Arià Paco guanya el premi Anagrama amb una novel·la sobre l’amor heterosexual i el desig masculí al segle XXI

  • El tema és contemporani i generacional i la novel·la té la voluntat de trencar etiquetes i de plantejar-se la idea de la culpa en les relacions  heterosexuals actuals per part dels homes, però també de les dones

VilaWeb
Arià Paco, guanyador del desè premi Llibres Anagrama amb la novel·la 'Teoria del joc'.
20.01.2025 - 13:54
Actualització: 20.01.2025 - 17:38

“Quan hi ha un gran canvi moral, quan hi ha un canvi de valors, aquest és un espai per a la literatura. I anava a les llibreries buscant una novel·la heterosexual del desig masculí, que s’interrogués sobre les coses del feminisme, i em faltava. Per això la vaig escriure, perquè necessitem parlar-ne i perquè penso que és una conversa que està poc sobre la taula. I vaig buscar això, un espai d’intimitat on tenir aquesta conversa que em sembla necessària.” Així situa l’escriptor Arià Paco (Igualada, 1993) la seva novel·la Teoria del joc, que és la guanyadora del desè premi Llibres Anagrama i que arribarà a les llibreries a final de març.

Arià Paco és doctor en filosofia per la Universitat d’Arizona. Potser per això el jurat també ha considerat que és una novel·la d’idees. Però aquesta no és la seva opera prima, ja té dues novel·les publicades. El 2022 va guanyar el premi Roc Boronat amb Covarda, vella, tan salvatge (Amsterdam) i el 2020 havia debutat amb Mentir a les mosques (Publicacions de la UAB).

El tema de l’amor masculí és rabiosament contemporani. Com ha explicat Jordi Puntí, un dels membres del jurat: “És una novel·la esplèndida sobre l’amor al segle XXI i sobretot sobre la mirada masculina a l’amor al segle XXI, a través d’una mena de tríada que a mesura que vas llegint el llibre va agafant cos: l’amor, el sexe i el desig entremig. I aquests elements, a mesura que provoquen tensions en el personatge principal respecte dels personatges secundaris que són gairebé tots femenins, és on la novel·la es converteix en una reflexió masculina sobre l’amor a l’època del Me Too i a l’època del No és no. I això fa que les reaccions del personatge en el lector et provoquin la incomoditat de veure cap a on anirem, si més no a mi me l’ha provocat com a lector masculí. I això sempre és bo, que les novel·les et provoquin incomoditat i que et facin pensar.”

A la conferència de premsa també hi ha intervingut Imma Monsó, també membre del jurat, que ha relatat: “Aquest llibre tracta de com l’Ernest, personatge clau de la novel·la, viu les primeres trobades amoroses, especifico amb dones, i la gràcia o la desgràcia és que en cap moment, ni tan sols en els moments més tòrrids, perd de vista el seu particular procés de desconstrucció de la masculinitat. De manera que el veiem follant, el veiem follant molt, però el veiem també constantment a l’aguait per detectar els seus tips masclistes. El veiem preocupat per no abusar dels privilegis masculins heretats, i el veiem, en definitiva, enfrontant-se amb perplexitat (i aquest punt és important) al fet que aquestes idees sobre el comportament ideal de l’home desconstruït no acaben de quadrar ni amb els impulsos dionisíacs i desenfrenats que ell manifesta al llit i, cosa interessant, tampoc amb els desitjos que manifesten elles.”

Segons Monsó, la idea central de la novel·la és la idea de la culpa: “Sovint  les relacions actuals dels joves, especialment els més compromesos amb els valors del feminisme, com és el cas de l’Ernest, s’assemblen força a un entramat de codis units per un concepte que sona més a pedagogisme que a erotisme, i que porta per nom ‘responsabilitat afectiva’. Un concepte que, quan l’Ernest li esmenta a una noia que acaba de conèixer, la Jaqui, ella li respon que això sona com un condó de sentiments. En aquestes circumstàncies no és estrany que aparegui aquest monstre tan familiar com sinistre que és la culpa, i que per a mi és el gran eix de la novel·la.”

I continua: “La culpa és un tema sempre interessant no sols perquè sempre ha estat inscrit en la  tradició cultural occidental sinó perquè en aquest cas es tracta d’una culpa masculina relacionada amb el sexe, cosa força innovadora, però també femenina, perquè també elles de vegades se senten culpables pel mateix. I això m’ha interessat particularment perquè aquesta culpa contrasta molt amb la llibertat que s’agafava a la generació anterior és a dir, la meva  en l’amor i en el sexe.”

Jordi Puntí també ha apuntat: “Precisament, ho comentàvem amb la Mita Casacuberta, que també és membre del jurat, que a tots dos la novel·la ens havia fet pensar en Vals, de Francesc Trabal, on al personatge central li agrada, sobretot, enamorar-se. I més enllà d’això, tinc ganes que el llibre ja sigui al carrer per veure com llegeixen la novel·la els joves.”

En aquesta desena edició s’han presentat 73 originals. El guardó té una dotació de 12.000 euros i el jurat ha triat Teoria del joc per unanimitat.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor