Aquesta és la primera Diada després del primer d’octubre i és la dignitat d’aquell dia que tornarà avui a la tarda a fer-se present de cap a cap de la Diagonal. Aquesta avinguda, no ho dubteu, serà un gran clam a favor de la República. Us emplaço a viure la Diada d’enguany amb la consciència que som ben vius, molts, i plenament compromesos en l’assoliment i la concreció de la República

Per mi serà especial. No podré ser-hi colze a colze, veu amb veu, suant la samarreta amb tots vosaltres. La viuré a la cel·la 62 de la presó dels Lledoners. L’ordre de presó que fa 329 dies que em persegueix m’impedirà d’ajuntar la meva veu amb la vostra.

Tot i això sé que per cada una de les veus de la presó i l’exili que avui els han impedit d’expressar-se al llarg de la Diagonal n’hi haurà milers de noves que s’alçaran serenament i clara per reivindicar la República catalana. El millor homenatge que avui ens podeu fer és aquest: ser la nostra veu i alçar-la a favor de la República sense complexos i amb dignitat.

Vull que sapigueu que cada vegada que exigiu que es faci República també ens reivindiqueu a nosaltres, els qui som a la presó o l’exili. No tingueu por de fer sentir la vostra veu en nom nostre exigint la independència. La llibertat plena és l’única que ens farà lliures, i aquesta porta el nom de ‘República’.

Desmenteixo tots els qui diuen que les grans manifestacions no serveixen per a res. Sempre he combatut aquelles veus que opten per la crítica en la comoditat del seu sofà i per la recerca de l’aplaudiment fàcil d’una part petita de les xarxes, i no pas per la incomoditat de la trinxera diària, com la dels milers de voluntaris arreu del país que organitzen autocars, que distribueixen el material i assumeixen part de l’organització de cada tram per garantir l’èxit de la mobilització. Els mateixos que també són capaços de passar-se hores de vetlla davant un col·legi per assegurar-se el dret de vot i la defensa d’unes urnes.

M’agradaria que tothom tingués clar que sense les grans mobilitzacions d’aquestes darreres Diades no hauria existit mai el primer d’octubre. De la mateixa manera, sense una Diagonal plena a vessar la República serà una mica més lluny. Vosaltres, i només vosaltres, els homes i les dones que avui sereu en algun dels trams de la Diagonal sou els autèntics imprescindibles per a transitar amb èxit en el camí cap a un nou estat independent en forma de República.

Poques coses hi ha més potents que sentir-se poble formant part d’aquestes grans mobilitzacions. Ho hem sentit  en cadascuna de les darreres Diades. Avui ens en tornarem a sentir. Fareu petita la Diagonal com hem fet petits cada emplaçament triat per a celebrar la Diada des del 2012. I fent petita la Diagonal ens fem grans com a poble.

Que lluny que queda aquella diada del 2015 quan la Meridiana es va convertir en un riu immens i inesgotable de colors i de vitalitat, metàfora viva del país i del procés, en una de les imatges més potents que col·lectivament hem fet possibles aquests últims anys. Vaig compartir escenari amb qui aleshores era el president d’Òmnium i avui és president de la Generalitat, en Quim Torra.

Vaig gaudir d’aquella Diada amb els nervis inevitables del bateig de viure-la com la meva primera en qualitat de president de l’ANC. Tal com probablement avui la deurà viure l’Elisenda Paluzie. Puc imaginar, Elisenda, com et deus sentir i els nervis que t’acompanyaran fins que no trepitgis l’escenari.

En algun moment abans de pujar-hi et diran que la Diagonal s’ha fet petita. Aquest serà un gran moment de felicitat. La revolució que fem també es reforça amb molts petits moments de felicitat. Gaudeix-los, gaudiu-los tots els qui hi aneu.

Gràcies, Elisenda, i gràcies a tot el secretariat de l’ANC per haver-hi estat en temps difícils i per atrevir-vos a continuar pensant en gran, assumint riscos i aportant color i llum, perquè només així farem inevitable l’accés democràtic a la República.

Acabo recollint unes paraules que els qui som a la presó i a l’exili hem dit en un article conjunt. Reivindiquem la República catalana com a concreció legítima i democràtica de tantes voluntats expressades al carrer i a les urnes a favor dels drets i les llibertats. Els mateixos que ens connecten amb un món més just, més sensible i tolerant, modern, més culte, que s’enfronta als desafiaments amb la complicitat de tots els seus conciutadans i que sempre dóna l’esquena a la intransigència i a la violència.

Amb la tranquil·litat de saber que tot això ho fem plegats i que no ens deixarem mai ningú pel camí, i que aquestes dues condicions són les que ens portaran a la llibertat completa de tots els ciutadans d’aquest país, hagin nascut on hagin nascut.

Bona i reeixida Diada Republicana!

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb