14.11.2023 - 16:06
|
Actualització: 14.11.2023 - 18:18
Fa uns mesos que Borja Penalba va anunciar que era moment de cantar tot sol, ho anava dient als amics i en entrevistes per fer-se l’ànim. El projecte s’ha cuit a foc lent i ara comença a materialitzar-se. Es diu Giròvag i ja se’n pot fer un tast amb la cançó “Viu“, que ha escrit en companyia de l’escriptor Roc Casagran. “Comencem de zero”, diu.
“Aquest serà el meu primer i últim projecte ‘en solitari’. La intenció és que siga més que unes cançons, un disc, o més que una gira. Dit d’una altra manera: Giròvag comença ara i acabarà quan em retire o la palme. Després de donar-li moltes voltes, he decidit que no faré cap més projecte musical en solitari. Açò és un projecte de vida (i de mort, que va implícit)”, avançava ahir.
Més de trenta anys dedicats a la música, acompanyant, produint i millorant el treball de molts artistes, com ara Feliu Ventura, Lluís Llach, Miquel Gil, Obrint Pas o Maria del Mar Bonet, són el bagatge de Penalba. Els arranjaments, el so inconfusible de la guitarra o la veu acollidora són la marca d’un Penalba que ara es mostra tal com és. El tàndem ben engreixat que ha fet durant deu anys i unes quantes gires amb Mireia Vives també s’ha esgotat. Després de l’última ronda de concerts junts, han separat trajectòries. Justament perquè ja feia temps que rondava aquesta necessitat d’expressar-se com és. Ara Penalba fa realitat aquest camí.
El 10 de desembre farà un espectacle al Teatre Principal de València, i aquesta vegada serà ell l’abrigallat per un equip de músics. L’actuació s’enregistrarà en directe i algunes d’aquestes cançons conformaran el disc, que sortirà al gener. Serà l’obertura d’una ronda de concerts que el duran el 29 de febrer al festival Barnasants. Entretant, “passaran coses”. Quines coses? Ha dit que no ho sap, encara.
“I sí. El context és convuls i convida a certa desesperança; sembla que cada dia el món s’acaba; la mediocritat, la deshumanització i el feixisme ens envolten; és estiu en novembre; les precarietats ofeguen. Però ara, hui, vivim. Vivim i ho podem contar. D’això va aquest viatge”, diu.
El cantant destaca que presentar un projecte nou comporta una il·lusió molt gran. “Ho és ara amb Giròvag i ho ha sigut amb tots els projectes en què he participat i he tingut la sort de compartir amb altra gent. Ara, però, tinc més vertigen del normal, per això té un component d’il·lusió del nou repte.”
Enamorat del mot “Giròvag”
Quant al nom del nou projecte, Penalba ha fet, com es diu a València, l’explicació de la falla. “Fa trenta i molts anys vaig llegir una entrevista a Miguel de la Quadra Salcedo. En una de les seues respostes mencionà que al seu DNI i passaport figurava com a professió giróvago. El cap em va esclatar i vaig enamorar-me bojament d’aquest mot, romanent per sempre al meu imaginari. Atzar, elecció o destí, trenta molts anys després mire enrere i veig que he viscut com a tal. Giròvag sóc”, diu.
Aquest serà el títol d’aquest disc, el primer en què no compartirà nom amb ningú més a la portada, tot i que recalca que els discs no es fan sols. Però sí que serà un disc en primera persona, on l’artista es despulla, o “es nua”, com ell defensa. La guitarra i la veu que sempre acompanyaven, ara alcen el vol i prenen tot el protagonisme.
“Com a curiositat, malgrat que el mot no apareix al DIEC, les meues assessores lexicògrafes m’han confirmat la correcció de la paraula, i el megacrack Àlex Hinojo va fer en quinze o vint minuts (jo flipe molt) l’entrada a la Viquipèdia. Si us ve de gust, busqueu-la i xafardegeu, a veure si aconseguim que, googlejant, puge per davant de l’entrada castellana”, escrivia el músic.
Així, trobem que els giròvags eren certs monjos errants i rodamons, que viatjaven sense una destinació predeterminada, allotjant-se en els monestirs que anaven trobant pel camí. I, certament, mai se sap on et portarà Penalba. L’ànima de rodamons ha guanyat la partida.
“Fet i fet l’univers brilla”
La primera cançó, “Viu“, és la carta de presentació d’aquest disc. Penalba, que assegurava que no sabia compondre lletres, ha elaborat un breu però intens relat de vivències, escrit a quatre mans amb Roc Casagran. “Faig cançons com les he fet sempre, amb la particularitat que ara les defensaré cantant sol, amb tot el que això implica”, ha dit el músic.
Ací, la lletra:
És alegre la vesprada
i este sol en la carena,
no veig núvols en el cel
i aprofite aquest recer
per a dir: he nascut,
he viscut… i val la pena.
Fet i fet l’univers brilla
i no em plau gens de queixar-me:
que m’he omplert de farts de vida;
he vist nits de lluna plena,
m’he ajupit amb la verema,
he provat d’avançar lliure;
he parit els millors vins,
n’he tastat fins als confins,
i he sabut allò que és viure.
Viu! Viu! Viu!
Fet i fet l’univers brilla,
he menat barques menudes
i sempre he trobat un port;
he estimat homes i dones,
trencant files, trencant normes,
i he fet sort de tindre sort;
he clavat les mans en terra
i ha estat tot un goig la guerra
i la vida i la mort.
Que és alegre la vesprada
i este sol en la carena,
no veig núvols en el cel
i és tan dolç aquest recer
que queda escrit: he nascut,
he viscut… i val la pena.
