14.06.2025 - 21:40
Maria Beneyto (València, 1920-2011) va començar a publicar els primers llibres de poemes als anys cinquanta del segle XX. És així com va entrar en el cercle de poetes com Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Francesc Almela i Vives, Xavier Casp, Miquel Adlert, etc. Aquesta setmana entrant, l’editorial Saldonar publicarà el volum De flama soc i d’aigua, d’elements sempre en guerra d’aquesta poetessa i escriptora, que aplega una seixantena de poemes, tres dels quals es publiquen per primera vegada. L’edició i la introducció són a càrrec de Josep Ballester.
Els poemes que conté l’obra volen ser representatius de la seva poesia i s’han triat dels llibres Altra veu, Ratlles a l’aire, Vidre ferit de sang (1977), Després de soterrada la tendresa (1993), Elegies de pedra trencadissa (1997), Bressoleig a l’insomni de la ira (2003) i El que resta d’un clam perdut (que s’ha publicat enguany de manera pòstuma). En paraules de Ballester, el volum és una bona carta de presentació per a tots aquells que encara no coneixen els seus versos i volen degustar una proposta estètica i intel·lectual atrevida.
Llegiu alguns poemes de De flama soc i d’aigua, d’elements sempre en guerra, de Maria Beneyto (Saldonar).
L’editor de Saldonar, Octavi Gil Lluch, explica:
“Tal com diu Josep Ballester, responsable de l’edició de l’antologia De flama soc i d’aigua, d’elements sempre en guerra, Maria Beneyto és una de les escriptores més rellevants de la literatura catalana de postguerra, fins al punt que s’integraria en allò que anomenem la ‘Santíssima Trinitat’, juntament amb Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster. Tot i això, i pensem que incomprensiblement, és també una de les creadores més desconegudes del nostre àmbit poètic, i també narratiu.
Aquest any, per sort, i per intentar posar Beneyto al lloc que li correspon, són unes quantes les publicacions que es recuperen, en edicions noves i amb textos d’estudiosos per situar-la en el seu context i fer-ne lectures que la situen en el món actual.
L’obra de Maria Beneyto fructifica, com és sabut, en unes circumstàncies de misèria cultural i de repressió. Si fem un viatge ràpid pels seus poemes, trobem una escriptora que sap formular l’angoixa i el sentiment de les limitacions humanes, amb una presència constant dels desvalguts. El dolor que pateix el seu subjecte poètic és també un altaveu del patiment humà, i dibuixa un perfil poderós de la dona al llarg del temps.
De flama soc i d’aigua, d’elements sempre en guerra inclou un estudi introductori de Josep Ballester, molt documentat, per a situar-nos en la seva biografia i la seva trajectòria literària, com també en tots els contextos que van determinar les seves creacions. A més, inclou un regal molt valuós: tres poemes inèdits, que tanquen un volum que hauria de satisfer els lectors de poesia més sensibles i exigents.”
