Sacseig intern a l’ANC enmig d’un possible canvi de cicle independentista

L’Assemblea renova els setanta-set membres del secretariat nacional i obre la cursa per a la presidència

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
08.05.2022 - 21:50
Actualització: 09.05.2022 - 20:52

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’ANC afronta la renovació dels setanta-set membres del secretariat nacional amb el repte de tornar a fer de l’entitat un revulsiu contra l’estancament del moviment independentista. Les bases de l’Assemblea podran votar els candidats a partir de demà i fins dissabte i, una setmana més tard, el dissabte 21, el nou secretariat elegirà entre els seus membres un president o presidenta i els noms per a la vice-presidència, la secretaria i la tresoreria. Es tanca l’etapa d’Elisenda Paluzie, condicionada per la resposta ciutadana a l’exili, la presó i la repressió contra el moviment, les dificultats de mobilització inherents a la pandèmia i a la decepció amb els partits independentistes, de qui s’han distanciat perquè consideren que no han estat a l’altura dels resultats electorals, sobretot després d’haver superat per primera vegada el llindar del 50%. L’ANC s’ha convertit en el bastió de defensa de la unilateralitat i critica que els partits independentistes hagin format un govern i un parlament que “acata les contínues agressions polítiques i judicials de l’estat espanyol”. L’ANC no vol esperar els partits i aspira a preparar un “nou embat democràtic” que tingui més força que el de l’octubre del 2017. Així ho estableix el full de ruta que van aprovar en l’assemblea general ordinària del març, que es va fer virtualment. Però per a aplicar-lo també serà clau qui encapçalarà el nou secretariat.

El nom que ha sonat amb més força per a rellevar Paluzie ha estat el de la jurista i professora universitària Dolors Feliu, que a l’abril va abandonar l’Assemblea de Representants del Consell per la República. Feliu va exercir d’advocada de la Generalitat i del gener del 2011 i a principi del 2019 va ser directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat. Després va ser nomenada directora general de Drets i Assumptes Constitucionals. Més noms significatius que s’han presentat a les eleccions són el pallasso i activista Jordi Pesarrodona, l’escriptor i ex-diputat de la CUP Julià de Jòdar, i l’economista ex-dirigent de Solidaritat Catalana per la Independència Uriel Bertran. Però la darrera paraula la tindrà el secretariat. Després de les eleccions, s’obrirà formalment el període per a la cursa de la presidència. I si una cosa han demostrat els fets passats és que no sempre se’n surten els qui són assenyalats com a favorits pels mitjans i els partits en les travesses, sinó més aviat al contrari. També es pot repetir que el candidat o candidata més votat no sigui finalment l’elegit.

El moment tampoc no és innocu. El sacseig intern a l’ANC coincideix amb el possible inici d’un canvi de cicle polític. La revelació de l’espionatge en massa de més d’una seixantena d’independentistes amb Pegasus i el reconeixement del CNI que en va espiar 18 amb autorització judicial, incloent-hi Pere Aragonès, ha complicat la supervivència política de la taula de diàleg, i això podria facilitar un nou intent perquè tots els actors independentistes consensuïn un full de ruta compartit. També coincideix amb el recent relleu de lideratges a Òmnium Cultural, amb el desplegament del Consell per la República i la decisió de Carles Puigdemont de deixar la presidència de Junts per Catalunya, a més dels efectes que pugui tenir sobre el tauler polític el desenllaç del congrés de Junts.

L’ANC s’ha proposat de recuperar la presència als carrers i a les places. Haurà d’entomar una desmobilització que fins ara no ha molestat, sinó que més aviat ha convingut, a la gestió de les institucions autonòmiques dels partits independentistes, defugint les possibilitats de confrontació que han sorgit d’ençà del gener del 2018, amb la investidura fallida de Carles Puigdemont, fins a la pèrdua recent de l’escó de l’ex-diputat de la CUP Pau Juvillà, passant per la resposta política a les condemnes del judici contra el procés i la inhabilitació del president Quim Torra. Tot plegat amb els efectes de la repressió encara vius, malgrat l’aparença de treva dels indults als presos polítics. L’ANC també pretén coordinar-se ara amb el Consell per la República. Un ens que sosté que podria fer d’autoritat nacional si fos realment transversal i reconegut com a tal per tot l’independentisme. Resta temporalment més lluny, però no és menys important, la determinació de l’Assemblea de presentar una llista cívica per a les pròximes eleccions al parlament, “sense personalismes ni interessos de partit”.

Si res no capgira el calendari electoral, abans encara hi haurà d’haver unes altres eleccions al secretariat de l’ANC i nous fulls de ruta, d’acord amb els estatuts. Serà aleshores que hauran de decidir si mantenen l’aposta per una quarta llista independentista que, segons argumentava Paluzie en aquesta entrevista a VilaWeb, “pot obligar els partits a reposionar-se”. El full de ruta actual diu que n’hauran d’establir els mecanismes democràtics per a determinar-ne la composició i, en qualsevol cas, haurà de ser ratificada pels socis. És una alternativa que arriba després de JxSí i de l’experiència de l’ANC amb Primàries, que pressiona directament els partits intervenint allà on més mal els fa: en els resultats electorals i els interessos inherents a la gestió institucional, després d’un període de pèrdua efectiva d’influència de l’Assemblea sobre seu. Però abans caldrà veure com arriba a la pròxima cita electoral tot l’independentisme. I, sobretot, si entremig han aconseguit de concretar un nou horitzó compartit que tanqui la paràlisi actual.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies