Arxiven la investigació al canal de Telegram Anonymous Catalonia per les protestes post-sentència

  • El jutjat considera que no hi ha proves que demostrin que els cinc investigats eren administradors del canal de Telegram entre el 14 i el 18 d'octubre de 2019

VilaWeb
Arnau Lleonart
31.05.2023 - 10:51
Actualització: 31.05.2023 - 12:46

El jutjat d’instrucció 26 de Barcelona ha arxivat provisionalment la investigació a cinc persones a qui acusaven d’organització criminal per les accions de ciberactivisme a favor de la independència de Catalunya durant les protestes contra la sentència. Segons que exposa la interlocutòria judicial, a la qual ha tingut accés VilaWeb, s’investigaven els missatges al canal de Telegram Anonymous Catalunya que es van fer entre els dies 14 i 18 d’octubre de 2019, els dies de protestes més intenses. Finalment, el cas s’ha arxivat perquè no han trobat prou indicis que fossin els administradors del canal de Telegram.

En concret, s’investigaven els missatges del dia del blocatge a l’aeroport de Barcelona, ja que consideraven que havien donat instruccions perquè els manifestants anessin a l’aeroport, recomanacions per a desplaçar-s’hi de manera anònima i informació sobre el posicionament de les dotacions policíaques. A més, diu la interlocutòria, es van difondre instruccions sobre com havien d’ubicar-se els manifestants en cada moment —control d’accessos, exterior o interior de la Terminal 1— o la millor manera de dur a terme l’acció.

En segon terme, atribuïen als investigats d’haver donat indicacions sobre on dirigir-se en la protesta de l’endemà, davant la Delegació del govern espanyol, en la qual es va protestar per la violència policíaca contra els manifestants en el blocatge a l’aeroport. Diu la interlocutòria que van indicar quins carrers s’havien de reforçar amb una ocupació major, recomanacions per a configurar els telèfons en mode avió o l’activitat més important en cada moment per al desenvolupament de la protesta: resistir les càrregues, fes passadissos o disgregar-se en grups.

Pel que fa al 16 d’octubre, en la protesta davant del Departament d’Interior, diu que van donar indicacions sobre els llocs on calia que anessin els manifestants, i informant de la posició i el desplaçament de la policia. Per últim, el 18 d’octubre, en les grans protestes a la plaça d’Urquinaona i la Via Laietana de Barcelona, diuen que van donar indicacions sobre quins llocs havien d’evitar o a quins calia que anessin els manifestants, els mitjans de transport disponibles o les estacions a evitar.

Un dels cinc investigats és Joel Muñoz, el jove ciberactivista per a qui la fiscalia demana divuit anys de presó per dany informàtic i revelació de secrets per l’#OpCatalonia, una operació d’Anonymous i més grups que va atacar pàgines web d’empreses i serveis governamentals espanyols els mesos posteriors al Primer d’Octubre.

Identificats en l’acampada de la plaça de la Universitat

La interlocutòria diu que si van encausar aquestes cinc persones va ser després d’una investigació de les xarxes socials i els perfils vinculats a Anonymous Catalonia, que van creuar amb les identificacions físiques i digitals de participants en l’acampada de la plaça de la Universitat de Barcelona que es va fer entre el 5 i el 20 de novembre. Ara bé, el mateix informe que els identificava, deixava clar que no hi havia prou evidències: “No es pot determinar si qualsevol d’aquests usuaris pot ser gestor del compte Anonymous Catalonia, però el que és clar és que aqeusts comptes van interactuar amb @anonktalonia i @helenelendmyers (dos comptes oficials d’Anonymous Catalonia.”

Mesos més tard, dues d’aquestes persones van ser detingudes en una altra protesta, en aquesta ocasió davant del Palau de la Generalitat. Els Mossos d’Esquadra van aprofitar la detenció per a requisar-los els telèfons mòbils i copiar-ne tot el contingut: informació, dades, arxius i comunicacions. A un dels telèfons no van poder accedir-hi, però a un altre sí. Segons que diu la interlocutòria van trobar informació que relacionava un d’ells amb el moviment internacional de ciberactivisme Anonyomous, però no van trobar evidències per a atribuir-li els missatges enviats durant les protestes contra la sentència.

Per tot plegat, el jutjat ha decidit d’arxivar la investigació, ja que poden evidenciar que cap dels cinc investigats fossin administradors, de manera directa o indirecta, del canal de Telegram Anonynous Catalonia durant aquells dies.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any