17.05.2021 - 10:19
|
Actualització: 17.05.2021 - 11:33
L’Audiència espanyola va arxivar el juliol de l’any passat la causa judicial sobre la presència d’espies russos a Catalunya abans del referèndum, però no en va informar. Segons que publica eldiario.es, ara fa nou mesos que l’Audiència va tancar el sumari secret obert el novembre del 2019 i del qual va informar El País perquè no va veure-hi ni els mínims indicis de delicte. L’origen de tot plegat fou un informe de la policia espanyola el 28 d’octubre de 2019, en què demanava d’obrir una investigació per una suposada ingerència russa el Primer d’Octubre.
Una pel·lícula (molt dolenta) sobre Catalunya i espies russos | Editorial de Vicent Partal
Nou mesos després de l’obertura, l’Audiència va arxivar la investigació judicial d’acord amb la petició de la fiscalia, que va retreure a la policia espanyola que tan sols hagués aportat enllaços a articles de mitjans de comunicació i el testimoni d’un confident, que va dir a la policia espanyola que dirigents destacats dels serveis d’intel·ligència russos havien estat a Catalunya el 29 de setembre de 2017. El confident parlava de Serguei Fedòtov, nom en clau de Denís Serguéiev, general del servei exterior de la intel·ligència militar russa. Citava allò que havia publicat Bellingcat, un mitjà britànic especialitzat en afers russos, sobre la presència de tres dirigents dels serveis secrets russos i, a més, assenyalava polítics i activistes relacionats amb el procés d’independència de Catalunya, com ara l’empresari Oriol Soler.
Soler és encausat pel jutjat d’instrucció 1 de Barcelona en l’anomenada operació Vólkhov i li imputen delictes de corrupció i tràfic d’influències, segons que diuen, per haver finançat el procés d’independència i el Tsunami Democràtic. Però els fets que li atribuïa el confident de la policia espanyola feien referència als moments previs i posteriors al referèndum. Uns fets que, segons la fiscalia, no poden ser considerats delictes: “Que siguin perfils de persones pròximes a les tesis independentistes no vol dir que sigui un fet que es pugui investigar, i encara menyss quan les activitats es fan públicament i en mitjans que no són de cap manera il·legals.”
El fiscal Miguel Ángel Carballo –que també s’ocupa dels casos contra el Tsunami Democràtic i els CDR–, renya la policia espanyola per la manera com han fet la investigació i les dades aportades: “No s’aporta res per via policíaca que ens permeti de mantenir oberta aquesta investigació, si no és que pretenguem una causa general a la recerca d’algun indici que ens permeti de confirmar la tesi de partida, oblidant que en un procés penal, amb totes les garanties, aquesta mena d’investigacions són prohibides.”
Una de les vies per les quals la policia espanyola va intentar de relacionar Soler amb Rússia és la visita que va fer a Julian Assange el 9 de novembre de 2017, quan encara es refugiava a l’ambaixada de l’Equador a Londres. La visita a Assange va ser posterior als primers piulets de suport al procés d’independència català i en contra de les autoritats espanyoles. Els Estats Units sovint han vinculat Assange amb Rússia, en una suposada campanya per a desestabilitzar el país tot publicant documents classificats que posen en evidència les violacions de drets humans dels EUA.
La policia espanyola va arribar a demanar autorització judicial per a accedir al registre de trucades de diverses persones i a l’arxiu de titularitats financeres de quatre persones físiques i jurídiques, però la fiscalia s’hi va tornar a oposar i va demanar que la causa fos arxivada.
