Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Les restes trobades en el nivell TD8 de la Gran Dolina han permès de documentar per primera vegada presència humana a la Serra d’Atapuerca en una franja temporal d’entre 500.000 i 600.000 anys, de la qual no es tenia evidència fins ara. Aquest fet constata l’ocupació ininterrompuda d’Atapuerca durant 1,2 milions d’anys.

L’aparició de dos estris de quarsita han estat clau per a comprendre la seqüència d’aquesta presència humana contínua del Jaciment de la Gran Dolina, segons han explicat avui en el balanç de el període d’excavacions dels tres codirectors, Eudald Carbonell, Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez.

Amb aquesta troballa, es pot afirmar que ha estat una campanya clau per a la comprensió de la seqüència d’ocupació humana d’aquest jaciment, ja que s’han aportat dades sobre una fase relativament desconeguda a tot Europa occidental, i amb un innegable interès científic, ja que la falta d’altres jaciments de característiques similars no permeten de comparar les restes trobades amb d’altres.

Es tracta de la situada entre les intenses ocupacions documentades a la Unitat TD6 (900.000 anys d’antiguitat) i les que es corresponen amb el gran impacte registrat a la serra d’Atapuerca en moments ja de l’acheulià (representada al jaciment per la Unitat TD10, a partir de fa uns 450.000 anys).

D’altra banda, a la Sima dels Ossos, tot i la baixa intensitat de treball que hi ha hagut a causa de l’aturada per la pandèmia del coronavirus, s’ha trobat un fragment d’un occipital, datat amb uns 400.000 anys d’antiguitat. Des de la coordinació del jaciment han informat que tots els anys d’ençà del 1983 s’han trobat com a mínim una resta humana.

Quant a la Galeria de les Estàtues, la gran novetat d’enguany és l’excavació de la boca d’entrada que es va tancar fa més de 50.000 anys. Juan Luis Arsuaga ha destacat que a la Cova Major es vol mantenir la màgia d’una zona no tan humanitzada i per això les excavacions que s’han realitzat tenen menys impacte. Allà s’ha trobat una mandíbula de porc espí, un animal relativament escàs en el registre del plistocè final.

‘Està com quan habitaven els neandertals’, ha insistit Arsuaga, destacant els dos ambients que poden trobar a Atapuerca, un més humanitzat i un altre corresponent a la part de la Serra on destaca la natura.

A la Cova Fantasma s’han continuat trobant fòssils de tota mena tot i que encara falta disposar d’una seqüència diacrònica que permeti datar a quina època pertanyen. Finalment, en el nivell 26 s’ha trobat una àmplia concentració d’elements arqueopaleontològics d’èquids, guineus i conills així com indústries de tecnologia mosteriana que evidencia també la presència de neandertals.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.