El govern andorrà aprova el reglament que permetrà de fer pagaments electrònics. El govern andorrà ha aprovat el reglament relatiu al règim jurídic dels serveis de pagament i el diner electrònic. El reglament vol promoure la innovació en els serveis de pagament per mitjà del mòbil i d’internet perquè es creï un entorn que agiliti les operacions. El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha dit que aquest reglament permetrà que Andorra pertanyi a l’espai únic europeu de pagaments en euros (SEPA). El nou text deroga l’anterior, actualitzant-lo a la directiva europea PSD2, regulant aspectes que faciliten i milloren la seguretat en l’ús de sistemes de pagament per internet i reforçant el nivell de protecció de l’usuari contra fraus i abusos potencials.

LA XIFRA
50 milions d’euros costarà la fabricació i la instal·lació del nou cable entre Mallorca i Menorca, segons dades de Red Eléctrica Española.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de novembre de 1969 es va fer el primer enllaç remot entre dues computadores. Va ser als EUA, entre la Universitat de Stanford i la de UCLA. Era el naixement d’Arpanet, una xarxa creada per encàrrec del Departament de Defensa i que, fou, al capdavall, el precedent d’internet.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb