Avançament editorial: ‘Antiguitats’, de Cyntia Ozick

LaBreu presenta aquest volum, que conté cinc contes traduïts per Dolors Udina, amb un pròleg de Jordi Nopca

VilaWeb
L'escriptora Cynthia Ozick.
Redacció
29.10.2022 - 21:50
Actualització: 29.10.2022 - 21:57

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’escriptora Cynthia Ozick va néixer el 1928 a Nova York en una família bielorussa d’origen jueu i actualment, a noranta-quatre anys, viu a Manhattan. Es va llicenciar a Nova York i després a la Universitat d’Ohio es va especialitzar en les novel·les de Henry James. La qualitat de la seva obra (relats, assaig i novel·la) n’ha fet un clàssic contemporani de la literatura anglosaxona. Ha estat descrita com “l’Emily Dickinson del Bronx”.

Sobretot ha destacat pels seus contes, cinc dels quals LaBreu Edicions ara presenta aplegats sota el títol Antiguitats, que és també el títol del primer conte. Els altres quatre: “La nissaga dels Alkana”, “Una sibil·la hebrea”, “Pecat” i “La costa de nova Zelanda”. La seva obra descriu les ombres de la immigració, les cicatrius de l’Holocaust i la construcció de la identitat individual quan tot està perdut.

Antiguitats forma part de la col·lecció la Intrusa, és traduïda per Dolors Udina i conté un pròleg detallat i extens de l’escriptor i periodista Jordi Nopca. Arribarà a les llibreries la setmana entrant. Fins ara, en català, tan sols s’havia traduït El xal (Viena, 2010) i totes dues traduccions les signa Dolors Udina.

Llegiu el primer conte del llibre Antiguitats, de Cynthia Ozick (LaBreu).

Els editors de LaBreu expliquen als lectors de VilaWeb:

“Antiguitats, títol del primer relat del llibre, se situa en un context antisemita; el protagonista, Lloyd Wilkinson Petrie, escriu un dietari en el qual reviu la seva estada al temple Academy for Boys. Els patiments del passat i els fantasmes de la joventut se situen en primer pla en un relat tenyit de certa ironia, que connecta amb la dimensió més universal de memòria, llegat i les renúncies d’ell com a jove. Recordant a les paràboles kafkianes, o a les narracions d’Hugo Von Hofmannsthal, pel que fa a la forma, i amb un estil destil·lat i impressionista.

Aquest volum que presenta LaBreu, inclou quatre relats més: ‘La nissaga dels Alkana’, ‘Una sibil·la hebrea’, ‘Pecat’ i ‘La costa de nova Zelanda’. En els relats, Ozick situa sempre l’acció en les veus més joves, que observen la decadència de l’estructura familiar, i sempre representant la figura paterna absent. En l’escriptura d’Ozick s’hi narren els dubtes i les pors dels protagonistes, que confonen el seu context més proper amb les maldats intrínseques del món.

L’art i la col·lectivitat per davant de la legitimació del talent individual. El passat en la seva dimensió més material, i la compassió que exigeix en el lector d’aquests diaris són aspectes clau per a comprendre l’estil d’Ozick. Autora clau del postmodernisme literari americà, porta al límit el gènere de la nouvelle i la forma.

Entre les seves novel·les destaquen The Cannibal Galaxy (1983) i The Messiah of Stockholm (1987), però Ozick és coneguda principalment per contes com els de The Pagan Rabin and Other Stories (1971), Levitation: Five Fictions (1982), Puttermesser Papers (1997) o El xal (1989). Ha fet crítica literària i ha escrit i traduït poesia. Ha estat guardonada amb prestigiosos reconeixements a la seva carrera, entre els quals destaquen el Rea Award for the Short Story (1986), el National Book Critics Circle Award (2000) i el PEN/Nabokov Award (2008).”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes