Arrimadas, la deixebla més avançada d’Aznar

TEMA DEL DIA
Convivència. Va ser José María Aznar que va augurar: ‘Abans que Espanya, es trencarà Catalunya.’ Era el mes d’octubre del 2012, en unes jornades de la FAES, la fundació on es va refugiar l’ex-president del govern espanyol per continuar movent els fils de la política espanyola. L’unionisme sap de fa molt de temps que l’única manera d’impedir la independència és trencar la convivència a Catalunya. Cal ‘reduir-lo’ a un conflicte intern, entre catalans i no a un conflicte polític amb Espanya.

De la FAES estant, Aznar ha anat subministrant estratègies, discursos, i idees que, amb el rebuig de Rajoy, han anat alimentant l’estratègia de Ciutadans, amb un Albert Rivera que cada vegada s’hi ha sentit més còmode. Ciutadans va néixer per anar contra la normalització lingüística però, amb el pas del temps i la decadència del PP, tenallat per la corrupció, ha anat rellevant arreu d’Espanya la vella dreta tardofranquista per una de moderna, sense hipoteques amb el passat, disfressada de liberal però sobretot ultranacionalista espanyola. Ara és l’alternativa més seriosa a Mariano Rajoy, amb la qual competeix pel mateix electorat a força de doblar qualsevol juguesca contra Catalunya.

Durant un temps, Ciutadans a Catalunya va provar de moderar el discurs, per mirar d’acostar-se a l’electorat convergent moderat, suposadament molest amb el procés sobiranista. Encapçalat per Arrimadas, l’intent va fracassar, perquè qualsevol temptativa d’acostar-se al catalanisme és avortat per la seva posició contra la immersió lingüística. I també perquè cada intent de moderació era arrasat per les ànsies de poder de Rivera, que veu que, com més nacionalista espanyol és, més vots arreplega.

Però allò que beneficia Rivera a Espanya, perjudica Arrimadas a Catalunya i aquesta ha desistit de tot intent de conquerir la centralitat política catalana. A les eleccions del 21 de desembre Ciutadans va tocar sostre. És molt difícil que pugui millorar aquell resultat, amb totes les circumstàncies a favor. Ara l’únic objectiu és governar Espanya. El discurs d’Arrimadas al parlament durant el debat d’investidura, en què ha recuperat el fantasma de la divisió de Catalunya, de la fractura social, és una manera de tornar a abraçar Aznar, sense miraments. Ha aprofitat unes afirmacions antigues del president Torra, per les quals ha demanat excuses, per mirar de presentar-lo com un monstre xenòfob i racista. Una imatge molt allunyada del tarannà del nou president, que convé desvirtuar per criminalitzar-lo.

El catalanisme, i per extensió la seva expressió majoritària actual –l’independentisme–, ha estat sempre cívic i integrador, a diferència del nacionalisme espanyol, que és etnicista i excloent. A Catalunya, qui parla sempre de divisió, de fractura, d’enfrontament, és curiosament l’espanyolisme, perquè, si no existeix, volen provocar-lo. Aquest és l’objectiu de Ciutadans i d’ací ve l’agressivitat del discurs d’Arrimadas d’aquest ple. L’objectiu és malmetre la convivència, demanant de premiar els policies espanyols que es van encarregar de la repressió del primer d’octubre, o, com va fer Rivera fa uns quants dies, assenyalant un grup de professors de l’institut de Sant Andreu de la Barca. Són piròmans en cerca del conflicte que justifiqui el seu discurs.

MÉS QÜESTIONS
Polèmica política per una conferència d’una mossa d’esquadra a Formentera.  La conferència sobre ciberassetjament que va fer una mossa d’esquadra a l’institut Marc Ferrer de Formentera la setmana passada ha aixecat una forta polseguera política. El president del Consell, Jaume Ferrer, ha hagut de defensar l’institut i donar suport al ‘cent per cent’ a la decisió del centre. La Federació de Pares i Mares d’Alumnes de Formentera també està indignada pels atacs que ha rebut l’institut aquests dies. La presidenta de la federació, Yolanda Mota, ha fet costat a la comunitat educativa del centre i ha demanat als polítics que no utilitzin una activitat tan positiva del punt de vista pedagògic. L’agent dels mossos es va pagar el viatge de la seva butxaca i les despeses d’allotjament van anar a càrrec de l’associació de pares i mares de l’institut. Això no ha estalviat pas crítiques, ni de sindicats de la policia, ni de partits polítics com ara Ciutadans. Fins i tot  la delegació del govern espanyol a les Balears ha enviat un informe al Ministeri d’Interior espanyol denunciant que l’agent anava vestida amb l’uniforme reglamentari sense que en tingués autorització. El director de l’institut ha atribuït la polèmica al moment polític. ‘Fa un any no hauria passat’, ha dit. De fet, aquesta mateixa agent havia fet una altra conferència fa dos anys també a Formentera.

El president de la CAM pacta amb la fiscalia per evitar la presó. L’ex-president de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) Modesto Crespo s’ha declarat culpable dels delictes d’apropiació indeguda agreujada i administració deslleial pel cobrament de dietes de 600.000 euros en dues quotes. D’aquesta manera ha possibilitat l’acord a què han arribat la seva defensa, la fiscalia anticorrupció i l’acusació particular, en nom de vuit-cents afectats per les quotes participatives i preferents de la CAM. El tribunal li permet de no assistir a les sessions del judici, tret la seva declaració, a causa de l’estat de salut de la seva dona. L’acord implica que a Crespo la pena de presó de quatre anys la hi reduiran a un i haurà de tornar en terminis els 600.000 euros que va rebre en dietes. A més, durant el judici ha de detallar com es va gestar el cobrament indegut de dietes i assenyalar el presumpte dissenyador de l’operació i qui ho va fer possible.

El BES deixarà de ser un corrent del Bloc per obrir-se a tot Compromís.  El Bloc d’Esquerres i Sobiranista (BES) farà una assemblea el mes que ve per convertir-se un nou corrent transversal dins Compromís. Els responsables volen obrir-se més enllà del Bloc Nacionalista i integrar gent de més sensibilitats. Ho van acordar dissabte en una assemblea a la seu de Compromís, a la qual van assistir una setantena de persones. L’objectiu de l’assemblea era de crear un espai de participació política dels militants: ‘Tothom hi ha participat, debatut i fet propostes del que es vol per al BES i, també, per a Compromís com a projecte que busca l’hegemonia dins l’esquerra valenciana.’ Es va acordar de crear un nou reglament per esdevenir corrent transversal de Compromís, adoptar el nom de ‘Més’ i convocar el 23 de juny una nova assemblea per fer efectiu el canvi de nom.

El parlament balear farà un debat sobre la persecució del català. La campanya del PP contra el català en alguns municipis de les Illes arriba al parlament. La cambra farà demà un debat sobre el recurs contenciós administratiu presentat dissabte per l’advocacia de l’estat espanyol contra l’Ajuntament de Pollença pel fet de subvencionar empreses perquè facin servir el català en els impresos, rètols, etiquetes, bosses, paper d’embolicar i cartes de restaurant. La cambra en parlarà arran de la qüestió presentada per la diputada del grup mixt, Sílvia Tur, a la presidenta Francina Armengol. Tur vol saber la posició del govern sobre l’ofensiva de l’estat espanyol contra la llengua pròpia de les Balears. Segons el recurs interposat per l’estat espanyol, l’ajuntament no vol fomentar el català com a llengua cooficial, sinó eliminar-hi l’ús del castellà. El govern considera que el recurs és ‘un atac contra la independència municipal i la llengua cooficial’ i assegura que les subvencions per retolació en català del consistori mallorquí concorden amb la llei de normalització lingüística, l’estatut d’autonomia i la constitució espanyola, que reconeix la cooficialitat de les llengües pròpies.

LA XIFRA
Deu dies són els que ha donat l’Audiència espanyola al raper Valtònyc perquè ingressi. El Tribunal Constitucional espanyol va denegar el recurs d’empara que havia presentat l’artista. Valtonyc va ser condemnat a 3 anys i 6 mesos per enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la corona d’Espanya.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de maig de 1947, Pompeu Fabra es va traslladar a París per assistir a una reunió del govern de la Generalitat de Catalunya a l’exili, del qual era conseller. El president era Josep Irla i entre els consellers també hi havia Josep Carner, Carles Pi i Sunyer, Joan Comorera i Antoni Rovira i Virgili.