La tertúlia proscrita

Balanç de l’any a les xarxes socials: felicitat falsa?

  • Per Cap d’Any és habitual de fer memòria de tot allò que hem viscut, i a les xarxes socials en solem mostrar la cara més positiva, però és la real?

VilaWeb
Alba Tebar Gutiérrez
30.12.2023 - 21:40

Ja fa dies que les xarxes socials van plenes de recopilacions d’allò que ha estat l’any 2023 per a nosaltres: les cançons més escoltades a Spotify, els viatges que hem publicat a Instagram, els llibres que hem llegit… Per Cap d’Any s’acostuma a fer memòria de tot allò que hem viscut, i a les xarxes socials la gent acostuma a reconstruir un relat que mostra la versió més positiva i feliç de l’any. Però, és real? O solament en mostrem una cara?

Fer balanç de l’any és positiu. “No podem tenir una salut mental raonable si de tant en tant no ens parem a pensar en què som i què hem viscut”, explica el psicòleg i educador Jaume Funes. Per això, recomana de fer una pausa meditativa per valorar el significat que han tingut per a nosaltres totes les experiències viscudes: “Si no, l’acumulació ens acaba desestabilitzant.” D’aquesta manera, diu, podem entendre quines coses de l’any ens han agradat i quines no, i podrem projectar amb més claredat com volem que sigui l’any vinent.

Però fem això, a les xarxes? Sílvia Martínez-Martínez, doctora en ciències de la informació i la comunicació per la UOC, diu que les xarxes, on impera el ritme frenètic, no acostumen a propiciar el temps necessari per a reflexionar sobre allò que ha passat. “Aquesta successió d’imatges tendeix a mostrar la part més positiva i accentua la necessitat de mostrar els èxits i de rebre aprovació a través dels m’agrada, mentre que amaguen la part que no ens agrada del nostre dia a dia.”

La societat de la comparació

En aquest sentit, Funes alerta del perill que pot implicar fer memòria de les coses viscudes si acabem projectant a les xarxes socials una imatge que dista de la nostra realitat. L’inconvenient és que donem una imatge positiva i de felicitat perquè els altres es construeixin aquest ideal sobre nosaltres.

Així, segons que explica, hem construït la nostra personalitat amb relació a com ens veuen els altres: “Som en bona part la definició que un altre, una relació, o una vivència ens explica què som. El problema és la desproporció excessiva que hi ha entre com ens sentim en funció del que els altres diuen que som i com som realment nosaltres.”

Funes admet que vivim en una societat de la comparació. És una realitat que ja existia molt abans de l’arribada de les xarxes socials, però accentuen que pensem que la vida dels altres és millor que la nostra. “Si un usuari compara la seva realitat amb aquesta vida idíl·lica que troba a les xarxes, la seva autoestima se’n pot veure ressentida i pot acabar buscant un model de vida inabastable, amb la frustració que implica”, exemplifica Martínez-Martínez.

Així, quan arriba Cap d’Any, és fàcil que ens enduguem la impressió que l’any dels altres ha estat molt millor que no pas el nostre. “Cada vegada que veiem aquest resum de l’any, la comparació ens acaba anul·lant com a persones”, detecta Funes. De fet, diu que a les xarxes provem de mostrar-nos meravellosos i molt actius, cosa que representa un frau per a nosaltres mateixos i frustra els altres.

Triar la vida que volem mostrar

Funes explica que a les xarxes socials és molt fàcil de mostrar als altres tan sols la part de la vida que ens interessa que vegin. Una necessitat que s’alimenta quan l’efecte aconseguit és una allau de m’agrades o comentaris positius. “A les xarxes o plataformes socials és més fàcil projectar el que volem, perquè podem interactuar amb gent que no ens coneix personalment, amb poca relació cara a cara, fet que facilita amagar allò que no volem que sàpiguen”, explica Martínez-Martínez. A més, detecta que la satisfacció d’agradar, obtenir m’agrades i fer-se popular fan que no es vulgui compartir allò que pugui originar rebuig o no tingui acceptació social.

També alerta de les facilitats que ofereixen les plataformes per tapar tot allò que no sigui agradable estèticament: “Ofereixen filtres i més recursos per fer que aquestes imatges que compartim es mostrin divertides i perfectes, generant una il·lusió de realitat que en molts casos ens allunya del que realment ha passat.”

Com ho podem gestionar?

Funes considera que l’antídot per a evitar frustracions quan comparem el balanç del nostre any amb el de la resta és procurar pensar en un mateix i ser autèntic. “Si vius tant en l’aparador, quan en surts t’entra la depressió, perquè el món fora de l’aparador té de tot, felicitat i infelicitat.” Martínez-Martínez celebra que hi hagi usuaris que s’allunyin de l’entorn de les aparences de les xarxes socials i no vulguin fer servir imatges retocades. Això permet d’establir relacions basades en la confiança i promou l’autoacceptació, diu.

Per això, opta per fer resums de l’any amb un missatge positiu i d’autosuperació, on es vegi el resultat de l’esforç, la dedicació i la perseverança, amb una narració d’interès, sinceritat i de valor. “Aquests continguts també poden generar felicitat a les persones que els veuen, i unes altres emocions, com ara l’esperança”, concreta. “Podem culpar Instagram, però la culpa no és d’Instagram, sinó de la nostra deshumanització”, conclou Funes.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any