L’Audiència espanyola reconeix que no hi ha “cap fet delictiu concret” contra els CDR del 23-S

  • La sala d'apel·lacions dóna la raó als processats en la demanda perquè declarin els guàrdies civils que els van investigar

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
03.03.2022 - 15:17
Actualització: 03.03.2022 - 16:17

La investigació de l’operació Judes contra els CDR que va propiciar les detencions del 23 de setembre de 2019, poc abans de la publicació de la sentència contra el procés, ha quedat tocada i desautoritzada per l’Audiència espanyola mateixa. La sala d’apel·lacions d’aquest tribunal ha donat la raó als investigats que van presentar un recurs perquè s’interrogués els agents d’informació de la Guàrdia Civil encarregats de la investigació. El jutge instructor, Manuel García Castellón, els ho va negar, d’acord amb la fiscalia. La sala d’apel·lacions ara l’ha desautoritzat, amb l’argument principal que “no hi ha cap fet delictiu concret determinant que centri la investigació”.

I això s’esdevé quan ja hi ha tretze processats per presumpta pertinença a organització terrorista, nou dels quals processats també per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables “de caràcter terrorista”, i quan són al caire de l’obertura de judici oral. 

Els processats van presentar aquest recurs perquè insisteixen que cal saber d’on surt la investigació, atès que “absolutament tot es basa en una investigació de la Guàrdia Civil, l’origen de la qual encara es desconeix, i també el desenvolupament que va tenir, els seguiments que es van fer, la intervenció de les comunicacions.” Per això demanaven que els agents que hi van participar fossin interrogats. 

En la interlocutòria de resposta a aquest recurs, avançada per El Món i a la qual també ha tingut accés VilaWeb, la sala d’apel·lacions diu que accepta la demanda, “especialment per la invocació de l’adequat exercici del dret de defensa i per les característiques de la investigació realitzada.” Amb això volen dir que és una investigació “sense un fet delictiu concret determinant que centri la investigació, i que gira sobre l’actuació de diversos investigats als quals s’atribueix la seva integració en una organització terrorista en procés de creació”. I com que l’atestat es va fer amb les actuacions dels agents investigadors, troba que té sentit que siguin citats a declarar, perquè els afectats han de poder disposar d’una informació més sòlida que no la que fins ara han tingut. 

Una de les advocades dels processats, Eva Pous, d’Alerta Solidària, diu en declaracions a VilaWeb: “Entenem que aquesta resolució és important perquè, tot i que som en una jurisdicció extraordinària com és l’Audiència espanyola, la resolució diu que no s’atribueix cap fet concret als investigats i que la manca d’existència d’una organització terrorista i la instrucció d’una causa per organització terrorista es pot posar en dubte com hem fet perquè no hi ha cap mena de prova. Aquesta causa intenta atemorir la gent i etiquetar l’independentisme, però la gent continua mobilitzant-se i determinada.”

La causa ja va rebre al gener un cop important, quan la mateixa sala d’apel·lacions va permetre a les defenses d’accedir a les diligències secretes que van iniciar la investigació, cosa que fins aleshores els havien negat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any