L’editorial Adesiara és a punt de publicar la novel·la de Leonid Andréiev La història dels set penjats, en una traducció de Jaume Creus. L’argument: cinc joves terroristes que han planificat un atemptat contra un ministre del govern, un estonià que ha assassinat l’amo de la granja on feia de bracer i un sinistre bandit han estat sentenciats a morir a la forca. Els darrers dies dels condemnats són difícils i punyents, i les distintes reaccions que tenen tots ells davant la fi imminent posen de manifest que la nostra pugna contra el destí indefugible és enterament personal: la por, el neguit, la ràbia, les emocions, tot es desborda a mesura que s’acosta l’hora suprema. Llegiu-ne un fragment.

Escriu Jaume Creus:

Leonid Andréiev (1871-1919): al voltant de ‘La història dels set penjats’

El 1910, Kornei Txukovski tingué la idea de reunir textos d’alguns escriptors significats a les pàgines del periòdic La paraula, amb les seves opinions sobre la pena de mort. Un d’ells era Andréiev. A part de ser amics, la tria també anava lligada a l’èxit que havia adquirit La història dels set penjats, aquest relat punyent sobre un grup de condemnats a morir penjats i les seves vivències en els darrers dies de vida. En aquesta obra, Andréiev reaccionava contra l’onada de repressió i execucions que seguí la revolta del 1905, des del Diumenge Roig (la matança de manifestants per part de l’exèrcit tsarista, el gener), el motí del cuirassat Potiomkin (el juny), els alçaments camperols, les insurreccions d’Odessa, Kronstadt, Sebastòpol, o les múltiples vagues arreu del territori i de sectors molt diversos, amb l’episodi de Tsuixima entremig (el maig), en què Rússia va perdre la seva flota a mans dels japonesos. El mateix Andréiev va ser empresonat (el febrer i durant poc temps, però) per haver acollit al seu pis una reunió del partit socialdemòcrata, aleshores prohibit.

La seva actitud crítica envers el règim establert, igual que posteriorment faria amb el nou règim soviètic, li provocà problemes a totes dues bandes. Clarament antibel·licista l’any de Rialla roja (1905, contra la guerra russo-japonesa), sovint desplegà en els anys següents tot d’esforços literaris (per exemple Les tenebres, història d’un terrorista que arribà a indignar Gorki) i sobretot teatrals al servei del pensament revolucionari. Al costat dels nostres set penjats, també el 1908 va escriure l’obra de teatre El rei Fam, molt expressionista, però alhora molt contundent contra el tsarisme.

Quan esclatà la guerra del catorze, però, Andréiev mostrà una aferrissada defensa de la guerra per salvar la pàtria del perill alemany. Acollí la revolució del febrer del 1917 amb esperança, però a l’octubre ja no la veia amb tan bons ulls. Després escriuria un article en què atacava Lenin i un altre en què feia una crida als aliats per tal que salvessin Rússia dels alemanys i dels bolxevics. Potser per això també l’obra d’Andréiev va patir temporalment l’ostracisme a què el condemnaren les autoritats soviètiques.

Jaume Creus

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb