Un nou tractament amb cirurgia robòtica contra l’apnea del son

  • El centre preveu d'atendre vuitanta pacients amb la nova cirurgia robòtica enguany

VilaWeb
Redacció
02.01.2018 - 15:07
Actualització: 02.01.2018 - 23:29

L’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron és el primer centre català que tracta la síndrome de l’apnea obstructiva del son amb una nova cirurgia robòtica. Des de juliol, el servei d’otorinolaringologia de l’hospital ha atès amb èxit set pacients que tenien apnees mentre dormien, a conseqüència de l’obstrucció de la via aèria superior per l’excés de teixit limfoide, mucós o muscular. La intervenció s’ha fet amb la tecnologia robòtica anomenada Da Vinci i ha permès una cirurgia poc invasora amb menys temps d’ingrés del pacient, més capacitat de recuperació i més facilitat dels professionals per a poder veure l’estructura anatòmica en tres dimensions. L’hospital preveu d’atendre entre 60 i 80 pacients amb aquesta patologia enguany.

Segons que explica el cap del servei d’otorinolaringologia de l’Hospital Vall d’Hebron, el doctor Juan Lorente, la nova tècnica és un pas endavant perquè aporta més bona visió de la zona que el cirurgià ha d’intervenir i més llibertat de manipulació. La hipofaringe, la part inferior de la faringe, i la base de la llengua són dos components anatòmics d’obstrucció importants en aquesta patologia.

La utilització del sistema Da Vinci per a la resecció de part d’aquestes estructures, de difícil accés per via convencional, permet de fer una intervenció mínimament invasiva, sense traqueotomia, i, a la vegada, de reduir el temps d’intervenció en uns 100 minuts. Segons Lorente, tenen èxit un 70% de les intervencions, perquè hi pot haver una part de les obstruccions que s’han produït en zones diferents de la tractada. Segons ell, fer una dieta equilibrada és bàsic per a tractar la síndrome de l’apnea del son perquè el greix es concentra i obstaculitza les vies superiors, de manera que esdevé la causa del problema. L’obesitat –afegeix– és un dels factors més importants de la patologia.

Lorente explica que el fet que una persona ronqui mentre dorm no significa que tingui aquesta malaltia. I afegeix: ‘El roncador social només molesta el seu entorn, però quan es comencen a fer apnees pot haver-hi problemes càrdio-vasculars amb més possibilitat d’infart de miocardi, patologies neurològiques, hipertensió, diabetis i risc d’accidents laborals i de trànsit.’ Segons ell, doncs, només cal preocupar-se quan el pacient comença a fer apnees mentre dorm: ‘Ens comencem a preocupar quan una persona fa entre 10 i 15 apnees per hora, tot i que sempre dependrà de la saturació d’oxigen a la sang.’

Els  pacients que arriben al centre hospitalari derivats d’ambulatoris hi són duts per familiars perquè mentre dormen ronquen i fan apnees. ‘Quan una persona mentre dorm deixa de respirar en algun moment, la família s’espanta’, explica. També hi ha casos de pacients que visiten el metge després de comprovar que tenen molta son a la feina o durant la conducció.

Un dels pacients que han estat intervinguts, Jordi Moya, celebra que actualment ja no tingui problemes respiratoris i que, per exemple, pugui empassar-se millor el menjar. En la conferència de premsa, ha explicat que va decidir-se a anar a cal metge perquè a la nit no podia descansar bé i notava que no respirava correctament.

L’apnea obstructiva del son és un problema de salut cada vegada més freqüent arreu del món. Consisteix en la interrupció recurrent completa –apnea– o parcial –hipopnea– del flux aeri durant la nit. Té una prevalença entre el 4% i el 6% en els homes i entre el 2% i el 4% en les dones. Es calcula que a l’estat espanyol hi ha entre 1.200.000 i 2.150.000 persones afectades, de les quals només s’ha diagnosticat i tractat entre el 5% i el 9%. Aquesta patologia causa una disminució anormal de la pressió parcial d’oxigen a la sang de les artèries, excitació repetida i, consegüentment, somnolència diürna excessiva.

El principal tractament que es fa és una màscara que genera pressió d’aire continuada sobre la via aèria, amb la qual es redueix el risc de desenvolupar seqüeles càrdio-vasculars i neurològiques greus. La taxa de seguiment dels pacients al tractament oscil·la entre el 50% i el 70%. El Campus Vall d’Hebron compta amb dos quiròfans equipats amb la tecnologia robòtica Da Vinci. L’un és situat a l’Hospital Materno-infantil i l’altre al nou bloc quirúrgic, inaugurat el mes de setembre del 2016.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any