Aquesta investidura, o intent d’investidura, que té lloc a Madrid és un fenomen políticament sensacional. Ahir el Partit Socialista i Ciutadans van anunciar formalment un acord d’investidura que faria del socialista Pedro Sánchez el pròxim president del govern espanyol. Fins i tot van anunciar cinc reformes ‘exprés’ que aplicarien a la intocable constitució espanyola. Normalment la cosa hauria originat titulars enormes, però la realitat és molt més modesta: PSOE i Ciutadans han anunciat un pacte d’investidura que, sorprenentment, no té les xifres necessàries per a investir ningú.

La suma del PSOE i Ciutadans fa 130 escons, però la majoria absoluta és de 176. És evident que amb aquesta xifra Sánchez no pot ser president en la primera votació. I en la segona només té una manera de ser-ho: comptant amb l’abstenció del PP o amb l’abstenció de Podem o amb la de tots dos alhora. La pregunta és si això és factible. Perquè ara mateix no ho sembla. Si el PP hi vota en contra –tret que els independentistes catalans s’abstinguen–, no ixen prou vots. I si s’absté Podem, tenim la mateixa situació.

Pot haver-hi sorpreses? Sempre pot haver-n’hi, és clar, però costa molt d’entendre quin interès pot tenir el PP a facilitar un govern PSOE-Ciutadans que l’aïllaria políticament, i faria créixer una dreta moderada. I, altrament, tampoc no es veu pas quin interès pot tenir Podem a regalar la marca de partit del canvi a Ciutadans i permetre un govern amb polítiques de centre-dreta, molt allunyades de les que ells han promès defensar.

Per tant, tot plegat no sembla sinó una maniobra de pressió pública, un envit gairebé de joc de cartes. El PSOE es posa al mig de la taula i amenaça. El PP, intenten pressionar-lo amb l’Íbex i des de l’Íbex. I l’esquerra, amb l’espantall del PP: o voteu aquest govern o torna Rajoy. Simultàniament. Si algun dels dos grups no aguanta la pressió, hi haurà premi i Sánchez serà president. I si tots dos aguanten, doncs una altra volta eleccions al juny.

Unes eleccions que molt probablement giraran entorn de les posicions que puga prendre cadascú en aquesta espècie d’investidura i dels fets que se’n deriven. El PP acusarà Ciutadans de no ser fiable per al votant de dretes, Podem acusarà el PSOE de no voler un govern d’esquerres, el PSOE tothom de preferir el caos i Ciutadans la resta de ser uns irresponsables. Així doncs, la pregunta és inevitable: és a això, a construir el relat de la pròxima campanya, que han començat a jugar els uns i els altres, en realitat? Perquè si no, costa molt d’entendre-ho.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb