Amb Assange, Manning i Snowden, per la llibertat de tots

«Això que els passa a Assange, Manning i Snowden ens ensenya que el compromís, el valor personal i la coherència continuen essent els grans instruments en la lluita contra l’opressió»

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

En tot de ciutats del món, inclosa Barcelona, centenars de milers de persones van eixir al carrer ahir per a exigir l’alliberament de Julian Assange, detingut al Regne Unit i amenaçat de ser extradit als Estats Units. Assange és acusat pel govern dels Estats Units de delictes que l’obligarien a passar a la presó la resta de la vida. Segons el govern americà, la publicació, a la plataforma WikiLeaks, de 400.000 documents reservats sobre la guerra de l’Irac i de 70.000 sobre la guerra a l’Afganistan va ser un acte d’espionatge.

Molts pensem, en canvi, que aquestes dues publicacions van ser un acte remarcable de resistència als abusos de poder i de defensa de la llibertat. Un acte que va fer evidents els crims de guerra que el Pentàgon perpetrava de manera impune i que va canviar la visió del món sobre aquestes dues guerres. Amb les revelacions posteriors a partir del treball d’Edward Snowden, aquestes filtracions ens han ajudat com poques coses més a obrir els ulls i a entendre el món en què vivim. Gràcies a aquests documents, milions de persones hem pres consciència de l’amenaça d’un autoritarisme contemporani centrat en el control de la vida de la gent a partir de l’ús pervers de la tecnologia.

Les filtracions a WikiLeaks van ser fetes a partir de l’actuació de la soldat Chelsea Manning. Manning va ser detinguda el juliol del 2010 i obligada a passar més d’un any de confinament solitari. El 2013 va ser condemnada per un tribunal militar a trenta-cinc anys de presó que, finalment, el president Obama commutà el 2017. Després de ser alliberada, però, ha tornat a ser empresonada, precisament per haver refusat de declarar en el judici contra WikiLeaks i Julian Assange.

Assange és ara mateix presoner del govern britànic a Belmarsh. El novembre del 2010 Suècia l’havia acusat de violació i n’havia demanat l’extradició, però tement que això només fos una excusa per a deportar-lo als Estats Units Assange el 2012 va demanar asil diplomàtic a l’ambaixada de l’Equador a Londres, on va romandre tancat durant gairebé set anys. L’any passat, els Estats Units van propiciar un colp d’estat a l’Equador a conseqüència del qual el nou govern va despullar Assange de la ciutadania i el va obligar a abandonar l’ambaixada. Fou detingut immediatament. Quan ja restava sota custòdia, les autoritats de Suècia van retirar l’acusació de violació i els Estats Units van demanar-ne l’extradició, que ara estudia la justícia britànica. Assange ha viscut aquests darrers mesos en un règim que l’ONU ha qualificat de tortura psicològica continuada i que li fa perillar la vida.

Edward Snowden, a parer meu el més gran heroi del nostre temps, analista de la NSA, aterrit quan va comprovar que el govern dels Estats Units envaïa secretament la privadesa de tots els ciutadans del món, va publicar uns deu mil documents que demostraven les capacitats increïbles de control social que han desenvolupat les agències d’espionatge. Els anomenats ‘papers de la NSA’ són una de les publicacions més importants de la història i han canviat la concepció que tenim del món.

El preu per a Snowden, com per a Assange i Manning, ha estat ben car. Des del 2013 viu a Rússia, en unes circumstàncies complexes motivades pel viatge que va emprendre per fugir de la persecució dels Estats Units. Ha demanat asil polític en vint-i-un estats, però tots l’hi han negat per les pressions i amenaces del govern dels Estats Units, que el reclama per jutjar-lo. És remarcable que, malgrat que la seua seguretat depèn ara mateix de Rússia, Snowden no s’ha estat de criticar en públic el caràcter autoritari del Kremlin.

La història de tots tres ens ensenya moltes coses. La més transcendental, que els grans poders mundials, i en això malauradament hi ha ben poques diferències entre els Estats Units i la Xina, volen fer servir la tecnologia per a dominar la societat. Al preu que siga. Destruint la privadesa i els drets aconseguits durant segles. Considerant sospitosos tots els ciutadans. Si cal, violentant i manipulant la justícia d’estats com Suècia o el Regne Unit, si cal propiciant colps d’estat com el de l’Equador, si cal fent servir la tortura i l’empresonament contra persones honorables, compromeses amb la societat i amb la dignitat humana, com són Julian Assange, Chelsea Manning i Edward Snowden.

Però això que els passa a Assange, Manning i Snowden també ens ensenya que el compromís, el valor personal i la coherència continuen essent els grans instruments en la lluita contra l’opressió, contra qualsevol mena d’opressió, a qualsevol racó del món. A ells tres, personalment, els fan molt de mal, però també han fet un mal enorme a la conspiració bastida a l’esquena de la gent per governs presumptament democràtics, il·luminant les zones d’ombra més fosques del món on vivim. Fer-los costat, estar amb ells, és doncs estar per la llibertat de tots i defensar-la. I no us enganyeu sobre el volum i el perill de l’amenaça, perquè, com diu Snowden, ‘dir que no et preocupa la privadesa perquè no tens res a amagar és com dir que no et preocupa la llibertat d’expressió perquè no tens res a dir’.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
24.02.2020  ·  22:12

Els hem de fer costat per necessitat. Perquè ara mateix tots som víctimes d’aquests poders tecnològicament perversos. I, com més joves, pitjor, perquè en són més dependents. Ells paguen amb presó i tortures haver llençat el crit d’alarma. És feina nostra mantindre’ns alerta. I això inclou donar-los suport als presoners del poder fosc.

Jordi Tudó
Jordi Tudó
24.02.2020  ·  22:34

Gran anàlisi i reflexió, com sempre. Quan et desmarxes del sistema els estats s’hi acarnissen amb totes les de la seva llei. Tothom ha de ser bon minyó, i si no les conseqüències són implacables. Aquí i en altres indrets teniu les proves.

jaume vall
jaume vall
24.02.2020  ·  22:43

Quan d’aquí a uns anys es faci una pel·lícula, ells seran els herois, mentre que els acusadors seran els dolents de la pel·lícula.
I els espectadors pensaran que la seva generació no hagués permès tant d’injústicia.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
24.02.2020  ·  23:02

Totalment d’acord. Tots tres són herois que han compromès la seva llibertat per les seves idees i per fer-nos conèixer el poder opac dels Estats.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
24.02.2020  ·  23:17

Penso que la revolució catalana hauria de ser conscient del vessant de crisi mundial que hi ha al darrere de la clau de l’èxit de la nostra causa.

Avui ens preocupem molt per la sostenibilitat, pel feminisme o per la immigració, però poca gent s’adona de que la veritable amenaça contra la humanitat és el desaforat control de l’estat sobre les persones. Aquesta amença és la fonamental, sense deslliurar-nos d’aquesta, les altres no son més que questions folclòriques que l’estat fa servir per manternir-nos distrets amb la certesa de que ens farà creure que la solució és que fem el que a l’estat li convé. Cap dels altres problemes es podrà resoldre de veritat sense aconseguir primer que el poble controli l’estat i no que l’estat controli el poble.

La independència ha de ser unilateral i per poder-ho ser hem d’aconseguir deslliurar-nos del control de l’estat espanyol sobre els catalans. Aquest control passa per que contrololen les nostes comunicacions, poden saber on som en cada moment, què diem quan parlem per telèfon, qué diem en els nostres correus-e. Poden saber quins comptes corrents tenim, quans diners hi tenim, quins pagamentes fem i quins cobraments rebem. Saben on vivim i on treballem.

El primer pas per la independència unilateral ha de ser desenvolupar sistemes de telecomunicacions segurs, sistemes financers confidencials i fins i tot sistemes per poder-nos moure i hostatjar-nos on ens plagui del país fora del control del estat. Acabar girant la truita. Hem de ser nosaltres qui ho sapiguem tot dels membres de les forces de seguretat de l’estat, dels funcionaris de l’estat a Catalunya, dels banquers i empresaris espanyols que viuen a Catalunya.

Elmón es troba en una situació que només pot acabar de dues maneres, el món futur serà talibà o català. Els ctalans, aconseguint la nostra llibertat podem bastir els fonaments d’una nova societat on tot el món es catalanitzi i deixi de talibanitzar-se com està fent a marxes forçades.

Albert Miret
Albert Miret
25.02.2020  ·  06:30

Aquesta concepció del control públic ha de ser destruïda. Darrerament, la mania persecutòria d’identificar a tothom qui poden es produeix a tot arreu, i els serveix per a tenir carn de reserva per anar-los jutjant i condemnant cada vegada que els en falten per utilitzar la violència “judicial” com a exemple. Em recorda bastant quan a les granges van marcant i canviant d’estable als animals segons el seu pes, i per tant, segons el temps que els falta per anar a l’escorxador. És un atac mundial del poder contra els pobles a governar, produïda per la seva malaltia acumulativa de riquesa que els fa destruir les societats per a tornar a l’esclavatge més indecent. Per tant, no hem de tolerar ni un dia més que ens posin a la reserva dels seus escorxadors socials, separant les persones, tancant-les i manipulant tot el funcionament social a còpia d’establir règims de la por. La societat ja està prou culturitzada per a impedir-ho. Cal destruir els seus arxius, cal pervertir les seves informacions, cal destruir-los els seus mitjans de desinformació i cal enfrontar-nos a tots els governs que utilitzen la informació de la violència perquè no saben ni poden governar democràticament. Són autèntics pertorbats mentals.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
25.02.2020  ·  07:32

Respecte: la meva llibertat acaba on comença la dels altres.

Compromís: el meu benestar no té futur si la comunitat no funciona respectuosament.

Egoïsme: procuraré cuidar-me per tal de poder ajudar els altres.

Qualitat de vida: deixo de desitjar allò q no necessito realment, i em descarrego d’obligacions materials.

Ecologia: el planeta Terra té un radi finit; el creixement percentual no és admissible, és una falàcia econòmica.

Sistema: qualsevol sistema ha de vetllar pels més desfavorits. Defensar i promoure beneficis d’uns pocs per damunt de la comunitat és despotisme, tirania.

Racionalitat és solucionar problemes, no generar-ne.

Aquestes definicions responen a una opinió, no a un dogma de fe.

Pep Agulló
Pep Agulló
25.02.2020  ·  08:45

LLIBERTAT, DE QUINA EXPRESSIÓ?

Absolutament. És particularment interessant el final de l’últim paràgraf: com diu Snowden, ‘dir que no et preocupa la privadesa perquè no tens res a amagar és com dir que no et preocupa la llibertat d’expressió perquè no tens res a dir’.

La tecnologia al servei del control del poder està pensada també per crear ficcions en les relacions socials que facin creïble unes formes democràtiques, reservant pels més resistents, els crítics, la violència de l’Estat.

Em refereixo a l’ús de les xarxes. Avui tothom s’expressa profusament i amb total vacuïtat omplint les “big data” dels poderosos, per això pensem que vivim en llibertat d’expressió i la falta d’un marc de contrast ens converteix en súbdits submisos vivint aquesta ficció autoritària. Avui el feixisme no són camps d’extermini, avui és el control absolut de la gent…

Però quan t’endinses en el terreny de la denúncia de la brutal realitat de la barbàrie, és quan cau tot el pes de la repressió per silenciar qui gosa esbombar-ho, com els herois Julian Assange, Chelsea Manning i Edward Snowden. Nosaltres com a ciutadans hem de fer nostra la seva lluita. En som responsables de la llibertat d’expressió, la que denúncia el constrenyiment de la Llibertat.

FREE ASSANGE!

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
25.02.2020  ·  09:30

Quan els assassins son els estats i son els estats els que jutgen als que ho denuncien, es compleix la paradoxa de que l’assassí es converteix en jutge i justícia i la víctima en acusat.

Quelcom no funciona en aquest mon de porqueria.

Si això no ho sabem arreglar, difícilment solucionarem lo del canvi climàtic.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
25.02.2020  ·  09:58

Tot poder es basa en el control. Hi ha poders religiosos, militars, polítics i econòmics, que poden prendre formes autoritàries o democràtiques, coercitives o persuasives, basats en la por o en el consens teledirigit (Noam Chomsky), o híbrids de tots ells en diferents graus. Però sempre buscant el control, amb el pur guany dinerari com a raó primordial. A la fi, és l’insaciable desig del benefici el que dirigeix les elits al control absolut, per tots els mitjans. Si poden, sense que els veiem el llautó, però si els cal, amb tota la ferocitat. La tecnologia els permet amagar-se darrera d’estudis pretesament objectius, que mai no volen compartir amb els crítics. La tecnologia també els dóna eines per desviar l’atenció de la gent, o directament per estupiditzar-la. Però les elits sempre procuren mantenir-ne també el control. George Orwell ja ho veia clar: volen controlar-nos fins i tot els pensaments, com aquest fiscal que es queixa que Cuixart no s’ha penedit prou. Ens calen Mannings, Snowdens i Assanges en llibertat i per tot arreu, per combatre aquest control total. FREE ASSANGE!!

Josep Salart
Josep Salart
25.02.2020  ·  10:01

Els nostres Julian Assange, Chelsea Manning i Edward Snowden estan avui a l’exili i a la presó. Quan parlem d’estats, siguin els EEUU, Xina, espanya i fins i tot ben aviat Catalunya amb països catalans, sempre hem de pensar que anomanem un territori.
Però tots els territoris estan controlats per persones entrellaçades amb d’altres persones d’altres països i que s’hauríen de poder controlar. Es molt fàcil parlar dels EEUU i no posar-hi una cara. No val tant sols la d’un president. Quan parlem de la poderosa industria farmacéutica, hem de posar-hi una cara o dos o tres de l’accionariat que prén decisions. Cares de bons i dolents.
Si tu esbombes uns documents que els uses per fer mal, controlar i tot això, hs d’anar a buscar la cara del dolent.

Es curiós també que, quan parlem d’alguns paísos, immediatament els identifiquem amb una cara, digues Aràbia, thailàndia o Iràn per posar-ne algun.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
25.02.2020  ·  10:01

Que a aquesta hora només hi hagi 9 comentaris és indicatiu que no hi ha prou consciència del problema. Us recomano llegir la Caitlin Johstone, periodista australiana totalment independent. Ella pregunta: “Han de ser castigats els periodistes i editors per a revelar crims de guerra? I complementari a aquesta pregunta: hauríem de deixar que els castigui la mateixa gent que va cometre aquells crims de guerra?”

Això a casa nostra té una lectura interessant, atès que hem patit els efectes de la “equidistància” en carn pròpia. A més, Assange va prendre partit per nosaltres i va ser durament castigat per fer-ho. No prendre partit en això és tolerar la barbàrie. Us deixo l’enllaç a la molt recomanada lectura.

https://caitlinjohnstone.com/2020/02/23/were-asking-one-question-in-assanges-case-should-journalists-be-punished-for-exposing-war-crimes/

Carles Farre
Carles Farre
25.02.2020  ·  12:00

Si algú es pensava que som mes lliures perquè anem a votar cada X anys, que reflexioni a fons, pots posar les teves opinions a un mitja com aquest, i engegar a dida el govern de torn, pots fer manis reclamant tot allò que et passi pel cap, i no et passarà res , mentre no posis en perill l’ordre establert…..
El control total es va implementant a través dels avenços tecnològics com l’implementació de la xarxa 5G. En últim instància, tot va encaminat a saber que penses que sents, i després ser capaç de canviar el que estàs pensant i sentint per controlar les teves accions, ( en aquest aspecte, cal no perdre de vista que el nostre cervell funciona “electricament” ). Dit d’una altra manera, l’esclavitud tecnològica completa …
Com molts aspectes del “deep state”, la majoria de les persones que impulsen aquests avenços, a través del entusiasme que solen generar en les multituds àvides de novetats, en general no tenen ni idea de les ramificacions més profundes, ni cap a on es dirigeix tot.
Salut

 

 

nivell més profund consisteix realment en la construcció d’una xarxa de control tecnològic total que tingui com a finalitat conèixer el que estàs
 

 

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
25.02.2020  ·  12:52

Anem cap al Brave New World perquè ja tenim l’Animal Farm. Canviar-ho depèn de naltros. Free Assange, free them all!

Gerber van
Gerber van
25.02.2020  ·  15:51

Cada vegada entenc més els anarchistes.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
25.02.2020  ·  22:13

I mentrestant, a casa nostra, més de 600 persones represaliades, gent del poble pla que no té la cobertura mediàtica dels represaliats de primera categoria, els polítics de carrera empresarial.

És una vergonya aquest maltractament perquè el que pateixen aquestes persones, quasi anònimes, és molt més greu, en termes objectius, que el que sofreixen els presos VIP.

Estic segur que si Assange, Snowden i Manning sabessin això, cridarien, Vergonya!

És una vergonya el tractament de segona que reben aquests 600 represaliats per part de les empreses-partits polítics, de la premsa, quan elles i ells són, en realitat, els que tenen clar que volen independència.

Els altres, no sabem molt bé si només volen un plat de llenties a canvi d’una bona butaca amb un bon sou.

Vergonya!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes