11.12.2016 - 02:00
|
Actualització: 13.12.2016 - 10:30
El premi Francesc Garriga és una iniciativa (i una coedició) conjunta entre les editorials de poesia LaBreu, AdiA i Cafè Central, tres segells que ofereixen la poesia en català i algunes de les traduccions imprescindibles del panorama literari. El premi té la voluntat de donar a conèixer joves poetes inèdits i de servar la memòria de qui fou amic, mestre i col·laborador d’aquests projectes editorials.
En aquesta primera convocatòria s’hi van presentar una setantena d’originals (tots, segons les bases, poetes inèdits), i un jurat format per Jordi Marrugat, Antoni Artigues, Víctor Sunyol, Eduard Sanahuja, Pau Vadell, Ester Andorrà i Marc Romera va atorgar per unanimitat el Premi a Guillem Gavaldà, un estudiant de filologia de vint-i-dos anys, amb Fam bruta, un llibre intens i potent, que fa pressagiar una brillant carrera literària, segons els editors. Podeu llegir alguns poemes.
Segons la glossa del premi, a càrrec de Marc Romera:
«El de Guillem Gavaldà no és un simple «recull» de poemes primerencs sinó que s’hi percep una idea unitària de llibre. Francesc Garriga sempre deia que un dels problemes més comuns entre els joves poetes (que ell seguia amb molt interès i molt d’a prop) és que aquests tenen més necessitat d’expressar-se que no pas coses a dir. Sembla ser que, malgrat la seva joventut, Gavaldà té unes quantes coses a dir, i sembla ser, també, que té molt clar com vol dir aquestes coses. Perquè Garriga deia, també, que si a més de tenir coses a dir, l’autor té una manera personal de vehicular el seu discurs, allò que en podríem dir «un llenguatge propi» que el faci inconfusible o clarament identificable, aleshores ens trobaríem, realment, davant d’una veu a considerar.»
«Tot ha estat dit, deia Garriga, però les maneres de dir-ho són infinites i són les que determinen la importància d’una obra. Sempre parlava de la importància de tenir una veu pròpia, una veu personal que faci que allò que ha estat dit milers de vegades torni a ser nou, important, sorprenent, una veu que identifiqui inconfusiblement un autor.»
«En el cas de Guillem Gavaldà, per la seva joventut, haurem d’esperar que aquesta veu es fixi o canviï o evolucioni, però hi hem intuït, com a mínim, tot i veure’n, encara, les influències més directes, una veu que lluita per diferenciar-se, que intenta bastir una poètica personal i intransferible, carregada d’imatges que impacten estèticament alhora que remenen el lector per dintre i que juguen sempre a favor del seu discurs, i, malgrat la llibertat formal amb què sembla presentar-se al lector, sostinguda per una eufonia que a cada vers ens recorda que això és poesia, que la llengua té capacitat de generar-se, en un mateix impuls, en forma i contingut. I això era un requisit indispensable en poesia per a Francesc Garriga, que, en tenim el convenciment, hauria estat plenament d’acord (fins i tot ens hauria intentat convèncer) que aquest havia de ser el llibre guanyador. Després li hauria fet refer el poemari: «Això està molt bé, nen. Ara, esborra-ho tot i torna a començar», li hauria dit al Guillem després de donar-li el premi.»
«Toca, ara, doncs, fer els honors al Francesc treballant fins a l’extenuació, retallant, purgant, canviant (ell feia això amb els seus poemes i ho exigia als altres), tenint molta cura, en definitiva, amb l’edició d’aquest poemari que, n’estem segurs, serà punt d’arrencada d’una aventura creativa que seguirem de molt a prop.»
El proper dia 21 de desembre Fam bruta serà presentat a la llibreria La Central del carrer Mallorca, i al llarg de 2017 són previstes presentacions arreu dels Països Catalans.
