
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Aquest cap de setmana ha fet deu anys de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l’estatut promogut pel president Pasqual Maragall i mil dies del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017.
L’eslògan que encapçala aquest editorial és una adaptació del que els xiquets d’Hong Kong enarboren en la seua lluita contra el poder xinès. I, evidentment, el ‘Catalunya’ a què faig referència no l’hauríeu d’entendre com les quatre províncies espanyoles que se n’han quedat el nom o, en tot cas, no com si el projecte de fer lliure immediatament el Principat, això que es pot fer ara ja, no significàs alhora obrir la porta a la llibertat de la resta del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. El cas és que no se m’acut cap eslògan més sincer per a definir tot això que centenars de milers de ciutadans vivim encara avui. Perquè els dos conceptes que s’hi barregen cada dia que passa és més evident que van connectats. Això és una revolució que va més enllà del canvi de fronteres, però al mateix temps el canvi de fronteres és, avui i ací, l’única manera de fer la revolució, de canviar la manera com els ciutadans ens relacionem amb el poder.
Estic segur que gairebé tots heu sostingut en algun moment una conversa en què algú s’ha preguntat amb estupefacció si els jutges del Constitucional espanyol no eren conscients de què desencadenaven amb aquella decisió. Perquè l’explosió de forces alliberadores que va provocar la sentència és tan intensa i duradora que sembla impossible que no se n’adonassen. La transformació que aquella sentència ha fet de la societat catalana és un big bang polític amb poques comparacions al món. Res d’allò que érem el dia abans ja no ho som avui ni ho tornarem a ser mai. Perquè el país, com a cos social, va optar pel camí de la confrontació i de la batalla definitiva, no pels pegats. I això diu molt del cansament de la nostra societat. Ningú no fa una revolució, amb els costs que té, si pot resoldre la situació amb una reforma i aquesta és una de les claus per a interpretar tot això que passa.
No és que el camí de la reforma no s’haja intentat ni s’intente encara. Artur Mas va ser el primer, pactant amb Zapatero. I, després de la proclamació de la independència i el 155, la temptació dels partits polítics d’acomodar-s’hi ha estat enorme i ens ha dut a la confusió que regna avui. Amb aquesta obsessió pel ‘govern efectiu’, el PDECat i ERC han volgut posar el fre al moviment i han aconseguit, realment, de sembrar una notable confusió.
La formació del govern efectiu va ser un gran error estratègic perquè va canviar la lleialtat al mandat del Primer d’Octubre i el dret d’autodeterminació per la lleialtat a un pacte de cúpules que tan solament tenien en comú la voluntat d’aprofitar el govern per a consolidar el projecte hegemònic del partit mirant de destruir el soci. I malgrat els esforços impossibles del president Torra per introduir-hi un poc de seny, aquest ha estat el panorama que hem viscut els darrers anys. Decepció rere decepció i passos enrere constants. Quan no era la negativa de recuperar el govern legítim, era el pacte infame amb els botxins a la Diputació de Barcelona. Quan no era la incapacitat que el parlament reaccionàs a la sentència contra els presos del procés, era l’apuntalament d’Espanya, en la seua pitjor crisi, regalant els vots a Pedro Sánchez; o la violència dels Mossos contra els manifestants que volien allò que el govern deia voler.
Tanmateix, el carrer i les victòries judicials de l’exili, treballades i planificades com no s’ha fet en cap cas a l’interior, han mantingut el procés dempeus. Això i la intransigència espanyola. I ara l’evidència que les eleccions catalanes són a punt, sembla que ha posat fi al període post-155 i les seues regles narcotitzants. El resultat de les eleccions a l’ANC, els debats sobre la necessitat de superar els partits o la trencadissa del PDECat i la reconfiguració de Junts per Catalunya són fets molt significatius.
Quin serà el mecanisme que funcionarà no ho sap ningú, encara. Ni podem saber amb certesa si n’hi haurà cap que funcione. Però les eleccions autonòmiques catalanes, que alguns ja veien guanyades per la moderació i l’acomodament, de sobte sembla que poden representar el contrari. En el debat que dijous Elisenda Paluzie va sostenir amb els subscriptors de VilaWeb, ella mateixa recordava que el referèndum del Primer d’Octubre no era previst i en canvi va catalitzar el projecte que d’ençà de fa deu anys, pel cap baix, la majoria de la societat catalana intenta d’acomplir. Veurem si la sorpresa es repeteix.
Hi ha, observadors polítics, analistes, que encara viuen obsessionats en el vell estil de la política institucional, convençuts que els vots tenen amo i que un polític se’ls enduu d’ací cap allà com si fossen una maleta. Aquesta gent mira l’escenari polític més obsedida pels balls de sigles i aliances que no per la voluntat dels votants. Però això no és així. Ja no ho és en bona part de la gent d’aquest país que ha optat, malgrat la gran majoria dels polítics, per fer de la independència la revolució de les nostres vides.
Com recordava Thomas Harrington en aquesta entrevista de fa dos anys, que hauria de ser de capçalera, aquest país és extraordinàriament insensible a la mediatització de la política, el gran mal que afecta la democràcia al món. I de fet el desembre del 2017 els ciutadans ja ho van demostrar fent guanyar a l’independentisme unes eleccions que havien estat dibuixades i dissenyades al mil·límetre perquè les perdés. És cert que no va servir de gran cosa, perquè la burocràcia partidista s’hi interferí de seguida. Però aquest 2020, quan han passat tantes coses que tot es veu molt més clar, l’envit unilateral i la confrontació oberta amb l’estat espanyol poden ressorgir i afermar-se allà on alguns encara no són capaços d’imaginar-s’ho. Segurament perquè no poden entendre que per a molta gent, per a molts de nosaltres, les sigles i els eslògans, els apriorismes, les velles concepcions, han deixat de tenir sentit enmig d’aquesta revolució de les nostres vides. Que no la vivim com un conflicte més ni com una opció temporal, com un debat normal i corrent. N’estarem pendents.
PS. Les notícies que arriben de Perpinyà no poden ser més dolentes, amb la victòria del candidat de l’extrema dreta. El sistema electoral de doble tanda té també aquestes conseqüències lamentables, però la veritat és que la capital del nord ja feia unes quantes eleccions que s’acostava a la tragèdia. Tanmateix, cal que tothom tinga present que en les nostres societats hi ha sempre dos mons en conflicte, dues tendències marcadíssimes. I la nostra Perpinyà, la Perpinyà digna i democràtica, mereix avui més que mai el nostre suport.
34 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
28.06.2020 | 22:12
El que passa és que la vella autonomia ja és morta i es veu de lluny. Aquells que s’hi escarrassen per fer veure que el cadàver encara alena no tenen pervindre. I ni tan sols ho saben. Ara mateix, la nova república sembla un ésser eteri, però que es mou lluny de l’abast del vell monstre que s’acarnissa amb el mateix cadàver que els altres volen fer semblar encara viu. Mentre tot això passa, una bona part de la gent, fastiguejada, mira cap amunt i ensuma a l’aire la flaire d’una llibertat que senten, sentim, a tocar. Malgrat els atacs ferotges del monstre.

Ramon Perera
28.06.2020 | 22:22
“Alliberar Catalunya és la revolució de les nostres vides.” M’agrada aquest lema.
Si resulta que aquest lema és assumit per un mínim del 20% dels catalans del Principat [allò de la teoria del 20% com a motor dels canvis socials], voldrà dir que anem pel bon camí. Les eleccions que s’acosten podran ser una estimació d’aquest percentatge.

Guillem Canet
28.06.2020 | 22:33
Tan de bo sigui així!!
La vella politica ja no funciona i la divisio classica dreta -esquerra tampoc. La Colau fa politiques mes d’esquerra que altres partits teoricament mes a la dreta? O serveix igualment als grans poders economics oligopilistics i especulatius? Els petits i mitjants empresaris, autonoms,professionals liberals, botiguers, treballadors…no estem igualment explotats i dirigits pels grans interessos? Aquestes gran empreses que viuen dels favors de l ‘estat i que exploten als seus treballadors tambe exploten a la resta perque si o si hem de.consumiŕ directa o indirectament els deus serveis i productes (Telefonica, Aena, Renfe, Adif, Endesa, Repsol, Tabacos, Prosegur, El Corte Ingles, els quatre bancs que queden, Abertis, Sacyr, ACS, Eulen, Atresmedia, Vocento, Planeta…i un llarg etc. No som tots plegats un vasalls seus ?

Joan Benet
28.06.2020 | 22:57
Perquè aquestes eleccions és converteixin en la tempesta perfecta, només hi falta un ingredient: un partit a qui tots els que hem quedat orfes d’opció puguem votar amb entusiasme i convenciment.
Si hi és, això serà la catarsi que tant hem estat esperant, i funcionarà. Tant si l’encapçala en Canadell, en Puigdemont, en Lluís Llach, la Montse Soler o qui sigui…
Si no, si em de votar amb la pinça al nas i al mal menor, serà més estafa del govern efectiu o la merda que s’empesquin per justificar els pactes i la inanició…

jaume vall
28.06.2020 | 23:48
Lamento el desacord i no lamentaré equivocar-me. Ara bé, és la meva opinió que hem arribat al cap del carrer.
Imaginem una batalla per apoderar-se d’un castell. Els habitants del castell tenen les seves rancúnies, els seus desencontres, hi ha dues faccions que es tenen tírria per governar la fortalesa. Però, quan es tracta de defensar-la, ai senyor, tots es posen a bullir oli i a fabricar fletxes. Els hi va la vida. Mentretant, l’exèrcit atacant, el que està a la intempèrie, va estar força cohesionat, però els darrers temps, la rivalitat fraticida dels dos generals que volen personalitzar la bandera hissada a la torre que ocuparan, fa que les tropes es desmoralitzin. Ja era prou difícil atacar un enclau protegit amb demografia superior, que ara resulta que hi ha dues tàctiques oposades i dues faccions ressentides entre els atacants.
Algú apostaria els seus diners de que l’exèrcit atacant guanyarà l’envestida a l’exèrcit que defensa el castell ?
(Sobre el tema de la nació catalana, entenent-la com el territori comprès entre Salses i Guadalmar, només afegir que per molt romàntic que sigui el record de Jaume I, actualment, la majoria de gent al País Valencià, a les Illes Balears i a Catalunya Nord no estan per a la labor. Hem d’imposar la nostra voluntat principatina? On està la seva llibertat a decidir? Que no veiem els seus resultats electorals?
Que no ens podríem conformar en fer bé la nostra feina, servir d’alicient, i esperar? I que no estaria bé una nació cultural catalana repartida en tres estats? No li va bé a Alemanya tenir la seva llengua ben activa a Àustria i a Suïssa, sense necessitat d’annexionar-les?
Moltes preguntes.
La proposta. Un registre local -i nacional- de voluntaris. De tots aquells que són solidaris per a destinar un mínim de una hora i mitja a la setmana per a tasques en favor de la comunitat. No cal retribuir-los, òbviament. Però no estaria bé un carnet i que tinguessin descompte en activitats i taxes municipals. No els tenen els que porten les runes a la deixalleria?

JESÚS ESTREMERA
29.06.2020 | 00:04
Uff, com m’agradaria! Però la realitat em reafirma en que només hi ha una revolució, i és l’anarquista. Només cal veure com els mateixos que criden a “apretar” [sic] són els que demanen presó als que hi premen.
Que el govern de la República Federal dels Països Catalans serà estil nòrdic? Serà capitalista i matarà (com fan tots els governs) els meus germans a Rojava o Àfrica, a Palestina o el Sàhara, a Malasaña o al meu barri. Ens deim la veritat ja o seguim somniant?

Josep Gualló
29.06.2020 | 00:39
ALLIBERAR CATALUNYA …
M’agrada aquest lema manllevat de Homg Komng: “Alliberar Catalunya és la revolució de les nostres vides” El faig meu.
Entenc Catalunya com el conjunt dels Països Catalans. Compte però, hem d’anar pas a pas. Cada un a la seva velocitat. No tots tenim la mateixa realitat i cal adaptar la lluita a la situació, de cada un.
Al Principat, amb el desgavell que s’ha organitzat recentment, estem en un moment immillorable per atacar i cal aprofitar-lo. Si el MHP Puigdemont agafa fort les regnes de l’equip, que està esperant que ho faci i si una de les condicions que cal complir per formar part d’aquest equip és estar lliure de la tirania del partits actuals, aquest equip creixerà com l’escuma i será un equip vencedor.
Els qui no acceptin les condicions han de quedar auto-exclosos i això els menarà a quedar fora de joc, ja que el poble reaccionarà amb el mateix esperit, el mateix entusiasme i la mateixa força que el primer d’octubre. La victòria està assegurada. I serem lliures!
Desprès ens tocarà ajudar a qui vulgui ajuda. Compte, sense forçar a ningú. Hem patit en pròpia carn el mal de l’imperialisme. No repetim l’error dels altres. Cal que arribem per voluntat compartida a constituir la “República Federal dels Països Catalans” Quina joia mes gran hi pot haver?

JOAN RAMON GOMÀ
29.06.2020 | 01:05
Tant de bo a les properes eleccions els partits autoanomentats independentistes es vegin obligats a baraller-se entre ells per explicar i convèncer als votants cóm pensen fer efectiva la república i perquè, si voten uns ho aconseguirem abans que si voten a d’altres.
Tant de bo s’acabi el consens i la unitat de cara a la galeria acompanyades dels cops de colze de deixar caure que Maragall repapieja o que els de junts són els hereus de la convergència del tres percent.
Tant de bo a les properes eleccions el partit que presenti el pla més convincent per a fer efecitva la república s’emporti la majoria absoluta per poder tirar pel dret sense haver d’arrossegar els llast dels altres.

Albert Miret
29.06.2020 | 07:27
No hi ha cap dissidència entre els grups de persones que votem a un partit o un altre, tots amb la pinça al nas, cap. Les dissidències les tenen entre persones que beneficiant-se de la bona voluntat dels seus votants aprofiten la força que els han regalat per a fer el contrari del que van prometre. No són ideologies el que intenta separar-nos, són persones que utilitzen el poder per a dominar el nostre futur segons les seves conveniències personals, o el que és pitjor, sovint segons les seves necessitats econòmiques. Si imaginem els partits que es barallen constantment sense quatre o cinc persones que s’han situat a cops de colze a dalt de tot, les baralles desapareixerien immediatament, la unitat es formaria d’una manera natural i possiblement ja seríem independents.

josep soler
29.06.2020 | 07:29
Preparats per perdre les properes eleccions al Parlament. Però ha de passar.
Els independentistes les perdrem sí o sí, perquè mols de nosaltres encara no sabem que ERC és un partit autonomista. Ens caldrà passar per l’evidència dels fets per deixar l’acte de fe a les paraules i el núvol d’etiquetes suposadament d’esquerres, però de facto, tot el contrari.
La majoria al Parlament només és podria repetir amb la suma de Junts (si es presenta) amb ERC. Això equivaldria a continuar com ara i a forçar a Junts també a l’autonomisme a la pràctica. Ni un ni l’atre aconseguirà la Majoria.
El més natural per ERC serà un tripartit 2.0 amb els altres partits autonomistes etiquetats d’esquerres. La consigna està cunyada: “si no fem govern amb el PSOE/Podemos, ho faran ells amb Ciudadanos com ha passat a BCN”
L’entorn “convergent” avui és ERC.

J. Miquel Garrido
29.06.2020 | 08:34
Més d’hora que tard, la Independència la farem malgrat els nostres propis polítics.

Pep Agulló
29.06.2020 | 08:35
LA REPRESSIÓ DE L’ESTAT ENS HA DUT CONFUSIÓ, NO PAS A LA RENDICIÓ…
Estic convençut amb la frase: “el país, com a cos social, va optar pel camí de la confrontació i de la batalla definitiva, no pels pegats.” I és aquest mesellisme positiu de l’independentisme, per damunt de la confusió de la brega partidista, que em fa tenir esperança. Es manifesta en moviments i iniciatives, encara massa centrades en els partits, però que en qüestionen qualsevol estratègia que no sigui la confrontació.
Pels de la meva generació dels que hem lluitat contra el franquisme, la frase: “Alliberar Catalunya és la revolució de les nostres vides” sempre ha estat present en el nostre imaginari. Sempre diem, el pitjor, morir sent espanyols i no en una Catalunya (països) independent.
Ara bé, les mil variant d’un pacte amb Espanya sempre han agafat més força quan hem deixat la iniciativa a les cúpules dels partits. Per això no podem pensar que les eleccions autonòmiques que vindran seran solució de res. Seran, com a molt, símptomes de canvis. Canvis que hem d’anar treballant en la nostra consciència i que es materialitzaran en nous horitzons, ara per ara, inimaginables…
LLIBERTAT I AMNISTIA!

Carles Blas
29.06.2020 | 08:37
Que no s’em prengui per boig o estúpid. La democràcia de partits té límits. No vull dir que els partits no serveixin per res, però no em sentiré mai més a gust votant un partit.
Proposo una altre mena de fer. Votaria una llista electoral que
1) els candidats fossin escollits per sorteig entre els voluntaris a ser-hi
2) els candidats es comprometin per escrit a votar en contra de tota proposta ( ni la més petita) que no s’hagi debatut públicament.
3) els candidats tinguin llibertat de vot absoluta per les propostes debatudes públicament.
Només queda explicar de manera senzilla i concisa que seria el debat públic d’una proposta.

Pere Grau
29.06.2020 | 09:22
A part de constatar altra vegada el nivell magistral del Sr. Partal, permeteu-me dues observacions. La primera, que la revolució dins del PDeCat fa créixer les esperances de què amb Junts per Catalunya, amb la Crida o amb el nom que sigui, es materialitzi el front transversal comú que predica des de fa temps Puigdemont, que això capgiri completament els resultats electorals i tant ERC com la CUP com els auto-denominats hereus de l’autonomisme convergent sofreixin (cadascú per motius potser diferents) la desfeta que s’estan guanyant a pols.
I la segona és que si algun dia tots els Països Catalans arribessin a la independència mai no seria (Sr. Vall) en forma d’una annexió dels altres per part del Principat. Ja fa temps que gent de València i de les Illes deia que no volien canviar el domini de Madrid pel de Barcelona. Des de l’edat mitjana el lligam va ser sempre confederal i així tornaria a ser si vingués al cas. Però crec que n’estem lluny. De no ser que els disbarats de Madrid ho accelerin i originin una altra explosió independentista on se n’estava molt lluny.

Joan Begue
29.06.2020 | 09:47
Tot comença en un moment en que hi convergeixen determinats fets i res es etern, en determinat moment altres forces, circumstàncies o tempus li retiran l’atenció i el procés existent desapareix dins el record de més o menys gent.
Millor i més productiu està en sumar o restar esforços com a individus en participar-hi en aquests tempus, l’altre és esperar sentat a la porta de casa a veure passar les despulles del teu adversari.
Pero si quelcom és minimament cert, es que estem en procés de canvis.
Ni el feixisme trobarà un espai com va viure els anys 20 30 40 del segle XX.
Per molt que ens intentin fer creure, ni el primer mon seguirà igual ni el dolar ni els de pell blanca ni les creus ni les llunes ni la estrella seran per sempre més la veritat universal.
I perdoneu-me, si Catalunya te un propòsit de ser en aquest canvi, no passa per seguir dins de la pàgina que caducada intenta sobreviure amb flors i violes.

Rosa Maria Jordà
29.06.2020 | 09:59
A la hora de anar a votar, no escolteu al politics que farran, fem el que seis Jesucrist. PER ELS SEUS ACTES ELS CONEIXEREU. A voter per lo que han fet.

Josep Ramon Noy
29.06.2020 | 10:09
Bona anàlisi! El que cap politic ha vist, perquè no ho volen veure, és el que avui explica Partal i que és exacte. Estem parlant de una revolució que té arrels molt fondes. Després de l’octubre del 17 s’ha posat en marxa una estratègia “pacificadora” per part de molta gent, intentant fer-se passar l’ensurt monumental que tot alló va significar per als poders establerts. En això hi han col·laborat més o menys conscientment els propis partits indepes. Però ni els d’aquí ni els d’allà han acabat d’entendre de que va la cosa. No s’acaba establint una frontera ni tan sols la independència del territori. La independència no és en sí mateixa la fi sinó el mitjà necessari! Volem una altre societat, una altre economia, un altre govern i un altre tarannà politic i social, completament diferents dels actuals.
Ahir mateix la entrevista que feia l’ARA al expresident Zapatero era una demostració viva de que no han entès res de res. Sí que intueixen que la cosa és més seriosa del que sembla, i per això no cessa la repressió. Peerò el sol fet de que el dirigent socialista digui que caldrà fer alguna cosa reconciliadora per l’1-O demostra la intuició ja dita i el panic que els provoca.
I cada cop és més evident que en tot cas aquesta revolució la seguirà fent i acabant la gent del carrer. Perquè:
NOMÉS EL POPBLE SALVA AL POBLE!

Maria Terré
29.06.2020 | 10:56
En les properes eleccions votaré el President legítim Carles Puigdemont.
Tots els que volem la independència del nostre país hem de votar PUIGDEMONT

Berta Carulla
29.06.2020 | 11:23
Prou feina tenim al Principat, només faltaria haver de convèncer abans als qui necessiten transitar el seu propi procés fins a fer el click.
Molta raó amb qui diu que els qui volem la independència cal que votem la llista del president Puigdemont a qui, passats els mesos, i amb tots els esdeveniments viscuts posteriors a l’octubre del 17, podem afirmar sense gaire marge de dubte que van deixar sol, i que fins i tot van trair, encara que en aquells moments encara no era a la descarada com s’ha evidenciat després, a ell i als seus més propers.
Aquí us deixo un tuit on apareix el President de jove, a l’esquerra:
https://twitter.com/aleixclario/status/1222285674403061760?s=20

Carles Matute
29.06.2020 | 11:40
He trobat dos comentaris, avui, el d’en Joan Benet i el de l’Albert Miret, que “compro” sense dubtar. El que ha vingut passant fins ara, i perdoneu l’expressió, és de puta vergonya; ens han dut a vendre sense cap mena de rubor, seguint els seus mesquins interessos i, o molt m’equivoco, seguint les ordres de l’amo. I és que qui té el cul llogat no pot seure quan vol; i els qui formen “el govern efectiu” no solament el tenen llogat, sinó que el tenen collat amb Loctite a la cadira.
Fa uns dies iniciava un comentari a l’Editorial amb una llatinada: “Divide et Impera”, tot dient que els castellans havien fet molt bé la seva feina, conclusió en la qual em refermo, tant bon punt van veure la que els hi venia al damunt. Però el cert és que o anem tots a la una, i deixem de banda a tots els partits i partidets amb les seves mesquineses, o no ens en sortirem.
Ah, i que ningú pensi que tot això pot sortir de franc; encara que, d’altra banda, hi tenim molt a guanyar.

jordi Rovira
29.06.2020 | 11:46
Cada volta queda més clara quina és la posició d’un estat ( l’espanyol ) que s’alinea fora de l’espai que li pertoca. El que fa només tres anys era un mar de dubtes; avui queda resumit en un obvietat. Haurem de començar a fer la relació que pertoca entre les forces d’ultradreta i el procés de degradació existent en un entorn social. És potser en aquest sentit, que la resultant política de Perpinyà, no sigui res més que un esclat. En veurem el rumb. Un rumb del qual se’n fa ressò l’editorial d’avui. Un azimut del qual “el procés” ja n’és tota una referència. El moviment independentista no és només una voluntat política legítima com qualsevol altra; és un moviment de defensa davant una postura reaccionària que es fa present en la normalitat adormida d’unes societats occidentals posades al congelador. Sí senyor: “la fi de la història”!; però tanmateix amb el pas creuat…

Joan Royo
29.06.2020 | 11:46
Partal, veig en el teu article com fas equilibris entre els dos socis, tot intentant guardar l’equidistància. No pot ser, cal dir-ho obertament, ERC és qui més mal ha fet a aquesta revolució, sent dir-ho, però és així. La revolució de les nostres vides, efectivament, quan hem vist molta gent gran en les manifestacions i en les votacions, hi ha gent que s’estranya, la revolució de la nostra “vida” i és que som molts els qui no ens queda molta vida i si te l’has passada lluitant per la llibertat de la Nació sencera, doncs no tenim temps i quan hem vist a tocar la llibertat no estem disposats a deixar-ho córrer i estem prou cabrejats, que no desenganyats ni abandonats en la desesperació, tot al contrari, estem en primera línia i exigim als polítics proclamar la independència i fer-la efectiva ara i no vés a saber quan, perquè volem viure la llibertat del nostre país i no ens queda molt de temps. Els líders polítics són prou joves i es poden permetre l’espera, hi ha molta gent que no pot esperar.

Núria Nadal
29.06.2020 | 12:23
Josep Usó……FANTÀSTIC!!!

David Mascarella
29.06.2020 | 12:51
Com afirma Partal, (és la seva interptretació) tot aplanant el terreny, “el PDECat i ERC han volgut posar el fre al moviment i han aconseguit, realment, de sembrar una notable confusió”.
Tornem al famós Tripartit. Aquells que volen desprestigiar, insultar i convertir ERC en el boc expiatori, per amagar la pròpia fustració i fer el valent, sense entendre del tot la jugada, haurien de saber, reconèixer i acceptar, que l’estratègia d’ERC va ser, i va aconseguir, donar un clatellot a banda i banda, arrencat a Maragall i Iniciativa el compromís d’un nou Estatut que obria portes, concretament amb el terme NACIÓ.
També amb el consens de CiU.
El més interessant ve després quan el TC tomba i trepitja el consens del nostre Parlament, i com que cal buscar l’alternativa, es redacta l’Estatutet, que anul·la 14 articles i en reconverteix també al seu gust una trentena més. defenestra el President Maragall, el PSOE treu en Zapatero i, la foto:
Rodriguez Zapatero, Manuela de Madre, Pasqual Maragall, Artur Mas, i Joan Saura. ERC ja no hi és, i evidentment va fer campanya pel NO.
I també ho va assumir més endavant pagant els plats trencats. I el 10 de Juliol molta gent ens vàrem manifestar contra la retallada, i després varen passar més coses… la més important però, és que hi va haver una reconversió cap a l’independentisme del centre dreta, del tot imprescindible. No es tracta de buscar medalles, però tampoc d’acceptar callant sempre.

Núria Riba
29.06.2020 | 13:52
Com podem arribar a a la independència si la Borsa està en mans de Madrid i els bancs i les grans empreses, espanyols o espanyolitzats per conveniència, controlen Catalunya? Per què se’n parla tan poc de l’ocupació econòmica del nostre territoritori, sobretot pel que respecta al que és públic?
El nostre Govern té preparat un contracte amb Renfe (potser ja signat) per a 15 anys més, amb les promeses habituals. Ferrovial, a través de les seves diverses filials cada cop aconsegueix cada cop més contractes públics (com el 061!)… Bancs com l’ING traslladen la seva seu de Barcelona a Madrid, els Reales Decretos impedeixen a companyies de telefonia tirar cable per ampliar la xarxa pròpia.
L’Estat, a través de la judicatura, prohibeix les relacions exteriors de la Generalitat per aconseguir portar empreses a Catalunya o fer pactes relatius a innovacions tecnològiques…

Josep Pasqual Gil
29.06.2020 | 14:14
Subscric Josep Usó i Joan Benet, a l’inici dels comentaris. La llibertat dels Països Catalans -Ibèria, Catalònia, Baleària, com vullgueu dir-los- cadascun al nostre ritme, és la revolució de la nostra vida. Però hi cal la solidaritat de tots i que trepigem tot el país, de Salses a Guardamar.

Eduard Samarra
29.06.2020 | 14:50
No és del tot correcte això que diu que estem insenbilitzats a la mediatització de la política. Ho estem: desemmascarar el burd discurs espanyol ens és fàcil. El que costa més és desemmescarar el xantatgista discurs catalanista.
La revolució de les nostres vides és adaptar-nos al col·lapse social i mediambiental sense matar-nos els uns altres. Si es pot construir un nou país amb aquests preceptes, bé. Si no, no m’interessa.

Josep Salart
29.06.2020 | 14:54
No cal donar-hi moltes voltes. A les properes eleccions si no votem l’entorn del President Puigdemont, tornarem a l’autonomía de la mà d’ ERC, PSC i Comuns i les engrunes de la podridor dels ex-convergents, gent traidora i dolenta com els partits abans esmentats.
Algún dia però, algún periodísta de veritat i algún diari digital independent, ens haurà d’explicar d’on surt tant de recolzament a ERC, sabent que els seus dirigents no volen la independència, estafan i mofant-se a la cara dels seus inocents votants.

Jordi M Ribes
29.06.2020 | 14:58
Jo també me’l faig meu i me l’escric:
Alliberar Catalunya, la revolució de la meva vida !!*!!

Pere Planella
29.06.2020 | 15:41
Catalans ho tenim molt facíl, hem de fer la manifestació pacifica la més gran de totes les que hem fet, a les manifestacions no hi ha partidismes, encara que no ho sembli és l eina mes poderosa que tenim, tenim la gran sort de tenir Òmniun i l ANC intactes (amb les seves turbolències) però intactes, pot ser ara ès adonarem de la feina que an fet, l eine més poderosa que tenim tant a nivell local com internacional, ara no s’ha atreviran a fotre garrotades, la forca del poble català mou montanyes.

Carles Farre
29.06.2020 | 15:51
Si no t’alliberes primer dels mateixos que et diuen que t’has d’alliberar, per tal de que ells puguin ser els amos del xiringuito anomenat Catalunya, tindràs una rèplica del país del qual et vols separar, només que una mica mes sofisticada i en alguns aspectes pot ser pitjor, us recomano que en primer lloc us mireu aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=ExZDVdrJxck…una magnífica entrevista a un infermer que a mes es advocat, es el tipus d’entrevista a la que Vilaweb es nega per se, i que posa sobre la taula, no només el tema sanitari de l’estat espanyol, si no el de la Generalitat, i que te moltes altres implicacions sobre el model de país que ens volen fer empassar, sense demanar-nos si el volem o no, només es allò de tu vota, que desprès nosaltres farem el que creguem oportú, un simulacre de democràcia, portat a terme per uns titelles molt ben pagats, uns titelles al servei del “nou ordre mundial”, encapçalat pels Bill Gates and Co, els Soros and Co, i la gran i corrupta organització que diu que vetlla per la salut del ramat mundial, la OMS, amb tots els lobbies que la subsidien.
A través d’aquesta entrevista, us assabentareu de moltes coses, com per exemple que a ISGlobal, entitat suposadament filantròpica, te en els seus òrgans de govern gent com, S. A. R. la Infanta Doña Cristina de Borbón, com a presidenta del patronat, i a Francisco Javier Solana com a vicepresident….també molts noms catalans com la mateixa consellera de salut l’Alba Vergès, la Maria Àngels Chacón la consellera d’empresa i coneixement, i molts bates blanques influents, doncs per les ovelles que no son negres, es el pastor al que li solen fer mes cas.
Però resulta que també hi trobem a Bill Gates i la seva fundació, la Bill & Melinda Gates Foundation, recordem que Bill Gates, el que fa poc mes de dos anys, van dur a terme un simulacre d’una pandèmia global https://www.youtube.com/watch?v=lHberJ-J1-U……. https://www.corbettreport.com/gates/……..Bill Gates es el gran valedor de les vacunes , a través de les quals, pots també controlar el ramat humà, però la part del ramat de l’Africa i bon part d’Asia, es incontrolable i dificil de vacunar masivamente, en canvi als occidentals es molt mes fàcil, i ja no diguem els europeus, per tant com lo d’Africa no te solució, fotem les vacunes als europeus, tot plegat molts ja sobren, i altres com molts joves de països mes desenvolupats que el nostre, son ja obertament contraris a la globalització i a la vacunació, i per tant no son ovelles fàcils d’esquillar, com si que ho seran els que no hagin passat per aquest estadi del consumisme globalitzador i destructiu de la natura, tot aquesta gent que està venint a marxes forçades de continents com l’Africa, i en el nostre cas, molt especialment del Marroc, a través dels acords de la Generalitat..molt blasmar el rei Joan Carles, que ja està be, molt foter-se amb el Trump, que poc ens afecta a nosaltres, i en canvi al monarca alauita, que ens envia tongades de menes, que donen tota clase de problemes, amb aquest, no ens hi fotem no fos cas que ens posem en evidència, i a mes intenten fer pasar-nos als catalanets com a potencials racistes, si i posem ni que sigui alguna objecció, i tanmateix manipulem noticies per fer passar actes de defensa de la població, contra la delinqüència, com a “atacs racistes”
De veritat voleu anar a una independència sen dependent d’aquesta gent??, us penseu que admeterien que els ciutadans votessim quelcom diferent de qui seran les properes ben pagades titelles que ens governaran la propera legislatura?, algu us a parlat d’implementar un model de democràcia directa i participativa??…per ventura us han dit que posaran a votació quin tipus de sanitat volem?….o si volem nuclears o no al nostre territori?…..si volem o no un augment del nombre d’habitants al nostre territori?,…..si volem o no un model d’immigració com el que estan implementant?……quin model econòmic volem?, turisme de masses, multinacionals, casinos…o potser fomentar i protegir l’economia local, en front a aquestes multinacionals?..quin es el sou que han de cobrar els dirigents del país?…preguntes sense resposta…..i es que amb la política, al igual que amb la salut “no si juga”, perquè es tocar l’ADN del problema humà….
I per cert dintre de ISGlobal, si podria posar també Vilaweb no?

Roser Caminals
29.06.2020 | 15:56
La debacle del PdCat i les desercions dins d’ERC deixaran clar qui és qui. El resultat por ser el que necessitem: una coalició d’independentistes independents. Independents de les cúpules, les quotes de cadires i la mesquinesa contra els companys de viatge.

Lluí Mor
29.06.2020 | 17:06
Lluís Mor
Senyor Partal, si hagués de formar un exercit, a voste el ficaria a dirigir-lo i a molts dels comentaristes de vilaweb de comandants i psicolegs per mantenir l’ànim i la força fins al final.
Jo, ja fa temps que tinc la moral molt baixa. Gràcies a tots.

PAU BOLDU
29.06.2020 | 17:17
O Puigdemont o españa.erc!!! EL TRIPARTIT3 ICETA.ARAGONES.COLAU esta beneit pel deu junqueras i el SOL REI DE TV3
S'ha afegit la noticia a Favorits