Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La sexualitat i el desig pertanyen a les esferes d’intimitat de les persones, però això no implica que siguin impermeables a tot allò que passa fora. És per això que moltes parelles, malgrat el temps que passen a casa pel confinament, poden haver notat certa manca de desig. El sexòleg Antoni Bolinches, vice-president de la Societat Catalana de Sexologia, diu que, en general, les parelles que viuen juntes el confinament hauran notat una disminució del desig per l’angoixa que causen la crisi del coronavirus i les situacions de conflictivitat que se’n deriven. En canvi, creu que les parelles que passen el confinament separades tenen més facilitat per a mantenir encesa la flama i que, per tant, el sexe que més augmentarà aquests dies és el cibernètic. Creu que un confinament forçat no és la millor situació per a la innovació sexual, però anima a fer-ho a qui en tingui ganes seguint allò que anomena la regla d’or de la sexualitat: ‘Fes tot allò que vulguis, no facis res que no vulguis, fes-ho sempre des del desig previ i fes-ho d’acord amb la teva escala de valors sexuals.’

Com pot afectar el confinament les nostres relacions sexuals?
—No gaire bé. És una situació de confinament forçat per a combatre un enemic invisible que genera por, angoixa i frustració. Evidentment, tot això no estimula la sexualitat. Ara bé, un petit percentatge de parelles, les que són relativament joves i fa poc que estan juntes, sí que pot ser que tinguin un increment de la sexualitat perquè vehicularan l’angoixa i la frustració per aquesta via. Però per a la majoria de parelles, les que fa anys que conviuen establement, la situació d’estrès provocada per la por del virus sumada al confinament forçós actuarà, per una banda, d’inhibidor de la sexualitat i, per una altra, de disparador de conflictes. I ambdues coses van en contra del sexe. També perquè la inhibició de l’un genera frustració o inhibició en l’altre, perquè una de les coses que ens excita és que l’altre s’exciti. Si tu en tens ganes, però la teva parella està preocupada per la situació i no vol ni que surtis a comprar, no sereu en la mateixa clau de disposició sexual. Això és diferent en el percentatge de parelles que són joves i viuen el confinament separades. Augmentarà la sexualitat cibernètica.

Però aquesta separació també és una situació difícil de gestionar en l’àmbit sexual. 
—Sí, però precisament les parelles que viuen separades són les que es volen retrobar i donar suport. És fàcil que automàticament surti el ‘Com et trobo a faltar’, ‘Jo també’, ‘Tinc ganes de fer-te un petó’, ‘Però no podem’… L’única sexualitat que augmentarà durant el confinament és la de les parelles que el passen separades. Perquè és millor desig sense relació que no pas relació sense desig. Tens un subjecte eròtic, encara que no sigui assequible. Una altra cosa és si és receptiu. Si jo dic a la meva parella ‘Quina llàstima que no hi siguis perquè ara faria l’amor amb tu…’ i ella contesta ‘Ja, però com que no estem junts, ja ho farem…’, aquí no es produirà un sexe cibernètic… D’on no n’hi ha, no en raja. Podem afavorir processos, però no els podem forçar. Per a les parelles que estan juntes, la convivència és un inhibidor de la sexualitat, sobretot en situacions ansiògenes. A més, el primer disparador de conflicte en aquest moment és l’actitud que pot tenir cada membre de la parella respecte de les mesures precautòries.

És millor desig sense relació que no pas relació sense desig

Pel que fa al coronavirus?
—Sí, imagina’t que l’un li diu a l’altre: ‘Sortiré a comprar dia si dia no’, i l’altre li contesta que ni parlar-ne, que no surt cap dels dos fins que això no passi. És una variable nova i incontrolable que s’afegeix a la problemàtica de la vida quotidiana. A més, moltes dones es deceben si les seves parelles no actuen de manera gaire madura.

Les dones, sobretot?
—Sí, la dona s’enamora més admirativament que l’home perquè venim d’una cultura sexista. Si l’home no està a l’altura de les circumstàncies, la decep. L’home que, teòricament, sempre ha actuat des del sexisme que diu que ell és el fort… Ara l’enemic és invisible i afecta tothom, però no tothom actua d’acord amb allò que se suposa que hauria de ser un comportament madur. Si un veu que l’altre és hipocondríac, que s’obsessiona amb la informació, que es renta les mans cada dos minuts… es decep perquè veu que no gestiona adequadament la situació. Si veus que la teva parella actua amb maduresa, si en comptes de crear-te ansietat te’n treu, si et sents reconfortat i segur, milloraràs la teva receptivitat sexual, però si fa tot el contrari, encara la inhibiràs més. Si tots dos són madurs i ho gestionen bé, genial, però només que un dels dos tingui un criteri diferent…

I es pot intentar de revifar el desig d’alguna manera?
—El desig no es pot forçar mai. Sempre s’ha d’actuar d’acord amb la regla d’or de la sexualitat: fes tot allò que vulguis, no facis res que no vulguis, fes-ho sempre des del desig previ i fes-ho d’acord amb la teva escala de valors sexuals, que són les coses que ens permetem fer sexualment sense entrar en conflicte amb les nostres conviccions o principis segons l’ètica, la moral, la religió… Aquesta regla d’or s’ha de respectar sempre, però actualment és més necessari que mai. L’únic consell per a afavorir la sexualitat és no intentar afavorir la sexualitat. Només has de provar allò que realment vulguis provar. Provar per provar no serveix. Segurament no és el millor escenari per a la innovació. Si la parella és al Carib de vacances, sí, perquè és una situació erotitzant, però en la situació actual poques parelles entraran en la innovació, a excepció del sexe cibernètic.

Per tant, si una parella està preocupada perquè li ha baixat el desig, val més que ho accepti i no forci res.
—Exacte. L’acceptació superadora. Serveix per a la sexualitat i també per a combatre la por. Accepto que tinc por i, acceptant-ho, la domino. Evidentment, cal un bon ambient comunicatiu i veure què es pot fer a partir d’aquí. Com que no podem forçar, s’han de crear situacions, que poden venir. Passa que una situació que per a una persona pot ser bona, per a una altra pot ser dolenta. Si una parella mira la televisió agafada de la mà, encara que tinguin la sexualitat inhibida per la situació, si veuen una pel·lícula romàntica amb parelles que s’estimen, la identificació pot donar pas a un clima que afavoreixi l’apropament sexual. Però si resulta que és una pel·lícula on parlen d’una infidelitat i un dels dos va ser infidel fa temps i l’altre se’n recorda… Doncs passa tot el contrari. Si a tots dos els agrada veure pel·lícules eròtiques o pornogràfiques això podria ser un facilitador, però els hauria d’agradar a tots dos.

I no acabar fent-ho perquè ho vol la teva parella.
—Exacte, això seria inhibidor. Per la parella pots fer tot allò que calgui, tots els favors que vulguis, menys favors sexuals. Els favors sexuals sempre són contraproduents perquè van en contra de la regla d’or. Quan fem sexe sense ganes, no tan sols reforcem la nostra inhibició, sinó que perjudiquem la disposició de l’altre. Una de les coses que més excita és l’excitació sinèrgica, veure que l’altre s’excita amb allò que tu fas o et fa. Si no hi ha aquesta sinergia, això és perjudicial a curt termini.

Per ‘favors sexuals’ entenem, per exemple, accedir a tenir una relació només perquè a la teva parella li ve de gust. 
—Exacte, no es pot pensar només en el moment i prou. Perquè així el sexe es converteix en un deure, i ha de ser un gaudi. L’única cosa que afavoreix el desig sexual és que amb poca inversió energètica hi hagi un gaudi suficient. Per tant, si tu amb poca estona i poca despesa energètica gaudeixes i fas gaudir, reforces la sexualitat. Però, si perquè tu gaudeixis, la teva parella ha d’estar mitja hora copulant i només vol estar-hi deu minuts, reforces la teva sexualitat però perjudiques la seva. Per això s’ha de trobar una manera fàcil i còmoda que tots dos gaudeixin del sexe i quedin satisfets. Tota la resta no serveix.

Per la parella pots fer tot allò que calgui, tots els favors que vulguis, menys favors sexuals

Heu parlat de com augmentarà el sexe cibernètic. Però l’anomenat sexting, l’enviament de contingut sexual o eròtic, té riscs quant a la seguretat.
—S’ha posat de moda el xantatge sexual amb aquest tema i les parelles que fan revenges sexuals. És una variable a tenir present, sobretot si és sexualitat molt explícita. S’ha de tenir molta confiança, perquè la sexualitat continua essent el gran tabú, i després això es pot girar en contra teu. O bé que no t’importi, si no tens prejudicis en aquest sentit i no t’importa si al cap del temps treuen fotos teves fent l’amor… Una altra qüestió sobre el sexe cibernètic pel que fa a les parelles que són a casa: si no estan bé, tenen sexualitat cibernètica separadament, amb unes altres persones o amb estímuls pornogràfics. Això pot crear una relativa desviació de la normalitat sexual perquè part de la sexualitat que abans es tenia en parella ara es té amb sexe autònom. Pot ser que mentre tu teletreballis la teva parella miri pàgines pornogràfiques.

De fet, el consum de pornografia s’ha disparat durant el confinament. Això pot afectar d’alguna manera les relacions sexuals? 
—La pornografia substitutòria, sobretot en els homes, com a consol i per a canalitzar l’ansietat adaptativament, pot ser que augmenti perquè, per a qui no té cap més al·licient vital, és un recurs primari. Afecta un petit percentatge de persones. Si tu no tens una predisposició a la sexualitat parafílica (les fílies més enllà dels comportaments normatius), simplement és un parèntesi que et prens i després tornes a la normalitat.

Però hi ha molt debat sobre com afecta els joves, per exemple.
—Un debat que tenim els sexòlegs en general és de quina manera esbiaixarà el comportament sexual normatiu que la majoria de joves i adolescents s’iniciïn sexualment amb la pornografia cibernètica de parafílies diverses. Prenen per normalitat sexual allò que no ho és, i això, a mitjà termini, causarà una desviació del comportament sexual normatiu en un percentatge, i als altres els causarà una inhibició del desig, es desentendran de la sexualitat, perquè estaran farts de coses no arrelades a la seva naturalitat sexual. Nanos de dotze anys ja miren pornografia… Si jo tinc dotze anys i veig pornografia de tota mena, és molt difícil que a tretze anys el meu romanticisme em porti a agafar la mà i fer un petó a la nena que m’agrada. Allò que tindré és una efervescència sexual que ja no em portarà a això, sinó a voler que vinguin ella, la seva cosina i la seva germana. Perquè, a més, la pornografia és predominantment molt masclista. Es va intentant de fer una pornografia feta per dones, però predomina la masclista.

Amb la pornografia, els joves prenen per normalitat sexual allò que no ho és

I pot acabar essent una addicció?
—I tant! En la relació automasturbatòria, la relació esforç-recompensa és òptima. No has de fer cap esforç. Tens un estímul visual, no has de satisfer ningú… És una sexualitat egocèntrica, sense comunicació afectiva ni interpersonal, sense el plus de gaudir fent gaudir. Una sexualitat freda i mecànica, d’alliberació de la tensió sexual. I si tens una libido molt alta, es pot convertir en una addicció. Hi ha homes que em diuen: ‘Jo no tindré mai les dones que tinc quan em masturbo.’ La realitat no és mai a l’altura de la idealitat, i per això la pornografia és tan perniciosa per a la sexualitat normativa.

Fora del debat sobre la pornografia, la masturbació té moltes coses positives. Quin paper pot tenir aquests dies?
—Com a forma d’alliberar la tensió sexual i no sexual. L’única cosa que pot ser que millori aquests dies és l’automasturbació, perquè no tan sols allibera la tensió sexual, sinó també l’angoixa i l’ansietat. Encara que no és un bon camí, perquè per la via sexual hauríem d’alliberar només l’angoixa produïda per l’abstinència sexual, no hauríem d’intentar d’alleugerir més coses, perquè llavors l’angoixa persisteix. Si tens un problema a la feina no s’arreglarà per molt que et masturbis…

Però tenir més temps no pot ser una bona oportunitat per a redescobrir-nos, d’alguna manera? En el cas de les dones la masturbació i l’autoconeixement encara són massa oblidats.
—En el cas de les dones, sí; en el cas dels homes, no hi ha gaire marge per a explorar, és molt elemental… [Riu.] La innovació en els homes pot ser en l’estimulació, no en la mecànica: visualitzar pel·lícules diferents o masturbar-se sense estímuls visuals. La dona, en canvi, sí que pot explorar més. Ve d’un model de sexualitat més focalitzada en la interacció i sí que pot ser que a moltes aquesta situació les ajudi a fer una descoberta de la sexualitat autònoma i les seves zones erògenes. Moltes dones es masturben estimulant-se el clítoris. Aquelles que tinguin temps i que encara no ho hagin fet, poden provar l’exploració vaginal o intentar trobar-se el punt G, que és fàcilment assequible al tacte introduint el dit mitjà a la part de la vagina que dóna a la pelvis. Hi ha una zona més granulada que, en tocar-la, fa sortir una petita protuberància i s’hi nota més sensibilitat.

A moltes dones aquesta situació les pot ajudar a fer una descoberta de la sexualitat autònoma i les seves zones erògenes

A les xarxes moltes comenten que sort que van comprar el succionador de clítoris…
—[Riu.] Aquest és un altre gran problema, i ja veurem què passarà… Amb això condiciones els reflexos orgàsmics a un estímul d’alta intensitat, i hi ha dues teories sobre això: la que diu que després això també ho conqueriràs perquè has vist que pots tenir orgasmes i els tindràs amb diferents menes d’estímuls, i la que diu que si condiciones el reflex orgàsmic a aquest nivell d’intensitat, serà difícil que amb un nivell d’estimulació a més baixa intensitat arribis a l’orgasme. Aleshores et pots fer satisfyerdepenent. Tota cara té creu i tota creu té cara… És clar que la gran revolució sexual pendent és la de les dones.

El fenomen Satisfyer i la revolució dels succionadors de clítoris 

En quin estat creieu que es trobaran les relacions afectivo-sexuals després del confinament?
—El meu vaticini és que, malauradament, augmentaran els divorcis, perquè moltes parelles hauran arribat a una saturació insuportable. Unes altres aniran a teràpia de parella perquè la relació se n’haurà ressentit i una minoria en sortiran enfortides.

Creieu que la gent serà més recelosa al contacte i a l’afectivitat?
—Depèn de com evolucioni la pandèmia, però és cert que al principi hi haurà desconfiança i una imitació del model xinès o japonès de relacions interpersonals, més distanciat. Si es troba aviat una vacuna, es pot produir una reacció compensatòria, de ‘visca la disbauxa’. La prevenció del contacte físic pot ser que generi, en una minoria, una variant de sexualitat exhibicionista-voyeur, jocs en què no pots tocar l’altra persona, com el sexe cibernètic, però en viu i en directe. Pots tocar l’altra persona físicament, a diferència del sexe en línia, però no ho fas per aquesta prevenció. Normalment són jocs de morbositat, però en aquest cas serien jocs de limitació de l’aproximació que quedarien substituïts pel consol de la morbositat. La parella preferiria tocar-se, però com que no pot, fa la substitució, que a banda del gaudi sexual té l’al·licient de la novetat. Però això serà en parelles que s’acaben de conèixer, que fa poc que són parella, en amants o en les persones en fase de seducció.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.