Barcelona reconeix una trentena de represaliats durant el darrer franquisme

  • Els homenatjats van ser víctimes de vulneracions dels drets a la vida o a la integritat física, psíquica, moral o sexual

VilaWeb
Redacció
05.07.2022 - 20:42
Actualització: 06.07.2022 - 11:36

L’Ajuntament de Barcelona ha reconegut avui a la tarda una trentena de persones que van patir represàlies del règim franquista durant l’etapa final de la dictadura. L’acte ha tingut lloc al Saló de Cent de l’edifici consistorial i ha comptat amb la presència del regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, del regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, d’August Gil en representació de la Junta de Valoració, i de Roser Rius en nom dels reconeguts. Es tracta del primer reconeixement d’ençà que el Plenari del Consell Municipal va aprovar el reglament que fixa els criteris perquè les víctimes del franquisme puguin ser reconegudes com a tal.

En concret, l’objectiu de l’ajuntament és de reconèixer persones que van patir violacions dels drets a la vida i a la integritat física, moral o sexual mentre lluitaven per la defensa i la recuperació de les llibertats democràtiques, sindicals, dels drets nacionals o de l’autogovern de Catalunya. També per la igualtat entre homes i dones entre 1960 i 1978.

El reconeixement com a persona represaliada consisteix en una resolució administrativa que no comporta retribució ni compensació econòmica, però podrà servir de document probatori en un procediment judicial. Les persones que han estat homenatjades a l’acte són Antoni Albareda, Isabel Alonso, Isidor Boix, Jordi Conill, Antoni Lluís Corbella, Ramon De Alòs-Moner, Lluís Díaz, Maria Àngels Espuny, Carlota Falgueras, Maria Cristina Farré, José Gálvez, José Gil, Miquel Inglés, José Isún, Jordi Martínez, Miguel Martínez, Ginés Martínez, Montserrat Milà, Antoni Montserrat, Gustau Adolfo Muñoz, Lluís Orri, Clara Carme Parramon, Emilio Penado, Roser Rius, Frederic Sánchez, Joaquim Sempere, Ascensió Solé, Anna Torrent, Carles Vallejo i Núria Vidal.

El dret més vulnerat va ser el de la integritat física, seguit de la integritat psíquica i moral, i en força menor mesura, el de la integritat sexual.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any