Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

S’acaba de presentar el primer volum de l’ECOC, Edició Crítica de l’Obra de Josep Carner (no conté el terme ‘Completa’, perquè pretendre oferir l’obra completa de Carner sembla una comesa inabastable). Es titula Llibres de poesia 1904-1924 i és publicat per Edicions 62. Aquest primer volum consta d’aquest tom i d’un altre, que apareixerà d’aquí a un any, que contindrà la poesia dispersa des del 1896 (any que va començar a publicar poesia) fins al 1924, amb la poesia que va escriure però no va aplegar en cap llibre.

Aventurar-se a fer una edició crítica de l’obra de Josep Carner (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970), un dels grans poetes catalans, per a alguns el més gran, és gairebé una temeritat. Així ho explica l’especialista Jaume Coll, que fa quinze anys que va començar a preparar aquesta edició: ‘Carner vivia de rellegir-se. Revisava constantment la seva obra. La meva intenció des del principi, per a l’edició crítica, ha estat que contingués totes les formes que va utilitzar en totes les versions de cada poema. Perquè us en feu una idea, l’obra de Carner consta d’uns dos mil poemes amb més de tres mil formes diferents. Només del llarg poema Nabí n’hi ha tres. Tenir controlada aquesta producció ingent requereix molts anys.’

De dalt a baix: Jaume Coll i Jordi Cornudella.
De dalt a baix: Jaume Coll i Jordi Cornudella.

L’editor Jordi Cornudella concreta tres edicions que contenen la revisió d’una part important de la seva obra o de la totalitat: el 1924 Carner revisa la seva poesia amorosa a La inútil ofrena; el 1928 revisa Els fruits saborosos, que havia publicat per primera vegada el 1906; i quan és a l’exili comença un procés de revisió de tota la seva obra poètica, que culmina amb Poesia 1957. Segons Cornudella, per respecte al poeta i al lector, s’han publicat totes les formes en el lloc que els correspon. Per ell, l’obra de Carner justifica que es recullin totes les formes, però no deixa d’advertir de la dificultat d’aquesta comesa i, d’una manera simpàtica, qualifica Jaume Coll de ‘detectiu’.

Coll explica que aquest primer tom del primer volum, Llibres de poesia 1904-1924, recull els primers onze llibres que va publicar Carner. Són 726 poemes, dels quals 137 es van editar dues vegades, en el volum antològic La inútil ofrena. El segon tom d’aquest volum, amb la poesia dispersa, tindrà uns 510 poemes, no aplegats mai en llibre, una part dels quals són inèdits. En conjunt, doncs, el primer volum tindrà més d’un miler de poemes, dels quals es recullen 2.210 formes diferents.

Aquest primer període poètic correspon al Carner que viu a Catalunya, la primera època de formació i d’evolució. És la meitat de la seva obra, i ja l’anomenaven ‘Príncep dels poetes’.  Era un dandi: un home molt elegant, que menjava molt bé i fumava els millors cigars que es venien a Barcelona, explica Coll. Cornudella diu: ‘Ens hem de treure de sobre el clixé de poeta antic i antiquat.’ I posa exemples del caràcter modern, atrevit i fins i tot escandalós de la seva poesia: ‘Carner és ben capaç d’encisar-nos per la seva màgia verbal, però no ens podem quedar només amb això: és molt difícil que trobem un sol poema seu que no contingui una idea que ens pugui tocar. Carner té aquesta capacitat lúcida de veure els mecanismes de funcionament de la gent, de la humanitat. Una humanitat que avui és la mateixa que aleshores, que no ha canviat gaire en allò que és essencial. I llegir-lo amb aquests ulls és reconciliar-se amb la nostra tradició.’

coberta ECOC 1

Després d’aquest primer volum en dos toms, el pla general de l’edició preveu un segon volum amb la poesia del 1924 al 1957. El tercer (també en dos toms) contindrà Poesia 1957, i el quart l’obra poètica del 1958 al 1970, any de la seva mort. Els tres volums següents contindran la prosa: 1896-1922, 1922-1932 i 1933-1970. Encara hi ha la possibilitat d’un vuitè volum amb el teatre, les traduccions i els epistolaris d’interès literari. En principi, seran vuit volums, però, a causa de la gran producció de Carner, l’ECOC pot acabar tenint-ne setze. Amb tot, el risc d’aquest projecte tan ambiciós és, com sempre, la qüestió econòmica, perquè ara per ara només hi ha garantit el finançament dels dos toms primers.

En l’àmbit de la prosa, Jaume Coll avisa que la quantitat de texts que no s’han publicat mai segurament farà reconsiderar la visió que es té de la prosa de Carner. I Jordi Cornudella rebla: ‘Una de les conseqüències que tindrà l’ECOC és que permetrà de revisar la figura de Carner. Carner és un clàssic i com a tal és bàsic ara i serà bàsic per a les generacions futures.’

L’Edició Crítica de l’Obra de Josep Carner també té un valor important més enllà de l’obra, quant a la manera de presentar una edició crítica. Com diu Cornudella, té un gran valor també pel que fa a la forma: és un volum clarament modèlic de com ha de ser una edició crítica. I, és clar, editar la poesia amb tant de rigor serveix de base de les edicions dels llibres que es poden fer a partir d’ara. Per exemple, l’any 2018 s’escaurà el centenari de l’aparició del llibre Bella terra, bella gent. Seria un bon motiu per a tornar a editar aquest llibre, partint de l’ECOC, que serà el text de referència.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.