Amb el que han fet, ells no són ningú per a parlar de legitimitats…

«Les garanties d'aquella votació que va consagrar aquesta constitució que ens diuen ara que és la vara de mesurar la democràcia no resisteixen ni la més mínima anàlisi»

Vicent Partal
Vicent Partal
19.06.2017 - 06:03
Actualització: 19.06.2017 - 08:03
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Dels molts errors que comet el bloc unionista, n’hi ha un d’especialment destacable: obligar-nos a remoure la memòria sobre la manera com es va fer la transició espanyola. Si continuem per aquest camí, les conseqüències d’aquest replantejament em sembla que seran fins i tot més potents que la independència de Catalunya. I ho dic això perquè observe que a tot l’estat espanyol van començant a alçar-se veus, a partir del debat català, que qüestionen amb arguments rotunds la legitimitat de tot allò que es va fer en aquell moment. D’allò que ens van fer a tots.

Parlar-ne des de la realitat d’avui és relativament senzill. Tant com injust ho és: cal reconèixer que aquells dies van ser molt complicats. Per això molta gent creu que val més no remoure-ho, perquè al capdavall, diuen, ‘es va fer allò que es va poder’. L’argument és plausible, vistes les circumstàncies. És cert que seria raonable de passar de puntetes sobre els pactes d’aquell moment, procurant de respectar els esforços nobles que gairebé tothom va fer per eixir d’una situació tan complicada com la que tenia l’estat espanyol a final del setanta. El problema, però, arriba quan es vol impedir l’evolució de la societat petrificant-la, considerant immutables aquells instruments polítics que són fruit de l’amenaça, de la pressió de l’exèrcit i les institucions franquistes i fins i tot de les trampes més barroeres. Aleshores el respecte ja no es pot invocar, perquè no parlem d’història passada sinó de present.

En relació amb tot això, avui publiquem a VilaWeb un article demolidor sobre les circumstàncies tan anòmales en què es va organitzar el cens del referèndum que va aprovar la constitució espanyola del 1978. I cal dir que tot allò que va passar aleshores és un autèntic escàndol. Es va votar amb dos censos diferents, falsejats i greument alterats quan la convocatòria ja era feta, criticats fins i tot per l’autoritat pública responsable de fer-los. Les garanties de la votació que va consagrar aquesta constitució que ens diuen ara que és la vara de mesurar la democràcia no resisteixen ni la més mínima anàlisi i projecten una ombra colossal de dubte sobre la legitimitat de tot el procés.

I el fet més curiós de tots  és que l’episodi havia restat oblidat. Ni els qui en vam ser contemporanis no ens en recordàvem o no hi donàvem la importància que realment té. Prova de que si tot hagués quedat en un episodi històric, la gravetat dels fets podria ser fins a un cert punt disculpable, si teníem en compte el context d’un franquisme que no tenia, ni necessitava, censos electorals i la improvisació d’una transició en què les coses no eren pas gens clares.

Però una cosa és mirar-se aquella transició amb una certa comprensió històrica i una altra acceptar que es puga fer servir, ara, per a intentar coartar la democràcia, una constitució que es va elaborar després d’unes eleccions que no eren constituents, com una reforma de les lleis franquistes emanades del cop d’estat del 36, que es va redactar amb les pistoles dels militars sobre la taula, partint de la base que hi havia punts intocables, i que a sobre es va votar en un referèndum que no complia ni les mínimes garanties exigibles. Que amb totes aquestes dades sobre la taula ells no són qui per parlar-nos de legitimitat…


[Bon dia] –El PSPV, Ábalos sobretot, ha decidit de moure la cadira de Ximo Puig. El president de la Generalitat tenia previst d’anunciar avui la candidatura a la secretaria del PSPV però ha quedat completament descol·locat quan ha sabut que Pedro Sánchez el vol descavalcar. La candidatura tot just anunciada del batlle de Burjassot és un míssil contra Puig, de conseqüències impossibles d’endevinar. Si Puig és derrotat en el congrés del PSPV, la seua posició al capdavant de l’executiu valencià se’n ressentirà molt. Segurament tant com l’estabilitat del govern valencià.

–Espectacular el resultat dels sobiranistes corsos en les eleccions legislatives franceses. Dels quatre escons en joc a l’illa en van guanyar tres, i no n’havien aconseguit mai cap. La unió en un sol moviment sobiranista dels autonomistes i els independentistes imprimeix un tomb espectacular en la política corsa. Primer van guanyar les eleccions autonòmiques i ara les legislatives franceses. La creació a final d’any de la nova institució d’autogovern corsa serà una prova de foc. Si el sobiranisme també guanya aquestes terceres eleccions, Còrsega s’incorporarà amb tots els honors a la primera fila de la reivindicació sobiranista a Europa.

–Avui han de començar les negociacions per al Brexit entre el Regne Unit i la Unió Europea, però després de les eleccions britàniques, com sap tothom, ningú no té ni idea de què passarà. El Regne Unit simplement no té cap pla. I la Unió Europea sembla que no en vol tenir cap i que s’estima més esperar-se a veure com respira l’opinió pública britànica. Podria passar que no hi hagués Brexit? Tècnicament seria una opció tremendament complicada, però tal com estan les coses avui poca gent creu que en dos anys els negociadors siguen capaços d’anar més enllà de la primera fase –que comença avui i que només tracta de la factura del Brexit, dels drets dels europeus al Regne Unit i dels drets dels britànics a la Unió Europea. Ningú no s’atreveix a jugar-s’hi res, ara…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
18.06.2017  ·  22:29

Com més va, més nerviosos estan. I més errades cometen. Però jo continue convençut que més enllà de la seua mala baba, que la tenen i molta, el pitjor que tenen és la seua incompetència. De manera que ara se’ls ha obert, a petició pròpia, el meló de la legitimitat de la pròpia “transició”, “constitució”, “legitimitat” i tot plegat. Ja s’ho aniran fent, que Catalunya va passant. I, pel que vaig veient, el País Valencià ja s’ha començat a moure. De moment, per al final de setembre, només resten 103 dies.

jaume vall
jaume vall
19.06.2017  ·  00:19

Recordem que tenen un estat al seu darrera, i poden fer molt de mal abans que no marxem. S’està llegint que volen arruinar els polítics promotors del 9/N, per escarment dels promotors polítics de l’ 1/O.
I, per posar-se de perfil, ho faran per institució interposada, perquè no se’ls pugui acusar directament de tenir un govern autoritari, el Tribunal de Comptes. Tot molt legal, encara que vulneri les seves decisions vulnerin drets humans que caldrà recórrer i esperar sentència a Estrasburg, justa, revocativa, però tardana.
Tenim la raó i fem les coses de manera cívica, democràtica i legítima. Però , de moment, “ells” tenen les lleis, i fins que no les deroguem, poden fer-nos mal. Estiguem a l’aguait i ben units.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
19.06.2017  ·  01:09

Que la Transició espanyol va ser una gran estafa, és una veritat acceptada en privat pels qui la van muntar, tot i que ara se’ns vulgui fer passar bou per bèstia grossa. A més de les pressions dels franquistes i falangistes en actiu, -tenint ten compte que es va crear una llei d’amnistia que els perdonava a tots, des dels obrers combatius que encara eren a la presó fins els torturadors i assassins feixistes, com si ambdós fossin comparables- que van participar plenament en la redacció de la constitució i en les primeres eleccions potsfranquistes que alguns tenen la barra de dir-ne democràtiques, amb partits il·legalitzats encara llavors com ERC, sense cap mena de qualitat democràtica i acceptant punts immorals com la garantia de l’exèrcit si es posa en joc la unitat d’Espanya, o la prohibició de pactes polítics entre comunitats autònomes per impedir els Països Catalans o Euskalerria, amb un cens inventat i amb una manipulació barroera dels mitjans de comunicació espanyols de llavors en favor dels hereus del franquisme, etc. Com poden dir ara que si volem fer un referèndum ha de ser legal? Quina era la seva legalitat? La que venia dels sabres militars?

La transició espanyola va ser un gran engany perquè tot i que hi pot haver persones que se l’hagin pogut arribar a creure, el cert és que és que va ser un gran muntatge perquè partits que eren il·legals, formessin part del poder –amb les renúncies oportunes- i amb un funcionament econòmic i polític que ha arribar fins avui. Ara, que ningú ens vulgui donar lliçons d’ètica política oposant-se als qui hem volgut que parli la democràcia de debò tot volent fer un referèndum d’autodeterminació. Ell se l’han passada pel folre quan els ha convingut modificant lleis pel seu interès i per tant, el millor que podrien fer és callar.

David Valls
David Valls
19.06.2017  ·  01:10

n’estic fart i ben fart. De tanta i massa justificació. Sembla com si haguéssim de justificar-ho tot punt per lletra i haguéssim d’anar-ne trobant tantes, com més millor. Que si ells això, que si nosaltres això… en començo a estar una mica fart.

En la intimitat, quan parlo de justificacions a la independència; si els interlocutors no s’hi avenen acabo sempre amb aquesta cantinella: “jo sóc català i porto barretina i al que digui res li tallo la sardina”. Amb això vull dir que jo sóc català de mena per que m’hi van parir així, justifico el que em sembla fins que veig que no hi ha res a fer, llavors ja entono la oda al meu sentiment que és únic i indiscutible.

Què vull dir amb això? que ho tenim tot fet, data i pregunta i n’estem convençuts. Hem de pregonar-ho als quatre vents!

De veritat creus que tenen alguna importància articles sobre la poca democràcia que hi va haver a la transició ? Així esperem acabar sent un estat independent ? treient merda seva de fa quaranta anys ?

Visquem el moment! és únic i irrepetible! imagina que al Lluís Llach o a en Raimon no els haguessin fotut a la presó si cantaven el que pensaven… aquests som ara nosaltres! amb la independència a tocar… amb la punta dels dits…

Prou ja de comparacions i de victimisme. Ara toca convencer als indecisos, però abans ens n’haurem de convencer nosaltres… n’esteu segurs? perque jo si que n’estic.

Josep Jallé
Josep Jallé
19.06.2017  ·  01:11

Excel·lent, director, aquesta síntesi tot fent memòria d’aquella transició del franquisme a on som ara, sostinguda transició cap a la democràcia en punt mort i amb aires retro cada cop més descarats al grau de fer-ne banderes per alliçonar, els descendents d’aquells pocavergonyes que s’autoanomenaren demòcrates de tota la vida, amb fills i nets als governs actuals. Be però molt hem temo que els silencis volguts és el que en diuen passar full o anar de puntetes sobre tot plegat. Ja n’hi ha prou d’aquest quaranta anys de desmemoriats volguts. Personalment ho tenia clar, ben clar, llavors amb la monarquia colada a l’article segon d’aquesta mòmia de constitució. Hi vaig votar no. I ho tornaria a fer, per honestedat democràtica.

Josep Martín
Josep Martín
19.06.2017  ·  01:11

La possible independència només podrà ser validada internacionalment amb denúncies com les d’aquest editorial.
Sempre. Sempre Espanya ha actuat maliciosa i autoritariament.

I haurien de ser els nostres polítics i parlamentaris els que ho denunciessin constantment amb proves. N’hi han a milers de proves; tant del temps de la transició com d’ara com del Genocidi brutal del 1714.

Per això penso que molts polítics no volen la independència. Volen seguir amb la corrupció espanyola per conveniència.
Ara espero que algú m’acusi de traïdor i hiperventilat. Qui comença?

Roger Civera
Roger Civera
19.06.2017  ·  01:12

Segurament es va fer el que es va poder en aquell moment, el que és segur és que es va fer el que es va fer i prou… però el que no té cap sentit és que no es puga revisar el que es va fer. Això diu en quin tipus d’Estat estem immersos i explica com es que en volem fotre el camp ràpid!!!

Jordi Serramià
Jordi Serramià
19.06.2017  ·  01:12

Tot això és cert però a ells els hi és ben bé igual, ara veuen perillar els seus privilegis i negaran, amagaran i falsejaran el que calgui per tal que res no canviï. Només parlen per al seu públic, per això a nosaltres ens sobta molts dels seus titulars de premsa, els seus discursos, la seva agressivitat, les seus mentides repetides mil vegades. Tot plegat només es dirigeix als seus, no pas a nosaltres. Cap fred, objectiu clar i pas ferm endavant!

Montse Milian
Montse Milian
19.06.2017  ·  01:13

Trobo fascinants els moviments que es van produint a l’estat arran del debat català.

L’últim que conec és la proposta d’ un grup de militants del PSOE que pretenia que, durant el congrés d’aquest cap de setmana, s’inicies el debat república vs monarquia. Proposta que l’aparell del partit ha avortat. Desgraciadament, no es podia esperar una altra cosa.

Però, els que defensen l’assolit el 1978 com si és tractés d’alguna cosa vigent, que es preparin. Estic segura que no s’aturarà, ni a Catalunya, les Illes, el Pais Valencià, Euskal Herria, ni arreu d’Espanya, l’aleteig de la papallona.

Antoni Morell
Antoni Morell
19.06.2017  ·  06:20

Un apunt sobre participació necessària per la validesa de resultats.
Acabem de veure que, en les eleccions a l’Assemblea Nacional Francesa, només ha votat el 43% del cens electoral. D’aquest percentatge la República en Marxa de Macron, juntament amb els centristes de Modem han aconseguit 361 escons dels 577 totals.
Amb aquesta participació i composició parlamentaria.
1- Tindria validesa un canvi constitucional?
2- Seria vinculant un referèndum convocat aprovat, no només per la majoria governamental, sinó per majoria absoluta del 100% dels elegits?
Això, cada vegada s’està posant més interessant!

Enric (EPM) Pelegrín
Enric (EPM) Pelegrín
19.06.2017  ·  09:29

Estan molt bé totes les raons que puguem ajudar a tenir certeses, però hauríem de fugir d’aquesta pesada càrrega d’haver d’estar contínuament justificant-nos i mirant al país veí. Obviem, tant com puguem, aquesta contínua justificació, que com en el mite de Sísif, no l’acabarem mai, ja que per al camp unionista no n’hi haurà mai prou raons per encetar un camí nou, fora de les seves urpes.

Pep Agulló
Pep Agulló
19.06.2017  ·  10:56

Alguns comentaris diuen: “va ser un engany (de qui?), l’editorial diu: És cert que seria raonable de passar de puntetes sobre els pactes d’aquell moment, procurant de respectar els esforços nobles que gairebé tothom va fer per eixir d’una situació tan complicada com la que tenia l’estat espanyol a final del setanta.” Ostres, molts militans, com jo mateix, vam veure ( i combatre) des del primer dia que era una trampa per colar-nos el neofranquisme disfresant unes formes democràtiques i que tenia un nom: el pacte del PCE amb la monarquia franquista.
Resulta que les responsabilitats històriques d’aquesta traició no tenen cap trascendència amb els partits que han vestit les autonomies i que han mantingut l’engany…
La frase que esmento d’en Vicent és demolidora (esforços nobles !) Si Fuster aixequés el cap. No és això company, no és això.

Ferran Cubells
Ferran Cubells
19.06.2017  ·  16:35

Paraules del General Saenz de Santamaria: “Hi ha coses que no es fan; si es fan no es diuen; si se n´informa, es desmenteixen”.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies