“Anem a veure” és correcte?

Sentim sovint que hi ha gent que fa servir “anem a veure” amb un significat que no és propi del català. Per exemple, un home del temps que, abans de canviar de mapa, diu:

⛔️ Anem a veure quin temps farà demà.

O bé algú que, per introduir un aclariment, deixa anar: 

⛔️ Anem a veure: això ho teniu mal entès.

Si no volem dir realment que “anem” a un lloc, és a dir, que ens desplacem, ho hem d’expressar d’una altra manera. Generalment, ens hem de servir de l’imperatiu:

✅ Vegem quin temps farà demà.

O bé, com a expressió fixada, vejam (o a veure):

✅ Vejam: això ho teniu mal entès.

I aquesta incorrecció no la trobem amb el verb veure i prou. També sentim frases com ara: 

⛔️ Anem a començar.
⛔️ Vaig a explicar la lliçó 10.
⛔️ Vaig a donar-vos uns quants consells per a aprendre a estudiar. [*]

En aquests casos, a més de la solució de l’imperatiu, també ens poden servir del futur i del present:

✅ Comencem / ✅ Començarem.
✅ Expliquem la lliçó 10 / ✅ Explicaré la lliçó 10.
✅ Us dono uns quants consells / ✅ Us donaré uns quants consells.

Quan és correcte “anar a”?

Anar a és correcte quan es fa servir amb el significat propi del verb anar, és a dir, ‘desplaçar-se a un lloc’:

✅ Anem a comprar a la botiga?

També es fa servir quan té valor d’imminència però per a parlar de situacions passades:

✅ Quan anava a obrir la porta va veure que no duia les claus.
✅ Semblava que anés a caure.

[*] La normativa de l’Institut d’Estudis Catalans admet oracions com ara “Us vaig a dir una cosa: he presentat la dimissió”, però creiem que són calcs i proposem de canviar-los per “Us diré una cosa…”.