L’ONG Amnistia Internacional ha presentat el seu report anual sobre l’estat dels drets humans al món, que recull que l’aparició de la pandèmia de la covid-19 ha deixat al descobert enormes desigualtats sistèmiques que reben a tot el món les minories ètniques, el personal sanitari i les dones, entre més grups especialment afectats. “La covid-19 ha revelat amb tota cruesa, i també ha agreujat, les desigualtats entre països i a l’interior de cadascun, i ha posat en relleu el terrible menyspreu dels nostres dirigents pel bé comú de la humanitat. Decennis de polítiques divisives, mesures d’austeritat desencertades i decisions oficials de no invertir en infrastructures públiques deteriorades han fet que massa persones siguin presa fàcil del virus”, ha manifestat Agnès Callamard, nova secretària general d’Amnistia Internacional.

L’informe repassa 149 estats d’arreu del món i inclou una anàlisi exhaustiva de les tendències en matèria de drets humans a tot el món el 2020. Al capítol de l’estat espanyol, s’explica que el personal sanitari s’ha hagut d’exposar al coronavirus per salvar vides sense tenir prou mitjans per a protegir la seva, especialment durant la primera onada. Amnistia Internacional diu que constantment s’ha palesat manca de personal, horaris excessius i absència d’equips de protecció adequats: han deixat exposats els professionals de la salut i han reduït, una vegada més, el dret de la salut de les persones.

“La resposta del personal sanitari, exposant-se sense la protecció i els recursos adequats a la pandèmia de covid-19 per salvar vides, ha estat una de les millors mostres d’humanitat que ens ha deixat l’any 2020 –diu Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a l’estat espanyol–. Quan els governs no compleixen, és el coratge de la gent corrent que combat l’adversitat.”

D’una altra banda, Amnistia Internacional denuncia el tracte que van rebre milers de persones d’edat avançada que viuen en residències, especialment a Catalunya i a la Comunitat de Madrid. Diu que hom no els va protegir la vida i que, a més, en el moment culminant de la pandèmia alguns residents van estar confinats indefinidament a la seva cambra, “amb un contacte amb els familiars escàs o nul” i sense ser supervisats per les autoritats, “fet que va donar peu a violacions dels drets humans”.

A més, denuncia que l’estat d’alarma, i en concret el confinament, va fer créixer la tendència que ja havia començat amb l’aprovació de la “llei mordassa” d’atorgar més poder a les forces de seguretat sense mecanismes de control adequats contra actuacions arbitràries, en detriment de la protecció dels drets dels ciutadans, especialment dels més vulnerables.

“Aquest últim any, el sistema d’atenció primària a Espanya ha sofert dues pandèmies: la de la covid-19, i la de la gestió sanitària, que ha emmalaltit d’una manca de planificació i inversió suficient per afrontar la primera, i que ha situat aquest servei bàsic entre l’abandonament i el desmantellament”, diu Beltrán.

Presos polítics i violència policíaca

Hi ha un altre aspecte que Amnistia Internacional continua denunciant: els casos de brutalitat policíaca contra els votants del referèndum del Primer d’Octubre, el 2017, continuen essent investigats judicialment. I encara més: recorda que tant Jordi Sànchez com Jordi Cuixart continuen tancats a la presó malgrat les peticions reiterades d’aquesta organització perquè siguin alliberats.

A més, Amnistia Internacional també recorda que la llei mordassa –ara amb un govern del PSOE i d’Unides Podem– continua vigent i que “criminalitza algunes formes legítimes de protesta”, i concretament la llibertat d’expressió, de reunió i d’informació i la capacitat d’atorgar més poder coercitiu a les forces de seguretat.

Finalment, el report també critica el tracte de l’estat espanyol a immigrants que van arribar a les Illes Canàries, on es van cursar ordres d’expulsió sense respectar les garanties i procediments que recull la llei, i les condicions d’amuntegament i insalubritat als centres d’estada temporal per a immigrants de Ceuta i Melilla.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.