Batre un ou a la presó

  • «Encara que a les presons podien menjar patates o truita, no era el mateix. La desconnexió entre els aliments i el resultat final demostrava les petites privacions que condueixen a una vida precària»

Anna Zaera
26.06.2018 - 22:00
VilaWeb
L'obra 'Retomar sonidos', de Matteo Guidi

A diferència d’alguns altres països, el sistema penitenciari espanyol prohibeix als reclusos de cuinar a les cel·les. Això els allunya de sons tan habituals en la vida quotidiana de qualsevol com batre un ou, fregir patates o obrir una ampolla de vi. Retomar sonidos, obra de l’artista Matteo Guidi, ens fa pensar en la importància dels nostres actes del dia a dia, com pot ser decidir què mengem i preparar-ho amb les nostres pròpies mans. Un acte de sobirania bàsic. Com decidir si t’agrada la coliflor o els plàtans, o la carn feta o al punt, o el peix arrebossat o al vapor. Gustos que vénen d’algun lloc remot. De les receptes de la iaia andalusa o d’aquella nòvia grega de quan tenies vint anys. Ningú sap millor que nosaltres què li prova, al nostre cos. Ni tampoc quin aliment és salut per l’ànima o quina venedora del mercat serà la que ens farà apreciar allò que hem comprat. La cuina és un espai on podem decidir-ho tot. El temps de cocció, la mescla que fem, els condiments, la presentació estètica final. Quina síntesi millor hi ha de la nostra memòria personal?

Guidi va començar el seu interès per a aquesta vinculació entre el menjar i la presó a Itàlia. I és que, quan va entrar en un centre penitenciari, la primera conversa espontània que va sorgir amb un grup d’interns va ser sobre el menjar. Van començar a explicar-li com feien el pa o la pizza a la cel·la. S’escau que a les presons d’Itàlia poden cuinar-hi i alguns utilitzaven l’armari o la televisió per fer de forn i coure el menjar. Temps després, l’artista va publicar un receptari amb les cartes que li van enviar els reclusos de set presons italianes, en les quals explicaven per escrit el procés que seguien per preparar-se els àpats a la cel·la; les eines que feien servir, els temps de cocció i tot l’enginy que posaven al seu servei per reproduir les condicions d’una cuina.

Guidi, que des del 2013 que viu a Catalunya, acaba de guanyar la Biennal d’Art d’Amposta (BIAM) amb Retomar sonidos, fruit d’un taller que va desenvolupar entre l’any 2015 i 2016 a la presó de dones de Brians I. Prosseguint amb la mateixa investigació que havia començat a Itàlia, també hi va veure com aquelles dones, privades de manipular i coure el menjar, patien una progressiva deshumanització. L’artista va tenir una idea. El so podria crear-los aquest efecte evocador i acostar-los a les sensacions perdudes. Així, va decidir proposar que amb objectes que trobessin al mateix centre penitenciari –un bolígraf, un got de plàstic, una cinta de la infermeria–  podien reproduir sons com el d’unes patates fregint-se en una paella o l’efecte de batre un ou en un plat de manera artificial.

Encara que a les presons podien menjar patates o truita, no era el mateix. La desconnexió entre els aliments i el resultat final demostrava les petites privacions que condueixen a una vida precària. Guidi ho explica molt bé: ‘No és només el menjar en sí, és la idea de truita de la mare, la preparació, sentir-t’ho teu’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any