Avançament editorial: ‘Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits’ de Tomàs Garcés

La setmana entrant arribarà a les llibreries l’obra Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits de Tomàs Garcés (Lleonard Muntaner Editor), amb edició i pròleg de Manuel Guerrero i epíleg de la filòsofa Marina Garcés, néta de l’autor. Escriu Guerrero al pròleg: “En veure l’absència dels estudis essencials de Tomàs Garcés sobre Joan Salvat-Papasseit, entre les novetats editorials i les recuperacions del centenari, em va semblar que calia plantejar la reedició del seu assaig de referència Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits (Barcelona: Editorial Selecta, 1972), fa molts anys introbable, i alhora aprofitar aquesta nova edició per a aprofundir en la seva estreta relació d’amistat i estudiar i aplegar tot el conjunt de textos que el poeta de Vint cançons (1922) va escriure sobre l’autor dels Poemes en ondes hertzianes (1919). Es tracta, doncs, d’una nova edició augmentada de Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits amb material inèdit o poc conegut de Garcés sobre Salvat.”

Llegiu el pròleg complet de Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits de Tomàs Garcés (Lleonard Muntaner Editor).

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 1901-1993). Llicenciat en dret i en filosofia i lletres. La publicació del seu primer poemari Vint cançons (1922) el consagrà com a poeta. Seguiren aquesta obra L’ombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931) i El senyal (1935). A més de poeta, Garcés es va destacar per la tasca com a crític literari en diaris i revistes, on la seva implicació queda palesa en els centenars de ressenyes i entrevistes que signà. Entre més, escriví a la Publicitat, la Revista, Revista de Poesia, Revista de Catalunya, la Veu de Catalunya i Quaderns de Poesia. Compaginà la creació poètica amb la direcció de la col·lecció “Els poetes d’ara” i també amb la publicació d’obres en prosa, com Paisatges i lectures (1926) i Notes sobre poesia (1935).

Entre el 1936 i el 1939 s’exilià a França i treballà com a lector a la Universitat de Tolosa. Quan tornà a Catalunya, Garcés exercí d’advocat i col·laborà amb l’Editorial Selecta. L’any 1947, El caçador va representar la seva tornada a la poesia, i els anys següents publicà La nit de Sant Joan (1951), Grèvol i molsa (1953), Viatge d’octubre (1955) i Plec de poemes (1971), a més de dues obres de prosa: Quaderns de la Selva (1962) i Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits (1972). Tot i que a partir de l’any 1983 una malaltia el va limitar molt, va poder publicar El temps que fuig (1984), Escrit a terra (1985), la Poesia completa (1986) i els dos volums de Prosa completa (1986-1987). La seva extensa obra, dedicació i tenacitat el van fer mereixedor del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1993.

La responsable de Lleonard Muntaner Editor, Maria Muntaner, explica del llibre:

“Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits és un volum crític publicat en primera edició el 1972 que recull els texts que Tomàs Garcés dedicà a Joan Salvat-Papasseit, una de les figures més decisives de la poesia catalana de la primera meitat del segle xx. Amb la voluntat de tornar a posar el volum a l’abast dels lectors i, alhora, contribuir a l’estudi de l’obra i la figura de Salvat-Papasseit, reeditam aquesta obra, ara sota l’edició crítica de Manuel Guerrero Brullet, que també en signa el pròleg, després d’anys d’intensa recerca i d’una exhaustiva tasca de compilació, ampliació i revisió de continguts. El volum que publicam inclou els texts de Garcés inclosos en la primera edició, però també texts inèdits i escrits signats per uns altres autors –Àngel Samblancat, Josep M. Junoy, Joan Puig, Josep M. de Sagarra i Juan Ramon Masoliver– que Garcés conservava al seu arxiu personal i que aporten noves lectures a l’obra de Salvat-Papasseit. El llibre es clou amb un epíleg a càrrec de la filòsofa i assagista Marina Garcés, néta del poeta, la qual repassa la figura de l’avi i la relació d’amistat que aquest tenia amb Salvat-Papasseit.

Aquesta és una publicació que valora dues figures essencials de la literatura catalana del segle xx. Per una banda, Tomàs Garcés, com a poeta, però sobretot com a crític de poesia i assagista i, per una altra, la de Joan Salvat-Papasseit, com a gran renovador de la poesia catalana durant la dècada dels anys vint. El lloc de Salvat-Papasseit dins la tradició literària catalana i la lectura actual de la seva obra no s’entendrien sense la tasca d’anàlisi, reivindicació, preservació i transmissió de Tomàs Garcés, una tasca que amb la publicació d’aquest volum volem reprendre i ampliar.”