El Premi Nobel de Química 2020 ha estat atorgat a Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna ‘pel desenvolupament d’un mètode per a l’edició del ‘genoma’, conegut com les ‘tisores moleculars‘.

Gràcies a aquest invent els investigadors poden canviar l’ADN d’animals, plantes i microorganismes amb una precisió extremadament alta. Aquesta tecnologia ha tingut un impacte revolucionari en les ciències de la vida, està contribuint a noves teràpies contra el càncer i pot fer realitat el somni de curar malalties hereditàries.

La francesa Charpentier és actualment directora de la Unitat Max Planck de Ciència dels Patògens a Berlín. La nord-americana Doudna és professora a la Universitat de Berkeley i investigadora en el Howard Hughes Medical Institute.

Els investigadors necessiten modificar els gens en les cèl·lules si volen descobrir el funcionament intern de la vida. Això solia ser un treball lent, difícil i, de vegades, impossible. Usant aquestes tisores genètiques CRISPR/CAS9, ara és possible canviar el codi de vida en el transcurs d’unes poques setmanes.

‘Hi ha un poder enorme en aquesta eina genètica, que ens afecta a tots. No només ha revolucionat la ciència bàsica, sinó que també ha donat lloc a cultius innovadors i donarà lloc a nous tractaments mèdics innovadors’, diu en un comunicat Claes Gustafsson, president del Comitè Nobel de Química.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.