Aquest cap de setmana, cap a pagès!

La iniciativa 'Benvinguts a pagès', obre a tothom granges, horts, obradors i cellers per donar a conèixer la pagesia, que és una manera de valorar-la

VilaWeb
Montserrat Serra
17.06.2016 - 00:00
Actualització: 17.06.2016 - 02:00

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquest cap de setmana se celebra un esdeveniment important, que es vol convertir en tradició: ‘Benvinguts a pagès‘. Comença divendres i acaba diumenge, i té la voluntat d’oferir una oportunitat única de redescobrir l’origen d’allò que mengem i conèixer de prop la gent que produeix les menges que ens arriben a taula. Cent setanta pagesos de tot Catalunya ens esperen per mostrar-nos el seu paisatge, el seu producte i el procés de treball. No cal inscriure-s’hi, només consultar el mapa per trobar aquella granja, hort o celler que vulguem visitar i fer-ho.

‘Benvinguts a pagès’ és una iniciativa de la Fundació Alícia, juntament amb el Departament d’Agricultura i el d’Empresa i Coneixement. Es basa en uns principis: ‘Una aposta decidida pel producte de proximitat, per valorar el món rural, pel turisme d’interior i pel potencial de la nostra gastronomia. Grans, petits, apassionats de la cuina, enamorats de les escapades, famílies, parelles, colles d’amics… tots hi trobareu una oferta a la vostra mida.’

La masia de Pastures de Castelltallats.
La masia de Pastures, de Castelltallat (Bages).

Hem parlat amb Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, sobre ‘Benvinguts a pagès’ i sobre noves tendències en el món de la pagesia.

Com va sorgir la idea?
—Feia anys que volíem dur endavant aquesta iniciativa, a semblança de la que fan els francesos, ‘La France de ferme en ferme‘: un cap de setmana en què pagesos de tot el país obren les granges, horts, obradors, cellers… de franc i ensenyen com treballen i com viuen. I això amb la voluntat de reconnectar el món urbà i el món rural, reconnectar la cultura alimentària des del camp i alhora fomentar el producte de proximitat i la venda directa i generar l’enamorament per contacte. Allò que no es coneix no es pot estimar. A més, estudis sobre el món vinícola i la pràctica de l’enoturisme ho demostren: diuen els estudis fets que aquelles persones que han tastat els vins d’un celler estableixen una fidelitat més ferma amb el producte i el compren tres vegades més.

Precisament, us volia fer notar que el món del vi, aquests darrers anys, ha fet un gran esforç per obrir les portes dels cellers i n’ha fet una modalitat, l’enoturisme.
—Sí. No hem d’oblidar que els del vi són els ‘pagesos llestos’. Els viticultors han aconseguit donar tant de valor afegit al seu producte (vinculant-lo amb una tradició mil·lenària, amb una cultura…), que oblidem que també són pagesos. Els de sempre ho han entès bé. Mira, fa poques setmanes em van convidar a la Universitat de l’Estudi i la Ciència Gastronòmica, a Bra, el Piemont, universitat vinculada al moviment slow food, i em deien que el model és el sector del vi. És evident. És clar que culturalment ens costarà de fer això mateix amb les cebes o els enciams, però ho hem de començar a treballar.

Toni Massanés, director de la Fundació Alícia.
Toni Massanés, director de la Fundació Alícia.

Tot amb tot, cada vegada proliferen més les fires i jornades gastronòmiques que potencien productes autòctons.
—I tant! Però l’aportació que vol fer ‘Benvinguts a pagès’ és crear una tradició. Perquè ens entenguem: durant tot l’any comprem llibres, però el dia de Sant Jordi no pots deixar de comprar-ne un. Doncs volem fer això mateix amb l’agricultura i la ramaderia. I per què? Perquè necessitem els pagesos! Durant segles i segles les ciutats creixien tenint garantit el subministrament alimentari. Però avui això s’ha perdut. No tenim garantida una traçabilitat amb els aliments. El camp i la ciutat s’han desconnectat. I és en aquest moment que perd importància saber d’on ve l’aliment que mengem. En aquesta situació, els pagesos queden en desavantatge, perquè hi ha una colla de valors que, si no els coneixem, no els podem considerar. D’això, se’n van adonar primer els països on la desconnexió va ser més profunda. Recordo una portada del Time del 2007, una portada provocadora que venia a dir: ‘Oblida l’eco, menja local’. La reivindicació del menjar de proximitat començava. I el 2007 l’Oxford American Dictionary va triar com a neologisme de l’any locavore (‘dit d’aquell que menja productes locals’).

El producte local i ecològic és certament una tendència.
—Donar valor a allò que és local és una reacció contra el desconeixement global d’allò que mengem, que a més ens fa perdre identitat. Aquesta reacció (tot i que a vegades és desmesurada), és evident: la FAO parla de crear unes zones pròximes a les ciutats que siguin resilients alimentàries, per mantenir la sobirania alimentària i poder disposar de productes de proximitat. I, en aquest sentit, les accions són dues: donar suport econòmic a aquesta pagesia, perquè és evident que no pot superar unes altres ofertes, ni per mà d’obra ni per mecanització (sobretot en un país arrugat com el nostre, fantàstic en la biodiversitat, però que no disposa de grans extensions cultivables) i la diferenciació. En aquest sentit, ‘Benvinguts a pagès’ té el repte de donar valor al pagès per mitjà de la visibilitat del paisatge, del compromís amb la terra, del compromís com a persona. No hi ha denominació d’origen més potent que conèixer aquell que ha conreat o cuidat l’aliment que mengem.

La dificultat i la progressiva desaparició de la pagesia de proximitat són ben reals. Tanmateix, també hi ha símptomes de canvi, com dèieu: hi ha una revalorització dels productes de proximitat i ecològics; la incorporació de joves urbans al món de la pagesia; i l’aparició d’una nova generació de pagesos que són fills de la pagesia, però que tenen uns nous valors de sostenibilitat i valorització del paisatge, que els permet de superar certs estereotips dels seus pares.
—’Benvinguts a pagès’ és una aposta que fem perquè detectem aquest interès. Continuant el paral·lelisme: si ningú no volgués comprar llibres, Sant Jordi no existiria. I nosaltres volem crear un esdeveniment tan important que faci que es reforci molt tot el sector: és un esdeveniment per a millorar les condicions dels 170 pagesos que s’han apuntat a la iniciativa i també per a tots els altres. Ara es tracta que la gent hi participi, perquè els pagesos obriran les seves instal·lacions de franc i amb ganes de fer-se conèixer. Necessitem que la gent hi vagi. No cal inscripció prèvia. El pagès ens espera per ensenyar-nos el seu món. La manera d’arribar-hi és fàcil, a través del mòbil o de la web, hem preparat eines molt didàctiques. A més, hi ha moltes activitats complementàries: restaurants, per a afavorir la cadena alimentària i establiments de turisme rural també, per a combinar producte de proximitat, paisatge, alimentació i gaudi. Volem que aquesta iniciativa creï una tradició i que la gent entengui que durant aquest cap de setmana qualsevol moment és bo per a conèixer un pagès.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies