Una pel·lícula (molt dolenta) sobre Catalunya i espies russos

Com és possible que una suposada unitat ultrasecreta capaç de desestabilitzar Europa aparega a les guies telefòniques públiques amb els noms reals dels responsables i tot?

Vicent Partal
22.11.2019 - 01:37
Actualització: 22.11.2019 - 02:37
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El diari El País va obsequiar ahir els seus lectors amb una notícia que deia que l’Audiència espanyola investigava els moviments de perillosos espies russos a Catalunya, dedicats a ajudar la causa de la independència. El subtítol de la peça deia: ‘La policia estudia la presència de membres d’una unitat militar d’elit especialitzada en operacions de desestabilització a Europa.’

El text publicat per El País en realitat no resistiria ni una simple anàlisi de text. No és sinó un conjunt de situacions i rumors inconnexos i encadenats per a donar aparença de credibilitat a una mera especulació. En tot el text no hi ha ni una sola dada sòlida que relacione aquests suposats espies amb la lluita per la independència. De fet, en tot l’article, que ajunta en una ensalada impossible de digerir el govern català, els CDR i el Tsunami Democràtic amb el Kremlin, només hi ha una dada que es podria considerar concreta. És la presència a Barcelona, dues vegades, d’un home que sembla que és un oficial rus, de nom Denís Serguèiev, que suposadament va viatjar amb la identitat falsa de Seguei Fedotov –Seguei és Serguei, però els periodistes que signen l’article ni els noms russos no saben transcriure bé.

Aquesta dada prové originalment d’un article publicat al digital Bellingcat el 14 de febrer d’enguany. L’article considera Denis Serguèiev sospitós de l’enverinament a Londres de l’ex-espia i agent doble rus Serguei Skripal i la seua filla Iúlia. En aquell article es descrivien tots els viatges que ell havia fet entre el 2012 i el 2018, incloent-hi dues estades a Barcelona que Bellingcat –a diferència d’allò que fa El País a partir d’aquest mitjà digital– no relacionava amb res en concret, ni amb el procés cap a la independència. Evidentment, Bellingcat, una publicació prestigiosa però que ha estat acusada de rebre filtracions interessades dels serveis d’intel·ligència, no aclareix a l’article d’on trau dades tan sensibles. Excepte la presència d’aquesta persona a Barcelona dues voltes –una els dies del referèndum del Primer d’Octubre–, tota la resta de l’article d’El País no és sinó literatura, per no dir manipulació. Tan visible que crec que fins i tot es pot explicar, pas a pas, com ha estat fabricada.

La peça s’origina el 8 d’octubre, quan The New York Times publicava aquest article en què afirmava que s’havia descobert l’existència d’una unitat ultrasecreta d’espies russos, anomenada Unitat 29155. El titular del diari americà era: ‘Una unitat russa ultrasecreta vol desestabilitzar Europa, segons funcionaris de seguretat’. I l’article lligava un seguit d’atemptats i accions a diversos països europeus, que fins aleshores no semblaven connectats entre si, excepte per l’interès rus, i els atribuïa tots a aquesta unitat 29155. En tot l’article de The New York Times no apareixen mai les paraules ‘Catalunya’, ‘català’ ni ‘Barcelona’. I, novament, no hi ha cap dada concreta per a demostrar allò que s’hi explica, excepte declaracions, bàsicament declaracions de fonts de seguretat americanes i algunes de russes, però que en aquest cas no s’identifiquen.

Però el tercer paràgraf de l’article de The New York Times cridava molt l’atenció i bastava per a desacreditar tota la història sencera. Diu: ‘El grup, conegut per Unitat 29155, fa almenys una dècada que actua, però els responsables [dels serveis secrets] occidentals l’han descobert fa poc.’

Bé. Sorprèn molt, i sincerament he de dir que espantaria si fos veritat, que una unitat de superhomes capaços de desestabilitzar Europa no haja estat detectada pels espies occidentals en un decenni.

Però encara sorprèn més que el periodista americà no haja fet ús d’una de les tècniques més bàsiques de l’ofici. Perquè només cal entrar a les pàgines grogues russes i escriure Unitat Militar 29155 (‘ВОЙСКОВАЯ ЧАСТЬ 29155‘) per a comprovar que aquesta unitat és registrada pel cap baix d’ençà del 2009, amb el nom del responsable i tot, el general Averiànov (Аверьянов), que dóna l’article del diari nord-americà.

Tan sols aquest detall tan obvi ja esborra tota credibilitat a l’article del New York Times. Com és possible que una unitat ultrasecreta capaç de desestabilitzar Europa aparega a les guies telefòniques públiques amb els noms reals dels responsables i tot? I com pot ser que les agències d’espionatge i els governs europeus, tot i estar en màxima alerta pels assassinats causats per aquest grup, descobresquen ara que existeix aquesta unitat, si fa deu anys que és a les guies telefòniques? No és estrany que periodistes russos de prestigi, com Serguei Kànev, s’hagen rigut de l’article del Times. Kànev viu a l’exili per les amenaces del Kremlin i no té cap raó per a defensar Putin ni l’espionatge rus. Però sap llegir a la guia telefònica.

The New York Times és generalment un bon diari. Però no és la primera vegada ni serà la darrera que publica articles molt profitosos per als cercles de poder que acaben essent rotundament falsos. Només cal recordar el lamentable paper que tingué a l’hora de donar credibilitat a l’existència de les armes de destrucció massiva a l’Irac i de justificar, per tant, la guerra posterior als atacs de l’11 de setembre. Un paper, lamentable ho torne a dir, que ells mateixos van criticar anys després en aquest editorial on demanaven perdó als lectors.

En el cas concret de Rússia el diari fa anys que publica articles amb molt poca base factual, en la línia d’aquest mateix. Però abans de continuar explicant la història m’agradaria aclarir una cosa. És evident que Rússia intenta de desestabilitzar Europa, com Europa i encara més els Estats Units intenten de desestabilitzar Rússia. I estic segur que Rússia té unitats d’espionatge d’elit capacitades per a assassinar a qui siga i per a desinformar sobre què siga. Però la història del New York Times no es pot tenir dreta. I encara menys les onades de manipulació que a partir d’aquesta història s’inventen uns altres diaris. Com és el cas del text d’El País.

La tècnica és ben coneguda. No hi ha fets. Ni cal que n’hi haja. Només hi ha una retroalimentació de rumors i especulacions. I així pots fer passar per creïble qualsevol cosa. Resulta que unes fonts bàsicament del govern li diuen al New York Times que hi ha una unitat ultrasecreta russa que té la culpa de tot. El diari americà publicant aquestes opinions valida la història, encara que no siga creïble perquè ni tan sols supera la prova de la guia telefònica. Però tant hi fa, ja, això, una volta l’has publicada. Com que ho diu The New York Times, un altre diari, en aquest cas El País, pot agafar la informació fent veure que és real i estirar-la encara més. Que ni el Times ni Bellingcat no parlen de Catalunya? Doncs El País, sí. I com ho encaixem tot plegat, com es justifica? Doncs dient que un jutge ho investiga. Però què investiga el jutge? Investiga el rumor que publica el diari. És una metanotícia, però de sobte tothom parla com si fos veritat d’una connexió entre l’espionatge rus i el procés independentista, retroalimentant així la mentida en totes dues direccions.

Evidentment, El País amaga conscientment el desmentiment del Kremlin sobre la notícia original del New Tork Times –que la realitat no espatlle la notícia! Que no és que el Kremlin siga fiable en aquests afers, però tampoc no és gaire correcte ni elegant elidir una dada com aquesta. Ni moltes altres que periodistes o activistes de diversos països han aportat qüestionant la credibilitat de la història original.

Tot plegat és ben ridícul, però cal reconèixer que també eficaç, perquè ahir la major part dels diaris, les ràdios i les televisions dels Països Catalans i d’Espanya es van empassar la història i la varen publicar, sense gens ni mica de criticisme. Evitant contrastar les dades.

No és solament l’afer del telèfon públic. La història original no té ni cap ni peus. Qualsevol que conega l’organització dels serveis secrets russos sap que són molt compartimentats i amb uns directoris molt especialitzats. Això d’un grup de sis espies amb superpoders, capaços de canviar el món tots solets i d’amenaçar Europa desinformant i assassinant, queda bé en els films però en la realitat no és creïble. Hi ha espies, unitats d’espionatge, que desinformen i n’hi ha que assassinen. Però els assassins assassinen i els desinformadors desinformen. No s’han conegut mai superespies que ho facen tot alhora. I és ben sabut també que els serveis secrets russos respecten àrees territorials especialitzades i els mateixos agents no actuen a Europa, a l’anglosfera i a l”estranger pròxim’, la deliciosa definició que s’han inventat per a referir-se als països de l’antiga Unió Soviètica. I, sabent això, ara m’he de creure que una mateixa unitat actua, desinforma i mata al Regne Unit, a Catalunya i a Moldàvia?

Un dels mals del periodisme contemporani és l’absència de lectures crítiques dels propis mitjants. Per això, sobre un text increïble d’un diari, un altre diari pot afegir més coses increïbles que després acabarà fins i tot recollint el primer diari com a prova de credibilitat del primer text increïble. És un cercle de desinformació –els experts en diuen ‘fabulació en sèrie’–, que fabrica una ‘realitat alternativa’, un terme encunyat per Donald Trump. Realitat alternativa que fins i tot acaba originant fets reals a partir del no-res –i la guerra de l’Irac n’és la prova. A The Elements of Journalism, el llibre escrit per Bill Kovach i Tom Rosientel, que molts considerem la Bíblia de la professió al segle XXI, s’hi diu que els periodistes no hauríem de reutilitzar mai materials poc acurats publicats per un altre diari de la manera que ho fa El País. Perquè actuant així no únicament fem perillar la realitat, que ja és molt greu, sinó que, amagant-nos rere el text d’un altre, violem el dret dels lectors a saber d’on els arriba aquella informació i quina credibilitat té.

Però, és clar, vés tu ara a El País a parlar-li de periodisme i de regles professionals…

PS. No en faré befa, perquè és greu, però no puc evitar de preguntar-me com es concilia que un mateix diari diga que ningú no donarà mai suport a la independència de Catalunya i alhora afirme que el Kremlin treballa per la independència de Catalunya…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
joan rovira
joan rovira
21.11.2019  ·  22:23

El problema de l’estat espanyol és que se n’obliden que Catalunya és una nació i que, per tant, té vida pròpia.

L’únic problema que tenim els catalans és que els nostres polítics, sovint, també se n’obliden. Però, el poble mai!

Jordi Serramià
Jordi Serramià
21.11.2019  ·  22:35

Que ja no miren films del James Bond al CNI periodístic? Tot plegat és senyal de la seva ineficàcia, estant mancats d’estratègia i, sobretot, es veuen a venir la bofetada sideral que es cou a Europa contra els seus interessos. Ja era hora que els independentistes passéssim a l’ofensiva des del 14 d’octubre… O no?

Josep Usó
Josep Usó
21.11.2019  ·  22:38

Com van molt endarrerits, han d’inventar-se notícies per a justificar les seues actuacions maldestres i contràries als seus propis interessos. Però com a narradors de ficció també són molt dolents. És el problema dels pessebres. Que no espavilen. Només donen a menjar.

Antoni Soy
Antoni Soy
21.11.2019  ·  23:04

Molt bon article.

Josep Maria Cano
Josep Maria Cano
21.11.2019  ·  23:13

Postura oficial Russa, en quant a la independència de Catalunya, any 2017: ” El Ministeri d’Exteriors de la Federació de Rússia, partint dels principis bàsics del dret internacional, considera que els successos a Catalunya són assumptes interns d’Espanya. Esperam que la situació sigui solucionat a través del diàleg, dins el MARC ESTRICTE, dels interessos D’UNA ESPANYA UNIDA y próspera…..”

Ramon Perera
Ramon Perera
22.11.2019  ·  00:15

Quina diferència hi ha entre un bon periodista i un bon científic? Cap.
Fan servir el mateix mètode: esperit crític, contrast de les dades, anàlisi dels fets, verificació de les hipòtesis…

Si coses que es podrien comparar a la ‘fabulació en sèrie’ pasen en el món de la tecnologia industrial, on se suposa que regeix el rigor i el principi del benefici de l’empresa [d’això en tinc experiència personal], què no ha de passar en el món de les publicacions, on del rigor no s’en parla gaire i el benefici dels lectors compta molt poc.

Joan Casanovas
Joan Casanovas
22.11.2019  ·  00:48

En anglès dirien “The Ruskies are back”!

Jordi Nogués
Jordi Nogués
22.11.2019  ·  01:07

Em sembla a mi que “El Pais” s’ha quedat una mica curt…..Hauria d’haver tret allò de la “conjuración judeo-masónica”; així els seus lectors ho entendriem millor!!!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
22.11.2019  ·  01:25

Aquesta vegada El Boletín Orteguiano Español, àlies El País (d’ells) ens ha descobert i cal reconèxer-los que un és Serguey Fedodov i l’Estudi d’Arquitectura és una tapadora, i tu, Vicent, el general Averiànov i que vau muntar VW també com a una altra tapadora.

Els del CNI, que serán els filtradors de l’invent” recorden més la T.I.A. de Mortadel·lo i Filemó, que cap altra cosa.

Oriol Roig
Oriol Roig
22.11.2019  ·  01:41

“Difama, que algo queda”. Amb el suport per la independència proper al 50%, crec que El Pais no intenta convèncer el 90% de la població que allò que diu és cert. Esperen que un petit percentatge de gent que “s’ho empassa tot” ho faci, i així allunyar el suport d’aquest 50% fatídic. La independència la guanyarem no pel 40% o 45% que n’estem reconvençuts, sinó pel 5% o 10% que no n’estan gaire, però que acabaran votant que “sí” quan ho tornem a preguntar.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
22.11.2019  ·  02:38

Em sembla recordar que la postura Oficial del Kremlin afavoreix les tesis de Madriz..per tant la delirant història del País no
s’aguanta(com el 90% dels articles dedicats al tema)

L’únic viable seria que la KGB tingués un grupet de suport al CNI

Carles Blas
Carles Blas
22.11.2019  ·  05:25

Excellent article. De tota manera, vist la xapussa que estem fent amb el Brexit, i amb les violacions de drets fonamentals a diferents països (Polònia, Hongria, Espanya) perquè els russos haurien de perdre els temps a desestabilitzar-nos? N’hi ha prou amb seure’s i esperar mirant a que ens fotem una hostia de campionat.

Joan López
Joan López
22.11.2019  ·  05:34

Desde rusia con amor.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
22.11.2019  ·  06:09

El que em fa més pena és que sortís ahir per TV3… Amb la professionalitat que anys enrere tenia i ara… I que no em vinguin amb el 155, que el propi Cruanyes se n’estava mofan a Està Passant… Si no t’ho creus, no ho treguis com a noticia.
Si el 29155 ja es per riure: per l’article 29 el 155.

Albert Miret
Albert Miret
22.11.2019  ·  07:20

Si realment hi ha algú que desestabilitza Europa utilitzant l’independentisme català, més que els espies russos, podem assegurar que és el govern espanyol. Potser els governs espanyols, amb els seus continus errors no són tan patriòtics com asseguren, sinó que són els autèntics agents secrets russos que desprestigien constantment la democràcia més important del món, com és l’espanyola. El que es fa dir Pedro Sánchez, podria ser tranquil·lament en Pieter Sanchof, així com la Carmen Calvoscova, Iosep Borrelef o Iosef Lucianovich Ávalin, entre d’altres. Realment, l’obsessió d’acabar els seus atacs amb un número acabat en 155 els deixaria bastant al descobert, i crec que és completament creïble que allò que als catalans ens semblen continues i ridícules errades puerils, no ho siguin tant, sinó que tinguin com a objectiu desestabilitzar Espanya i Europa a través dels CDR catalans. I és que a vegades, pensant-nos que Catalunya és petita i mancada de gaire importància, pot resultar que sigui el punt neuràlgic de la política russa i a la vegada de tots els serveis de l’espionatge mundial… Raone-m’ho això, raone-m’ho.
Albertovich Miretov Pekin

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
22.11.2019  ·  07:58

Sr.Partal, bon dia!

Sort en tenim de vostè que ens informa i rns informa bé.

Quanta mentida i quanta malevolença, quan no és El País, és el Mundo….

Vé tant li fa a Ñ per fer-nos tot el mal possible són capaços de tot i més.

Adéu Ñ, adéu!

Jaume Riu
Jaume Riu
22.11.2019  ·  08:08

TEORIA DELS ESPIES RUSSOS
El regne d’Espanya ha arribat a la fase de derrota definitiva, i s’inventa enemics de molt nivell, com els espies d’elit russos, perquè haver perdut al davant de Catalunya és massa humiliant.
Nosaltres a la nostra.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.11.2019  ·  08:22

RODES DE MOLÍ

En una mena de regressió intel·lectual avui la informació es fonamenta en el fet que “veure és comprendre”. Aquesta reducció de la comprensió d’una complexitat porta a pensar que s’ha de buscar sempre la part visible que es pot reduir en una imatge. Unes negociacions envitricollades es resumeixen amb la foto de l’encaixada de mans i ja està. No interessa la lletra petita. L’anècdota és el que ens volen transmetre.

A l’hora de fabricar fake news, la premsa escrita adopta la tècnica de la imatge. Ho fa creant una imatge potent, en el cas de El País, la unitat militar d´elit rusa 29155 i un mitjà de prestigi com el The New York Times que faci referència a la falsa notícia sense fets demostrables, però que dóna consistència (prestigi) al relat. La resta tant li fa, mentre surti Catalunya i els rumors, especulacions, suposats documents, etc. fan la bressa. Evidentment amagant les dades i els desmentiments que no els interessin. Ja tenim la mentida…

Tenen un problema, perquè quan més creix la manipulació de la notícia, més creix un sector de la ciutadania que la desmunta… La credibilitat dels Estats i dels mitjans afins tendeix a zero.

Erik Martin Jansen
Erik Martin Jansen
22.11.2019  ·  08:41

El País: el periòdic que encara porta a peu de pàgina això del Trust Project, project tancat fa 1 any.

Josep Salart
Josep Salart
22.11.2019  ·  08:46

A mi m’agradaría que toquessin els nassos als jueus, que vingués tot seguit el mossad a preparar el tema i en cinc minuts no quedarien ni bales de goma, ni porres ni ganes d’anar a por ellos.
Ho dic perquè els deu quedar alguna cosa a la memória de quan els vàren fer marxar.
En aquest moments, i com apunta un altre comentarista amb d’altres paraules, si hi ha una organització espanyola que fa mal al país, al moviment independentista i a la higiene mental, es TV3.

Francisco Javier López
Francisco Javier López
22.11.2019  ·  08:53

Molt bó Sr. Miret

jaume vall
jaume vall
22.11.2019  ·  09:06

Molt bo, sr. Salart

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
22.11.2019  ·  09:19

Lo del 29155, si l’hi treus el 29 del davant no se que em recorda….

Carles Farre
Carles Farre
22.11.2019  ·  09:30

Això d’alimentar la por al ós rus no es nou, sobretot per part dels serveis de “desinformació” de la CIA, que no de la TIA, no es cap novetat, la novetat es la manera en que volen fer combregar al personal amb rodes de molí desde determinats mitjans de comunicació, però el mes trist es que per molt ridícul que sigui tot plegat, molta gent s’ho empassarà sense embuts, de fet el procediment de desinformació i intoxicació de l’opinió pública, malauradament es una pràctica molt estesa en molts mitjans de informació, al igual que les declaracions i discursos que fan molts polítics aprofitant l’oportunitat que se’ls dona en aquests mateixos mitjans.

Els americans saben explotar molt be aquests recursos per als seus interessos com sempre han fet, per exemple exploten aquesta por cap l’ós rus, per vendre tot tipus de material bèlic a la OTAN, i el que mes por fa, col·locant-lo a les portes de Rússia en Europa, amb la deliberada intenció de provocar a l’altra part un rearmament, que justifiqui al seu torn el rearmament de la OTAN les maniobres militars etc a la frontera amb Rússia, i en cas d’un conflicte armat, el camp de batalla seria Europa que no els EUA. Sincerament a mi en aquests sentit em fan mes por els psicòpates dels Estats Units que no els óssos russos.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
22.11.2019  ·  10:07

Qui despres de tantes mentides i trampes demostrades com han anat mollantles policies, els tribunals i els mass media, encara es creguin lo dels russos, mereix esser enganat. Lo den Trias mentida demostrada, lo den Mas mentida demostrada, lo del PP de posar en Marchena, demostrat, lo de les provocacions policial segons el manual de la sindrome de Sherwood demostrat, la diferencia de tracte als testimonis del judici televisada, la prohibicio de demostrar les mentides dels declarants de l-acusacio mostrant els videos corresponents demostrat, …. ara lo de la drogueria BOTER que ha hagut de sortir a demunciar les noticies falses que escampaven els mass media dient que els havien arribat com a filtracions del sumari contra els del 23 S, clarissim, …. qui pot fiar/se de tota aquesta purria ultranacionalista espanyola ….

Rafael Benavent
Rafael Benavent
22.11.2019  ·  10:14

UNITAT 29I55: El “29”. Encara és l’autobús de circunvalació de Barcelona?. Doncs, passejant-nos el “155”. Potser sí que tenim espies Russos a casa nostra…codificats i tot. Però a la contra.

Joan-Esteve Simó
Joan-Esteve Simó
22.11.2019  ·  10:41

Magnífic editorial del Partal.
Moltes gràcies per fer un periodisme d’aquesta qualitat !!!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
22.11.2019  ·  11:24

Tot això ens mostra que estan disposats a seguir el seu pla d’extermini de l’independentisme fins les últimes conseqüències.
Inventant milers de relats que justifiquin la seva determinació genocida.
Seguiran les detencions, les acusacions falses. No han après absolutament res.

Els no-espanyols seguim tenint un gran problema.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
22.11.2019  ·  11:33

Albertovich Miretov Pekin
M’ha fet riure fins no aguantar més i això que no estic gaire bé… agraida.

Gràcies snyr. Partal

Josep Bargalló
Josep Bargalló
22.11.2019  ·  12:47

Ja no saben que més poden fer per desprestigiar a Catalunya que s’han d’inventar nous fronts per poder seguir atacant i acusant de tots els mals i desgràcies del país. No cal ser una llumenera per desxifrar i endevinar de què en tracte d’una bola i a més molt basta i mal ideada.

No perquè una cosa es repeteixi mil vegades, hagi de ser més certa, però sí que per desgràcia convencen al sector més ignorant d’espanyols què són incapaços de fer un simple anàlisis de la notícia.

Antoni Morell
Antoni Morell
22.11.2019  ·  13:33

Amb els serveis d’INTELLEGENDA que paguen els espanyols, i per ara també els catalans, no se’ls ha acudit anar i preguntar a Ripoll? Sigui l’imant o qui ocupi la seva plaça d’infiltrat.
També podien posar un anunci en els diaris oficials (BOE inclòs) en el que demanessin col·laboració per a entrar en contacte amb el tal Sergeiev o Sevanovitch o qui sigui.
Si els responsables (si, he posat irresponsables) del Departament corresponent saben el mateix que Rajoy, Zoido, de los Copos… mentre declaraven sota jurament que no tenien ni idea de l’actuació dels cossos de seguretat, ara deuen seguir l’estratègia-tàctica de l’equip de Frenandez Vias amb els serveis de clavegueres de l’estat.
El que no se’ls pot negar és una imaginació perversament obsessiva contra “TODOS ELLOS” que deuen ser alguns de nosaltres.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
22.11.2019  ·  14:46

I n’Anacleto, agente secreto, no té lloc en aquesta història?

david graupere
david graupere
22.11.2019  ·  19:53

Merci per la bona praxi professional i al mateix temps activisme jornalista crític.

Elena Triginer
Elena Triginer
22.11.2019  ·  22:11

Em crida l’atenció que parlen de les fake news relacionades moltes vegades amb les xarxes socials i posant com a referents de credibilitat als mitjans escrits @seriosos”. Vaja!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes