Bones notícies: el carrer torna a ser de la gent

  • La notícia d'ahir és que la gent, la gran protagonista de la revolució catalana, ha començat a recuperar els carrers

Vicent Partal
19.01.2023 - 21:40
Actualització: 19.01.2023 - 21:53
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

No és solament l’èxit de la manifestació d’ahir contra la cimera Sánchez-Macron. És que, com expliquem avui en aquest article, cal fer valer que l’independentisme ja ha organitzat quatre grans convocatòries en cinc mesos. I totes reeixides, difícils i exigents. Seguides.

No és cap detall anecdòtic. Primer amb la pandèmia, però també entre la Diada del 2021 i la del 2022 van passar poques coses als carrers, i per això l’independentisme va deixar que l’escenari de la política fos ocupat, monopolitzat, pel poder. Pel polític o pel mediàtic, que ha arribat un punt que per desgràcia ja costa de discernir on s’acaba l’un i on comença l’altre. Però, d’ençà de l’Onze de Setembre passat, tot s’ha accelerat i el carrer, aquest ens indefinit però gens abstracte que ha estat i és el protagonista principal de la revolució catalana, ha començat a arraconar a les cantonades els professionals que havien grimpat a l’entaulat i s’ha tornat a sentir còmode, cada dia més còmode, amb ell mateix.

La Diada passada es va fer contra el boicot actiu del president Aragonès i va reeixir. Tant, que va posar el govern de coalició a la picota. El Primer d’Octubre, amb aquell discurs tan precís del president Puigdemont, segurament va certificar la mort per incompatibilitat de projectes del govern Esquerra-Junts i va obrir amb això el període que ja vivim. I al desembre aquesta incompatibilitat va prendre cos amb la protesta contra la reforma del codi penal. Finalment, la posterior, avisada i previsible, aixecada de camisa de Pedro Sánchez als seus dòcils socis de legislatura va anar acompanyada de la provocació de convocar a Barcelona la cimera franco-espanyola, amb la intenció de certificar, deia el seu portaveu, que el procés s’havia acabat.

I és important que la resposta, contundent, magnífica, aquesta vegada ja no ha arribat de la classe política –quin paperot més trist, el del president Aragonès ahir…–, sinó directament del carrer. I de quina manera!

Omplir l’avinguda de Maria Cristina com es va omplir ahir, a l’hora que era, amb el fred que feia i en un dia feiner, és una heroïcitat que sols pot fer l’independentisme. L’unilateral, el disposat a rematar la independència al preu que siga i com més aviat millor. El que no té gens de peresa de mobilitzar-se ni quan hi ha núvols a l’horitzó. El que no està disposat a renegar de la dignitat personal i col·lectiva. No hi ha cap més moviment capaç d’una proesa política comparable. Cap ni un.

Però no és això i prou, que ja seria molt. És que, a més, hi ha les sensacions, aquesta cosa sempre estranya i tan difícil de traduir en dades, però alhora tan important. Perquè ningú no pot negar que en política les sensacions col·lectives són clau i el poder de les emocions és determinant. Especialment, quan la gent és cada poc temps al carrer i es troba i parla, i se saluda i es toca i comprova les ganes que hi ha. I tapa, així, les televisions i la premsa, la propaganda i els directors de comunicació.

I, en relació amb això, observeu que si la primera manifestació d’aquest cicle, la Diada, va tenir un caràcter fins a un cert punt ritual, crec que molts de nosaltres coincidirem que la d’ahir va recuperar en molta gent les millors sensacions de la dècada passada. Perquè els manifestants eren molts i molt decidits, perquè hi havia molta claredat en els objectius, perquè es palpava en l’ambient que allò no era una qüestió de formalisme i mitges tintes i perquè la contundència de la reivindicació no permetia ni equívocs ni apropiacions interessades de ningú.


“Els carrers seran sempre nostres” és una consigna bellíssima que encara no sé si vam entendre bé del tot en el seu moment. Vist d’avui estant, jo tinc la sensació que l’alteritat a què es referia no era Espanya i prou, sinó també aquells buròcrates que voldrien, i volen, el carrer somort, dòcil, utilitzable per als seus projectes. Ahir, veient què s’hi veia, vaig pensar que la notícia era que la gent havia començat a recuperar els carrers. I poques notícies escriuria jo amb més goig, si pogués triar.

 

PS. Ahir la redacció de VilaWeb va fer un desplegament extraordinari, una feina magnífica que em permetreu que avui remarque, tot enllaçant alguns dels articles que més repercussió van tenir i tot recordant alhora que aquest diari el paga, precisament, la gent.

 

El minut a minut
[VÍDEO] Xiulada impressionant a Maria Cristina per l’arribada dels dirigents espanyols i francesos a la cimera
Les imatges de la gran concentració independentista contra la cimera Sánchez-Macron
[VÍDEO] Aragonès té un sol minut a la cimera: saluda Macron i se’n va
[VÍDEO] Junqueras se’n va escridassat de la concentració independentista contra la cimera Sánchez-Macron
Josep Costa denuncia l’agressió d’un agent dels Mossos en la concentració contra la cimera
[VÍDEO] Com ha estat l’agressió gratuïta d’un mosso d’esquadra a Jordi Pesarrodona
[Crònica] El xiulet supervivent de l’independentisme a Montjuïc
[Bots i barrals] Puigdemont, quiet amb la pilota
La premsa francesa menysté la reunió entre Sánchez i Macron

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
19.01.2023  ·  22:02

Felicitem-nos. Els manipuladors de tota mena han sigut posats en evidència. I s’han hagut d’amagar al fons d’un museu o directament han hagut de fugir envoltats de piolins més o menys disfressats. Seguim.

Pere Subirana
Pere Subirana
19.01.2023  ·  22:21

Les movilitzacions estan molt bé però només són útils si despres ténen conseqüències polítiques. Estem guanyant a Espanya en manis però en res més. Els carrers són nostres però nomñés per moments fugaços, sense continuitat.

I és aquesta continuitat el que cal buscar. A les passades eleccions 800.000 indepes no vam votar perquè no confiem ni en aquests partits ni aquestes entitats.

Hem de trobar la manera que el poble deixi de delegar en partits inútils i en entitats de fals independentisme i siguem capaços d’articular un moviment d’alliberament nacional seriós liderat pel poble. Les candidatures han de sortir del moviment, i ocupar cada cop més espais de poder allà on es pugui.

Hi ha gent que equivocadament es pensen que això va de democracia o de llibertat, i no va d’això. Va de qui té el poder i l’exergeix.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
19.01.2023  ·  22:35

Una editorial molt engrescadora, adient amb el dia d’avui. Caldrà seguir i parlar-ne més de la vergonyant actuació dels mossos. De qui estan al servei? Si es pot saber…
Llàstima que entre els articles a que es fa referència hi ha el de l’Ot Bou. L’he llegit i no m’agrada, ho sento però és un periodista que no m’agrada, trobo que no encaixa a VW.
Salut, força i independència!!*!!

Victòria Peris
Victòria Peris
19.01.2023  ·  22:38

Completament d’acord Vicent. Ha sigut una prova de foc I reeixida. Jo avui anant x el centre de la Granvia direcció Consulat, he tingut el sentiment i la sensació de q el carrer era altre cop nostre.
Endavant les atxes!!!!

Martí Millanes
Martí Millanes
19.01.2023  ·  22:39

Avui, ja casi ahir, vaig tornar a sentir el que des del 1-0 no havia sentit. Si volem, ho podem aconseguir.

I els polítics, que com Oriol Junqueras van fugir cames ajudeu-me, que en prenguin nota. Per cert El MH President Quim Torra, va ser rebut amb molt de carinyo per tothom. En sé d’un altre a que això no li deu haver fet cap gràcia!

Joan Garrigó
Joan Garrigó
19.01.2023  ·  22:40

Totalment d’acord amb Josep Usó,amb dos frases metafóriques, ha dit i donat a entendre les miséries de molta gent d’aquí i d’allá.

Josep Maria Boixareu
Josep Maria Boixareu
19.01.2023  ·  22:48

19 de gener de 2023, una jornada memorable per a l’independentisme.
Gràcies a la gent que hi va anar i als qui hi haurien anat si no hagués estat un dia feiner.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
19.01.2023  ·  22:48

L’autodeterminació ja està feta … fou el primer d’octubre del 2017 … qui reclami un altre referendum està traint els votants del primer d’octubre del 2017 que obtingueren una victòria èpica contra l’estado. Qui no tengui coratge de tirar-la endavant que es retiri de polític.

jaume vall
jaume vall
19.01.2023  ·  23:09

Editorial engrescadora. Fets que la secunden. Èxits continuats. Així, amb resiliència demostrada i confiança mútua entre els ciutadans de bé, s’ajuda a construir un país.

Ara bé,….
També es construeix un país parlant el teu idioma minoritari, també als nouvinguts, també al bar on t’atenen en castellà, i al supermercat.
Quants dels assistents s’han dirigit en català al xinès del bar que els ha servit un café amb llet=

I si tens una empresa, fent entendre els teus empleats que tracten al públic, que han de comprendre el català (quantes empreses de les nostres, per estalvi, per comoditat, contracten gent barata i poc qualificada en el nostre idioma?)
I si vas al súper, caminar una mica més fins a trobar aquell producte empaquetat en el nostre idioma. (Encara que sigui una mica més car. Que per cert, com és que els productes envasats en català, quasi sempre són més cars?)

I si pots comprar-te un 4×4, però no el necessites, pensar en termes d’ecologia, de civisme, i no comprar-lo, només per fardar.

I si tens mínimament responsabilitat empresarial, pensar també en el bé comú, en la feina ben feta, en estalviar burocràcia i atendre bé el client, i no només amb el profit a curt termini.

Per què, si tenim un país nou, diferent d’Espanya, però s’ha mimetitzat la cultura espanyola, de què ens servirà?

Anna Linares
Anna Linares
19.01.2023  ·  23:14

Gràcies Vicent per aquest i tots els editorials que fas que ens pugi l’autoestima, ho necessitem, perquè les constants humiliacions i ràbia que ens fan passar els nostres polítics ens deixen un gust amarg, però sort en tenim de la gent que mai es rendeix, avui malgrat haver passat molt fred és un dia feliç i esperançador .
Gràcies de tot cor.

Joan Mollà
Joan Mollà
19.01.2023  ·  23:40

Anant des de la plaça del Mal Nom per la Gran Via m’ha donat la sensació de reviure, en certa manera, la manifestació del 3 d’octubre, quan tot era nostre.
Té un gran valor la concentració d’avui, en les circumstàncies que s’ha produït. I que sigui la quarta en pocs mesos. Però hem d’anar més enllà. Hem de ser més proactius. No moure’ns, només, des de la reacció als intents d’humiliació de governants frívols i creguts. Hem de ser creatius, positius: que ens mogui la il·lusió, el Projecte de País.
I un camí pot ser mirar d’edificar una nova política més d’acord amb el nostre tarannà. Perquè l’autèntica antipolítica és la que es fa prioritzant el partit, els càrrecs i les influències mediàtiques, que no l’autèntic poder, en comptes de treballar pel conjunt de la ciutadania. I crec que això és el que ha d’acabar de cristal·litzar en l’elaboració i esclat d’una opció política, que no un partit, digueu-li LLISTA CÍVICA, on es pugui veure amb tota claredat, aquest tarannà que es palpa des de sempre a les grans manifestacions que, des de fa més de 10 anys, omplen els nostres carrers.
Si ho sabem fer, arrasarem; perquè connectarem amb aquest esperit cívic, generós, insubornable i unitari que cada vegada ha aconseguit inundar el País. I perquè la nostra República no es pot edificar amb un sistema de partits infectat de ressentiments, personalismes, caïnismes i mirada estreta. El camí cap a Ítaca ha de ser, també, digne de l’objectiu.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
19.01.2023  ·  23:42

El resum del dia a darrera hora, des del Fossar de les Moreres:

“Ni Sánchez, ni Macron,
VOLEM Puigdemont”

Els nostres antics herois, on són soterrats els batallons de Sant Vicent Ferrer i de la Mare de Déu dels Desemparats entre d’altres, s’han fets presents en acomiadar aquesta colla d’ocupants estrangers.
Igual que francesos i españols entraren per Almansa (1707) a la nostra nació, n’han d’eixir. I d’abans si comptem les Germania de València i Mallorca vers 1517-26, o el Tractat del Pirineu 1659.

Josep Blesa (València)

Josep Jallé
Josep Jallé
19.01.2023  ·  23:48

Cada trobada renova,
com alenada de aire
a brases de esperança,
la fermesa de la prova
per tirar endavant
entre tanta malfiança.
Som forces comunes
per assolir llibertat:
decidir amb qui compartir
camins a futur, fills i nets,
patrimonis desencadenats
amb coratges renovats.
No, no ens fan defallir.
Una trobada, una alenada.
Generació rere generació
Sense perdre pistonada,
fins a la propera ocasió.
Visca el 19 de gener!.
Sense renuncies i amb alè
pel camí de avançar, net.
Visca el mon sencer!.

David Mascarella
David Mascarella
19.01.2023  ·  23:57

Que fàcil ho tenen els que s’atorguen la raó…

Robert Mora
Robert Mora
20.01.2023  ·  00:03

Pedro Sánchez ha jugat i ha perdut. Perquè ho ha fet? No tenía cap necessitat d’arriscar-se, podia haver mantingut el relat reunint-se amb Marcron a Madrid sense exposar a la vergonya als socis d’ERC o ha arriscar el seu relat de la fi del procés, provocant l’independentisme i exposant-se amb una prova de realitat que el desmentís.
Doncs hi ha fet perquè ell és així. És un batalletes que li va la marxa i l’adrenalina, perquè amb aquest moviment no tenia res a guanyar i bastant a perdre.
Doncs gràcies, a galvanitzat de nou el “carrer somort i endormiscat”
Seguim…

Montserrat Figuera
Montserrat Figuera
20.01.2023  ·  00:21

Paraules del Sr. Vicent Partal “Ningú pot negar que les sensacions col·lectives són clau i el poder de les emocions és determinant”
Completament d’acord.
Una servidora tinc 81 anys i amb dificultats per caminar. No sabeu les atencions que he rebut en la manifestació: em deien que m’agafés de bracet per anar més segura; felicitant-me perquè era tan gran i encara tenia l’humor d’anar a la manifestació; fent-me petons per mostrar la seva alegria; fent-me fotografies per tenir un record; dient-me que jo era un exemple pels més joves; de seguida tenia conversa amb gent, completament desconeguda, parlant de qui érem i no cal dir tocant el tema de Catalunya, dient-nos que mai ens rendiríem, ben el contrari seguiríem lluitant fins aconseguir la independència; m’anava endarrerint pel cansament fins que he quedat l’última, però algunes persones, expressament, caminaven més lentament perquè no em quedes soleta; i he tingut la sort de dir a un senyor que portava una senyera gran i a partir d’aquestes paraules m’ha dit que era el xofer d’una política i m’ha explicat meravelles d’aquesta persona, era la Sra. Laura Borràs.
Ja podeu pensar que aquests sentiments m’han omplert el cor i he arribat a casa amb l’esperança de que tenim un País amb unes persones capaces d’aconseguir la nostra desitjada i merescuda LLIBERTAT..

Carles Serra
Carles Serra
20.01.2023  ·  07:44

Gràcies Vicent per la magnífica editorial, llàstima que no fas esment que el gran botifler i traïdor mossèn Junqueres, va fugir per cames, igual com va fer l’1-O defugint de les seves funcions; algun dia sabrem Vicent a on va defugir? com quines converses mantenia amb la seva amiga la franquista i de l’Opus Santamaria?
Com lo més recent, va ser l’únic que va accedir en el recinte amb cotxe, un botifler que és el guia espiritual de la secta d’ER, però res oficial, com és aquesta diferència? els goril.les que portava qui els paga? el cotxe era oficial?
Apreciat Vicent, podries informar en els subcriptors de Vilaweb els dubtes que exposo; és allò que el coneixement ens farà lliures.
Gràcies Vicent

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
20.01.2023  ·  08:07

Els carrers sempre han estat nostres, igual que els dirigents sempre han lluitat per la butaca.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
20.01.2023  ·  08:20

Jornada memorable.

Victor Serra
Victor Serra
20.01.2023  ·  08:37

Subscric totalment el comentari del Sr. Pere Subirana. L’unionisme té un pla que és anar ocupant les institucions amb els seus, i poc a poc ho van aconseguint, bàsicament per inoperància nostra . Si aconsegueixen que Salvador Illa ocupi la Generalitat i Collboni l’Ajuntament, poden suportar totes les manifestacions que volguem fer sense problema. Per altra banda, per molt nefast que considerem que Oriol Junqueras sigui per l’independentisme, podem xiular-lo, però desitjar-li que torni a la presó em sembla intol.lerable. Algú hauria d’apartar de l’independentisme a la gent que és capaç d’això. Són encara més nefastos que Junqueras mateix.

Pep Agulló
Pep Agulló
20.01.2023  ·  08:48

AHIR VA SER UN SÍ, NO UN SÍ PERÒ…

És ben bé així. Les sensacions col·lectives eren les de quan els partits queden petits i llunyans entre la multitud, i els ridículs d’Aragonès i Junqueras, una cosa a part, en el relat miserable de les claudicacions front l’Estat.

I el carrer era ple d’iniciatives anònimes d’uns CDR que es guiaven pels seus impulsos i s’encaraven amb els mossos com es feia abans de la capa somorta d’indiferència i bones maneres que ens volgueren imposar…

I sobretot, que som els que érem però amb més cuirassa i determinació per suportar l’ignomínia d’alguns dirigents polítics. Estem fent el bypass…

PS. Vaig saludar amb afecte a un company comentarista de VilaWeb que em va reconèixer. No sé si recordo bé el seu nom i la icona. Llorens el de la senyera ?

Maria C. Colomer
Maria C. Colomer
20.01.2023  ·  08:57

Ens havia aturat la pandèmia i les prohibicions exagerades que es van fer. El “gobierno” va mostrar la seva sorpresa davant com es podia dominar la ciutadania i la satisfacció que això li produia.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
20.01.2023  ·  08:59

No és cert Sr. V Partal. Disculpi’m. El carrers només són d’una població molt minsa de la ciutadania catalana. No són nostres, perquè només un percentatge molt petit de la població és conscient del que passa i està passant.
-Ahir -tret de la Dolors Feliu que cada dia consolida més la seva posició a l’ANC i les paraules de fermesa de Xavier Antich des d’Òmnium Cultural- els caps de les altres formacions independentistes van quedar diluïts.
-L’Oriol Junqueras -un ex-president de govern i cap d’ERC- no pot anar pel món, com si res, amb una maleta plena de rocs i merda.
-Jordi Turull és i no és.
-La formidable Laura Borràs, porta el frè clavat des de fa setmanes.
-La CUP flotant sense un perfil clar.
-I els universitaris? Al jovent el tema d’una Catalunya escapçada, no els hi diu res?
No els hi diu res que el MHP Pere Aragonès, líder d’ERC, ahir fos el porter del MANC, i a la sortida del saltamartí li recordés, que ells, eren els amos de la constitució?
-Alguns jubilats ens vam llevar a les sis del matí per ser-hi a les 8:30. Hi erem per empènyer i estàvem satisfets de l’èxit, però siguem realistes. La consciencia del moment i del que està passant està per fer: L’universitat, el futur, no hi era!

Albert Miret
Albert Miret
20.01.2023  ·  09:10

Tal com en Vicent Partal va predir fa dies, el tret per la culata del Sánchez ha estat majúscul, havent de fer tota la cerimònia d’amagat a darrere del Museu, mentre per davant se’l xiulava, i fèiem la gran festa que celebrava el seu rotund fracàs. Com sempre, tornàvem a tractar-nos tots com a persones humanes, no com a propietats humanes de cap partit polític. Érem els catalans els que contradèiem a crits que un desig del Sánchez acostuma a ser mentida, sobretot quan ha estat feta amb tota la mala llet a Barcelona, per gallejar de fals vencedor davant del talòs francès que oblida el gran merder que té al seu país per venir a Barcelona a fer el ridícul. Vaig ser feliç una vegada més en constatar que per molts botiflers que ens envii l’enemic, els catalans no hem perdut el nord i continuem units per fer front a qui calgui.
El combat d’ahir va donar doncs per ordre d’intensitats a l’hora de fer el ridícul:
Primer premi: El Sánchez amb el seu tret per la culata.
Segon premi: El president saludador (que va saludar molt bé i tot va quedar molt bufó).
Tercer premi: El Bisbe boig escridassat que va haver de marxar per cames.
Quart premi: El Talòs francès, que es deixa enredar pel gran triler, abandona els greus problemes de casa seva i ve com un vedellet a rebre la gran xiulada.
Cinquè premi: La guàrdia Urbana Colauista de Barcelona valorant ridículament l’assistència en 6.000 persones, quan era evident i ho ha vist tota Europa, que superàvem de molt els 30.000.
Moltes felicitats a tots. Un gran espectacle!

Jordi Torres
Jordi Torres
20.01.2023  ·  09:11

Moltes gràcies als que ahir vau anar a la manifestació, a tots els que vàreu passar fred per estar al peu del canó. Jo no hi vaig poder assistir degut a un compromís laboral ineludible. No me’n sento orgullós. Tots sabíem que l’elecció d’un dia feiner al matí per fer la cimera a Barcelona formava part de l’estratègia espanyola per minimitzar la resposta independentista, però en el meu cas els hi va funcionar. A la propera m’hauré d’organitzar millor. Vaig seguir la cobertura que va fer VilaWeb de la protesta amb una barreja d’entusiasme i enveja. Salut a tothom.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
20.01.2023  ·  09:27

Trobe que la crònica d’en Ot Bou és magnífica per la seua literalitat, en els dos sentits del terme. Ot Bou és una veu incisiva i independent i VW no seria el mateix sense el seu treball. Gràcies, Ot.

Jaume Riu
Jaume Riu
20.01.2023  ·  09:31

PERDURAR AL CARRER
En efecte, l’independentisme és ben viu.
Hem fet quatre grans convocatòries seguides i diferents, totes reeixides, difícils i amb personalitat pròpia, que completen un registre històric que no té cap precedent modern a Catalunya.
Fa quaranta-cinc anys, a les manifestacions no hi anaven els més grans com ara, i no teníem gaire referents d’ocupació del carrer més enllà de les revoltes universitàries i sindicals.
Aleshores tot era nou però hem capgirat l’ètica i l’estètica de l’ocupació del carrer, que a Catalunya ja és imparable.
Ahir mateix, els més grans anàvem amb un bon quipament perquè som més experts, amb pancartes i consignes clares. Reconeixem les cares, les converses, la complicitat i la intenció dels manifestants de totes les Diades. Ens retrobem els que ja hi érem l’1-O, i a Brussel·les i a Estrasburg i a Perpinyà sense importat gaire la xifra d’assitents, sinó el fet de ser-hi i de perdurar al carrer.

Carles Farre
Carles Farre
20.01.2023  ·  09:55

La 1a revolució dels catalans, hauria de ser més àmplia..
https://www.rebelnews.com/

Joan López
Joan López
20.01.2023  ·  10:00

Vull fer una felicitaciò a l’ANC assamblea nacional catalana, ells gan convocat aquestas manifestacions que han mantingut l’independentisme viu. Ahir repartin xiulets i petites pancartas,la escridassada i xiulada que va revra junqueras-aragones i el duo sanchez-macron,es deu a aquet petit gest xiulets per els manifestans
Be per l’anc

SERGI ORTIZ
SERGI ORTIZ
20.01.2023  ·  10:09

Vicent, no ho veig, eh?

Jo no hi vqig ser, i només m’han arribat rostres tan freds com cofois de la tercera edat, sentint-se bé, com dius, com havent fet la feina, mentre dalt del turó hi desfilaven caps d’estat, amb himne espanyol i presentació militar.

No veig com de bé estem, la veritat, quan l’esperança és depositada sobre Junts, fins que aquests tornin al Govern.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
20.01.2023  ·  10:29

Ahir hi érem tots els que podíem ser-hi, però no tots els que voldrien haver estat. Som la resistència i som persistència, això ens dona la força per avançar i es el que manté l’esperit de victòria. Estic content i esperançat perquè l’1- O és viu gràcies a la força de la gent i aquest esperit no s’ha rendit, és permanent a la nostra ment. 

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
20.01.2023  ·  10:52

Malgrat que son ben feliç d’aquests petits éxits del “carrer”, no puc evitar tirar una galleda d’aigua freda sobre el vostre entusiasme.
A l’estranger ningú n’ha parlat. I a Itàlia, encara menys. (a Itàlia, algun diari esporàdic ha parlat un poquet del tractat d’amistat Espanya/França)

Suposo que totes aquestes manifestacions son entrenaments per “coses” més “importants” que, crec i espero, haurien d’arribar ben aviat.

Però si a fora no en saben res, i Espanya guanya el relat als Consolats i al Parlament Europeu, no sé…..
Això de l’estranger, s’hauria de començar a treballar mé bé.
Per adobar el terreny i que pugui donar fruit, quan sigui el moment, en la premsa internacional

Aleix Gaus
Aleix Gaus
20.01.2023  ·  11:25

El carrer torna torna agafar múscul i aixo és molt bo en el sentit de la nostra causa molt bona noticia
Seguim endavant

JOSEP SOLÉ
JOSEP SOLÉ
20.01.2023  ·  11:29

S’ha dit que a la mani d’ahir hi sovintejaven els cabells blancs. Si es convoca una mani al matí d’un dia feiner, qui hi pot anar? La qüestió és que hi van anar, àvies i avis, al peu de Montjuïc. Són aquells que anys enrere corrien davant dels “grisos”. Els saludo amb una gran reverència.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
20.01.2023  ·  12:32

Ahir anant cap al metro per anar a les quatre columnes, reflexionava: Si jo, als meus 80 anys, haig de sortir de casa una matinada d’hivern amb fred viu i vent per a defensar el meu país, és que estem molt fotuts… Però després em vaig trobar milers de col·legues com jo amb pancartes i escrits, cridant i exigint la independència, i em vaig recuperar i reconfortar. No, no estem tan malament com sembla, ni com voldrien que estiguèssim els de sempre. Aquesta passada tardor el carrer ha reaccionat i estem desenmascarant als nostres enemics, i superada aquesta fase, hem passat a l’atac. En què es concretarà això? Fa de mal dir, però tard o d’hora passarà i la victòria serà nostra per pura i senzilla lògica.

“Que tremoli l’enemic…”

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
20.01.2023  ·  12:41

Vicent Partal, gràcies. Em quedo amb dues frases molt significatives i que descriuen perfectament el moviment independentista:
“Els carrers seran sempre nostres” i “revolució catalana”. Endavant!

Ramon Vilella
Ramon Vilella
20.01.2023  ·  12:50

Felicitacions Vicenç pel seu editorial. Quan exigirem la dimissió dels responsables de la Guàrdia urbana de Barcelona?. Els que ahir van donar la xifra de 6000 assistents a la manifestació són els mateixos que any darrera any donen la xifra de 90000 assistents al piromusical de Barcelona. Ahir la superfície ocupada pels assistents a la manifestació era superior a la dels piromusicals donat que ocupava també tota la superfície fins al peu de les 4 columnes de Puig i Cadafalch. La xifra de 6000 assistents a la manifestació de ahir no és una estimació a la baixa sinó una mentida escandalosa que tots els assistents de ahir vam poder comprovar.

Josep Soler
Josep Soler
20.01.2023  ·  13:20

Molt d’acord Josep Blesa:
“Ni Sanchez ni Macron.
Volem Puigdemont.

Rafael Frasquet
Rafael Frasquet
20.01.2023  ·  14:33

Té raó, Vicent.

El carrer passarà comptes amb els polítics que no han estat coherents, en el plànol dels fets, amb el discurs i la retòrica que es gasten.

Vull fer notar que, quant a l’Ot Bou, fa unes anàlisis despreses de partidisme i, doncs, els uns i els altres, i els de més enllà, el critiquen per no seguir les directrius de la seua colla/partit/secta.

Roser Caminals
Roser Caminals
20.01.2023  ·  15:00

Les democràcies no envien policia de la capital a intimidar manifestants pacífics. Les dictadures ho tenen per costum.

Antoni Sans
Antoni Sans
20.01.2023  ·  16:11

Escriu Rosa:
Malauradament ahir tothom va aconseguir els seus objectius:

Sánchez: la foto amb l’Aragonès quasi agenollat que va certificar la fi del procés davant Europa i la humiliació de la Generalitat davant dels catalans.

Aragonés: la foto per ensenyar als néts i a la premsa groga per seguir engalipat “convergents” i eixamplar la base.

Junqueras: la provocació per obtenir els xiulets que el fan víctima davant dels seus fidels i la “solidaritat” dels que el van empresonar, representats per l’Iceta.

Els indepes en general, que ens hem proposat resistir i vam poder confirmar que encara som molts.

Llàstima que el guió el segueixi escrivint el poder fatxa de Madrit.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
20.01.2023  ·  16:12

Esperem que el panorama que descriu Pere Subirana (22.21), que té més raó que un sant, ràpidament i en consciència el fem canviar.
Tenim l’experiència acumulada d’anys de Processisme amb uns partits que van voler aprofitar el moment apuntant-se al carro de l’independentisme curulls tots 3 de vividors professionals de la política. No tornem a caure en el parany.

Llavors dèiem que si calgués els passaríem per sobre, però al final ho varem deixar tot a les seves mans. Després va venir la rendició, els llaços, etc.
Si realment volem la independència haurem de madurar, sortir de les dinàmiques d’aquest partits i no tornar a repetir la història adorant a màrtirs i ballant la música que ens toquen per tenir garantits els seus sous.

Volem que els partits que votem vulguin fer la independència i això no pot ser. Fa l’efecte que la cosa hauria d’anar una mica a l’inrevés.

Que la traïció total d’un partit no ens cegui i no ens faci no veure la total inoperància de l’altre. Siguem molt més exigents amb nosaltres mateixos.

Per cert, l’article d’Ot Bou, com sempre fantàstic. Crec que fa gaudir amb les seves anàlisis, especialment als que no som de cap partit, als que tant ens fa qui sigui el president autonòmic o el del Parlament, als que no tenim tòtems i som simplement independentistes.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
20.01.2023  ·  17:52

Algunes puntualitzacions:
1er. Realisme, trepitgem de peus a terra. No es pot dir que ahir estigués ple el passeig de Maria Cristina, perquè no és veritat. No sé quants érem -la majoria jubilats, com és lògic pel dia i l’hora- que ocupàvem la plaça de la font i mig passeig, molt esponjat. La manifestació contra la reforma del codi penal tampoc va ser una multitud, la commemoració de l’1 d’octubre no érem tants com es va dir i la de l’11 de setembre passat sí que va ser un èxit tenint en compte d’on veníem: pandèmia i boicot d’ERC.
2on. Això no vol dir que l’independentisme hagi reculat, ningú ha desertat. No cal que ens anem penjant medalles perquè les manifestacions són un èxit. La independència de Catalunya no la obtindrem manifestant-nos. Cal un altre nivell, i és aquest nivell el que té més dificultat. És el nivell on s’ha d’estar disposat a perdre el que es té, anar a la presó, perdre el patrimoni o perdre la feina. És més dura la lluita independentista que la lluita antifranquista i Franco va morir al llit, no ho oblidem.
3er. No ens podem anar repetint, de forma irresponsable, allò tan suat “d’un abans i un després”. Després de la manifestació d’ahir tot continua igual que abans i sí, els carrers seran sempre nostres i què?, què en fem d’això?. Hem ocupat els carrers des de fa més de deu anys amb milions de persones i som més dependents d’Espanya que mai.
4art. Queda demostrat que la única organització que té la capacitat de mobilitzar la gent i ocupar els carrers és l’ANC, ningú més. Comença a ser hora que l’Assemblea faci propostes disruptives, autènticament trencadores amb el règim del 78. És molt fàcil de dir i molt difícil de fer, però hi ha prou gent valuosa per pensar una estratègia més profunda i menys epidèmica, menys cosmètica i més revolucionària.

Josep Grau
Josep Grau
20.01.2023  ·  18:13

Independència i prou.
Se m’han acabat els arguments, després de llegir tots els comentaris.
Felicitacions al Vicenç Partal.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
20.01.2023  ·  20:15

És molt lloable que et desfacis en elogis ditiràmbics dirigits a la gent que va acudir a la manifestaciió contra els dos personatges enemics de Catalunya. Però, tot plegat no serveix de res si hi ha un divorci evident entre la gent del poble i els governants d’aquest poble. Si, perquè caldria la màxima amplitud de mires i una coincidència absoluta en el camí a seguir. Però no és així: el govern, el nostre govern està instal·lat en una posició d’absoluta inoperància, una inoperància que no mena enlloc.

david graupere
david graupere
20.01.2023  ·  20:41

Posar el focus a la frontera, a la partió franco-espanyola és justament posar els Països Catalans (caldria afegir-hi Confederats) a l’orbita internacional.

Sols si una part és independenta, la resta de peces es demanaran si cal confederar-s’hi.

Joan Ortí
Joan Ortí
21.01.2023  ·  01:03

Potser hi havien masses avis, potser hi mancaven joves, potser hi podien haver-ne estat mes de trenta mil, però tanmateix és la quarta manifestació en cinc mesos que la gent surt al carrer per reivindicar la independència.
I aquesta boníssima realitat, reclama que algú posi fil a l’agulla i ens encamini per proclamar la independència de Catalunya. O si bé ja està proclamada, EXERCIR-LA!!
En primer lloc a les properes eleccions municipals, no candidatures de partits del regim del 78. Crear a tots els municipis de Catalunya la LLISTA CÍVICA PER LA INDEPENDÈNCIA; hem d’anar per feina. Les properes eleccions municipals han de ser un plebiscit per la independència.
No voldria assenyalar a ningú, però crec que alguna cosa hi tenen a veure la, (ANC, ÒMNIUM, CONSELL PER LA REPÚBLICA, CDR, DIPUTATS INDEPENDENTISTES, REGIDORS INDEPENDENTISTES, així com ENTITATS i GRUPS INDEPENDENTISTES).
La vocació i la determinació del poble de Catalunya no és celebrar manifestacions, es conquerir la seva llibertat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes