Alguns eurodiputats seran sempre nostres

Convocar un acte public un divendres a les 10 del mati certament no és el que recomana el manual d’organització d’actes públics. Si al títol de l’acte hi apareixen les paraules Unió Europea i Parlament Europeu, encara menys. Malgrat això, la sala d’actes de l’Ateneu de Barcelona s’ha omplert aquest matí i encara alguna gent ha seguit l’acte de peu dret. Unes 200 persones en total. Hi havia interès per conèixer millor la Plataforma Diàleg UE-Catalunya del Parlament Europeu, escoltar els ponents i agrair-los la iniciativa.

De fet, la iniciativa ja fa dies que roda. Es va presentar a Brussel·les el novembre de l’any passat, que és on va néixer i té la raó de ser. Actualment en formen part una quarantena d’eurodiputats d’una dotzena de països i de diferents famílies polítiques, des de conservadors fins a verds, passant per liberals i d’esquerres. El que els uneix és el convenciment que el conflicte entre Catalunya i Espanya és de caire polític i que la solució que cal aplicar-hi, per tant, també ho és. També coincideixen que les actuals mesures repressives de l’Estat espanyol no duen enlloc, són contraproduents i van en contra dels valors fundacionals de la Unió Europea.

Cal dir que alguns d’ells, pel fet de ser membres d’aquesta Plataforma i expressar públicament les seves idees, han viscut aquest estil espanyol de fer política en la pròpia pell. L’eurodiputat Ramon Tremosa ha denunciat que s’ha passat de les habituals trucades i correus electrònics més o menys amenaçadors a actituds més clarament agressives per part de determinats eurodiputats espanyols, “que a sobre després tenen la barra de dir que els qui pateixen violència són ells”. L’eslovè Ivo Vajgl, president de la Plataforma, fins i tot ha parlat de “xantatge per part d’eurodiputats del PP perquè no formés part d’aquesta iniciativa”. Marca España també a Brussel·les.

Públic multilingüe

Un detall serveix per il·lustrar el tipus de públic que ha assistit a l’acte d’aquest matí. Dos dels eurodiputats que han intervingut ho han fet en anglès i per tant hi havia servei de traducció simultània. Doncs bé, només trenta persones han demanat l’aparell que permetia seguir la traducció. D’aquestes, ben bé la meitat eren estrangeres. El públic, doncs, era un públic que entenia l’anglès sense dificultats, cosa que no per desitjable deixa de ser encara sorprenent avui en dia.

Hi havia moltes cares conegudes. Una petita relació de les que jo he vist o saludat: Elsa Artadi, Josep Costa i Francesc Dalmases de Junts per Catalunya, Pere Aragonès, Oriol Amorós, David Minoves i Oriol Illa d’Esquerra, Carles Agustí del PDeCAT, el constructor de pau Arcadi Oliveres, Ernest Maragall, l’històric europeïsta Joan Vallvé, el sociòleg Salvador Cardús, la incansable periodista i companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet, Laura Masvidal, dona de Quim Forn, la pedagoga i germana de conseller Betona Comín, el fundador de Súmate, Eduardo Reyes, Josep Lluís Alay, comissionat de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, i el recuperador de documentació segrestada i vicepresident de l’ANC, Josep Cruanyes, entre d’altres. També hi havia treballadors del Departament d’Exteriors i del recentment liquidat Diplocat.

L’acte ha estat sobri i molt ben organitzat, com correspon als eficaços assistants dels eurodiputats Ramon Tremosa, Jordi Solé i Josep Maria Terricabras, que n’eren els convocants. Conduït per l’actor Pep Planas, sense crits reivindicatius i amb molt pocs aplaudiments espontanis fora de guió. Després d’una introducció musical a càrrec del Brossa Quartet de Corda, Solé ha començat agraint la implicació dels eurodiputats que formen part de la Plataforma i ha explicat que persones com ells són la mostra “que a les institucions europees no estem sols” i que hi ha vida més enllà del trio format per Juncker, Tusk i Tajani.

Tsunami democratic català

Martí Anglada, periodista i antic delegat de la Generalitat a França, ha fet el discurs més heterodox i instructiu, citant Macron però també el jurista i polític espanyol Alberto Oliart, que el 2010 ja avisava que a Catalunya hi hauria un tsunami democràtic i que l’Estat espanyol no tenia les eines per aturar-lo, cosa que també els passa a la UE, perquè “la solidaritat entre els Estats s’imposa a la pulsió democràtica”. Després de recomanar una sèrie noruega ha destacat l’aprofundiment democràtic i participatiu que hi ha a Catalunya i, citant Terricabras, ha conclòs que “Catalunya necessita Europa, però Europa encara necessita més Catalunya”.

Diana Riba, parella del conseller d’Exteriors, Raül Romeva, ha agraït la iniciativa dels qui ara fan la feina que ell va fer durant 10 anys. També ha llegit unes paraules de Romeva en què recorda que sempre va defensar la llibertat al Parlament Europeu i el diàleg i els drets humans arreu del món. “Sóc a la presó perquè el diàleg ha fracassat i els qui ens hi han posat rebutgen parlar”. Les paraules de Riba han estat rebudes amb l’aplaudiment més llarg i el públic posat dempeus.

El següent a prendre la paraula ha estat Ivo Vajgl, eurodiputat i antic ministre d’Exteriors d’Eslovènia, que presideix la Plataforma. Amb un llaç groc a la solapa de l’americana, ha repetit alguns dels arguments contundents que ja havia avançat a primera hora en una entrevista a Catalunya Ràdio. Com per exemple que el dret d’autodeterminació és intocable i que empresonar polítics per les seves idees, com fa l’Estat espanyol, “és absurd, indignant i miserable, propi d’una política autoritària a qui no li queden raons i que busca humiliar Catalunya”. S’ha mostrat segur que d’aquí a 30 anys Catalunya serà una de les estrelles de la bandera europea, ha animat els catalans a no defallir i els ha dit que, malgrat que les circumstàncies són molt diferents, “les emocions i els somnis d’Eslovènia i de Catalunya són similars”.

Beethoven vs. Millán Astray

L’eurodiputada basca Izaskun Bilbao ha dit que el problema català “no es pot resoldre al marge de la llei, però tampoc només amb la llei” i ha contraposat l’himne europeu inspirat en Beethoven amb els negres càntics legionaris espanyols de Millán Astray, que fa uns mesos cantaven orgullosament diversos ministres del PP. Eleonora Forenza, eurodiputada d’esquerres i també membre de la Plataforma, ha dit que se sentia “avergonyida pel que està passant avui a Catalunya i la manca de reacció europea” i s’ha mostrat convençuda que “Catalunya és la solució i l’actitud de la UE és el problema”.

Després d’un breu torn de preguntes per part del public i ja per acabar, Tremosa ha denunciat la indecència i la manipulació del relat de la violència que l’Estat espanyol mira d’imposar també a Brussel·les, i Josep Maria Terricabras ha recordat al públic que “de Pirineus en amunt hi ha molt desconeixement sobre com és realment l’Estat espanyol” i que potser ha arribat el moment “d’explicar menys què és Catalunya i més què és Espanya”. La interpretació de l’himne europeu ha posat punt i final a un acte que demostra que, malgrat els silencis que sovint fan mal d’orelles, a les institucions europees també hi ha demòcrates sensibles a la causa catalana.